Els efectes del devastador tsunami del sudest asiàtic encara s’arroseguen més de dos mesos després. La magnitut de la tragèdia es demostra en la xifra de 150.000 morts i decenes de milers de desapareguts. Dos mesos després de la tragèdia, més d’un milió de persones encara continuen desplaçades, així que la resposta humanitària continua sent necessària. Això és el que pensa Marcial Peralejo que, amb l’ajuda de la Fundació Dignus Laudis, ha posat en marxa una campanya de recollida d’ajuda directa a Sri Lanka, un dels països més afectats per la tragèdia. L’acte clau de la campanya, un sopar solidari que va tenir lloc el passat 26 de febrer, amb la presència del cònsul de Sri Lanka.

Com va anar el sopar?
Bé vam ser un total de 184 comensals, entre ells l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, el regidor de comerç, Albert Beltran Ruiz, el gerent de la Fundació Dignus Laudi, i la personalitat convidada, el cònsul de Sri Lanka. Durant el sopar vam sortejar nou quadres cedits per pintors, un lot de roba d’una botiga de Terrassa (Unijove), i lots de begudes cedits pel Restaurant Castell Arnau, on vam fer el sopar, i el restaurant La Vinya. Amb tot això vam afegir a la recaudació 3.000 euros. A banda d’això, va haver-hi aportacions modestes, i altres una mica més fortes, que van arribar fins els 6.000 euros.

Quant s’ha recaudat en total?
Encara falta fer una mica de recompte, però crec que arribarem tranquil·lament als 13.000 euros.

I a què es dedicaran aquests fons?
Els diners es destinaran a la zona de Galle, al sud de Sri Lanka. L’economia d’aquesta zona es basa majoritàriament en el turisme i en la pesca. Crec que el turisme serà recolzat pel propi Govern, perquè és una cosa que els interessa, així que nosaltres recolzarem la pesca per reactivar la seva economia. Creiem que això és fonamental perquè recondueixin la seva vida, més que donar-los menjar, per exemple. El nostre treball consistirà a contactar amb pescadors que tinguin les barques danyades, o que necessitin diferents utensilis per poder tornar a l’activitat normal. De tot això farem un informe gràfic i un vídeo, per fer-ho tot el més transparent possible.

Quan anireu a Sri Lanka?
Sortim el dia 4, i estarem allà 10 dies.

Tu ja havies estat a la zona en els primers moments de la tragèdia.
Sí, pensa que si el tsunami es va produir el dia 26, el 28 jo ja estava allà.

Quina és la sensació que vas tenir quan vas veure la desgràcia amb els teus propis ulls?
Vaig tenir una forta sensació de desesperació. Tot estava "manga por hombro" com diuen, no sabies per on començar. Semblava un immens verteder d’escombraries, no sé com explicar-ho, els cadàvers i les destrosses, tot estava barrejat. Era desolador, però malgrat això els habitants de la zona han estat capaços d’afrontar-ho.

Quina va ser la teva aportació a les ajudes humanitàries?
Jo esperava que els equips de rescat em demanessin ajuda, però no hi va haver ocasió, així que vaig decidir ajudar pel meu compte com pogués. Primer vaig dirigir-me a zones de l’interior, que no estaven tan destrossades pel tsunami, per buscar menjar i poder repartir-lo. Després vaig pensar en els nens, i els vaig comprar dolços i joguines. També vaig tenir l’oportunitat de repartir una partida de sabates. I vaig comprar medicinies, guants de làtex i mascaretes per les brigades que intentaven netejar la zona. Vaig oferir la meva ajuda fins que se’m va acabar el temps, i després vaig organitzar aquesta campanya d’ajuda directa.

M’imagino que després d’aquest segon viatge a la zona, la campanya continuarà.
Sí, no ho dubtis. Això només és un granet de sorra, però allà ho agraeixen molt. I estic molt orgullós i feliç d’haver promogut tot això.