Madrid, 11 de març de 2004. Falten tres dies per les eleccions generals. Estan a punt de produir-se manifestacions multitudinàries com feia temps no es produien. Tenen lloc les mostres de solidaritat més sinceres i massives que ha viscut mai el nostre país. La comunitat internacional queda glaçada davant els fets que han tingut lloc a Madrid. Els ciutadans demanen la veritat. El Govern i els partits en l’oposició inicien una dura batalla política que se saldarà amb un resultat sorpresiu i inesperat a les eleccions. Tot això, i moltes coses més, van succeir en tres dies. L’origen: els atemptats que va perpetrar el terrorisme islàmic a Madrid, l’11 de març de 2004, ara fa just un any.

Centres educatius, administracions públiques, els transports públics, personatges polítics, tots ells s’han unit aquest migdia a les 12, als cinc minuts de silenci per recordar les 192 víctimes mortals i els 2000 fertis amb què es van saldar els atemptats de l’11 de març. El Parlament de Catalunya, per exemple, ha celebrat un ple commemoratiu. El president de la Cambra, Ernest Benach, ha llegit una declaració institucional de condemna del terrorisme, amb la qual els membres del Parlament han reiterat la seva solidaritat cap als familiars de les víctimes i els ferits.

Els fets

Avui, 11 de març, primer aniversari de la tragèdia, es un bon dia per recordar els fets tal com van succeir. A les 7.39 hores tres bombes van estallar en un tren de rodalies de RENFE que acabava d’entrar a l’estació madrilenya d’Atocha. Tres minuts després explotaven quatre bombes més en un altre comboi, que circulava a 500 metres de l’estació d’Atocha, a l’altura del carrer Téllez. A la mateixa hora feien explosió dues bombes més en un tren detingut a l’estació del Pozo del Tío Raimundo, i un altre artefacte estallava a l’estació de Santa Eulàlia.

El balanç final de víctimes: 192 morts i uns 2000 fertios, 250 dels quals estan en estat greu. És el major nombre de víctimes causat per un atemptat a Espanya.

El ministeri de l’Interior atribueix inicialment la masacre a ETA, però Arnaldo Otegui compareix a les 10 del matí, assegurant que no creia "ni com a hipòtesi" que la banda terrorista fos la responsable. Les investigacions, poc a poc, van deixant clar que els autors de l’atemptat estaven vinculats al terrorisme islàmic.

La falta de transparència del Govern condueix a manifestacions multitudinàries per reclamar la veritat. La indignació ciutadana és enorme, especialment a Madrid, on fins a dos milions de persones surten al carrer per protestar

El 14 de març es celebren les eleccions generals. Els ciutadans acudeixen a les urnes de manera massiva, no tant per castigar al Partit Popular, com per donar el seu suport a la democràcia i rebutjar el terror. Els resultats capgiren totes les previsions: el Partit Socialista liderat per José Luís Rodríguez Zapatero aconsegueix 164 ascons en el Congrés, davant els 148 del PP.

Ha passat un any, però la ciutadania no oblida. Els cinc minuts de silenci que s’han celebrat a tot arreu de l’Estat així ho demostren. Esperem que els polítics prenguin nota d’això, i aprenguin també a no oblidar.