El fòrum ha partit de la base que el món es caracteritza per una creixent interdependència entre pobles, cultures i llengües. I el respecte per les comunitats lingüístiques constitueix un dels factors de la pau. Quan les comunitats poden viure experiències d’autoestima i de relacions amables amb les altres comunitats lingüístiques es creen condicions de seguretat i de pau. Per altra banda, en un context de contactes lingüístics múltiples, l’aprenentatge de llengües pot esdevenir un camí per a la comprensió intercultural i la pau.

Els participants del fòrum d’enguany han posat especial èmfasi en la necessitat de crear un projecte de cooperació que realment contribueixi a dignificar, protegir i difondre el coneixement i l’ús d’aquest patrimoni lingüístic.

El dimarts 8 de febrer les sessions es van centrar en el pronòstic de la situació lingüística a l’Amèrica Llatina, i la presència de les llengües ameríndies en els àmbits oficials i privats. Azucena Palacios, de la Universitat Autònoma de Madrid, i Eva Pons, de la Universitat de Barcelona, foren algunes de les ponents del fòrum.

El dimecres 9 de febrer es va fer referència a la situació de les llengües en perill i en les mesures a adoptar per tal de pal·liar aquests problemes.

Elena Benedicto, de la Universitat de Purdue, va criticar el fet que a Catalunya no hi hagi cap Departament de Llengües Indígenes. "Això és una vergonya. Aquests estudis s’han de fomentar, des de la universitat, des de la Generalitat, mitjançant la formació de recursos humans i una metodologia d’investigació participativa", afirma Benedicto.

Per la seva banda, Colette Grinevald, de la Universitat de Lió II, va destacar la gran quantitat de llengües que hi ha a Amèrica Llatina, i la manca de protecció a què estan sotmeses: "A Amèrica del Sud hi ha 93 famílies de llengües mentre que a Europa només n’hi ha 6. Això significa que existeix una immensa diversitat de llengües aïllades, que no tenen cap mena de relació amb altres. Una riquesa lingüística impressionant", declara Colette Grinevald.

Klaus Zimmerman, de la Universitat de Bremen, va plantejar la interculturalitat com un fenomen polític i ètic que comporta una situació de respecte, diàleg i intercanvi entre els diferents grups culturals. "Aquesta és la meta a la qual ha d’aspirar i treballar tot demòcrata. I mitjançant una educació bilingüe es pot aconseguir", explica Zimmerman.

No obstant això, és una visió que s’haurà d’implantar en el futur. De moment, però, el Fòrum de les Llengües Ameríndies ja ha suposat un primer pas. Des d’una perspectiva útil i directa pretén iniciar un projecte de cooperació que contribueixi efectivament a protegir el patrimoni lingüístic amerindi.