El catedràtic de la Universitat de Columbia i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra, Xavier Sala i Martín, va publicar un article, "2008 crisi econòmica. La tempesta perfecta", el passat mes de gener al bloc mileuristas.com, on ja apuntava els factors a tenir en compte en l'economia i com detectar si tenim una crisi a les portes del país. Son 6 claus senzilles i fàcilment reconeixibles per fer una diagnosi econòmica. La diagnosi de Sala se centrava principalment en el mercat nord-americà, però tenint en compte que han passat sis mesos, la situació s'ha repetit en el context europeu.
En primer lloc, Xavier Sala feia referència a la crisi financera de la "subprime", uns tipus de préstecs es van començar a atorgar a famílies amb poca capacitat de tornar els diners. Aquestes hipoteques de risc es van empaquetar i es van vendre al millor postor, operació que es va repetir entre diferents bancs. I així aquests crèdits van anar passant de banc en banc fins un destí final que no es coneixia i que feia impossible saber-ne quantes n'hi havia. Va arribar un punt que es va demostrar la grandesa d'aquest forat financer en possessió de bancs molt importants als Estats Units. El problema, continua explicant Sala a l'article, és que, en no saber qui té aquests forats econòmics, els bancs guarden els diners perquè tenen por a invertir. Aquest fet provoca que moltes empreses que voldrien invertir en maquinària i ampliar la seva capacitat productiva, no ho poden fer perquè ningú no els presta els diners. Les empreses de maquinària no tenen ingressos i es veuen obligades a acomiadar treballadors. Aquests, al seu torn, deixen de comprar, pel què les empreses de roba i alimentació perden diners i acomiaden més treballadors, amb lo qual el cercle viciós s'estén. És a dir, el què va començar com una crisi d'hipoteques "subprime" va expandir-se a tota l'economia real, transformant-se en una recessió econòmica "en tota regla".
El segon factor al què ens remet el catedràtic d'economia es la caiguda del preu dels immobles als Estats Units, factor que ja s'experimenta al nostre país. Aquesta davallada en el preu de l'habitatge podria provocar "l'efecte riquesa": la despesa realitzada pels consumidors depèn de com de rics aquests es consideren que són. Quan el preu de l'habitatge disminueix, perceben que s'han empobrit i deixen de comprar altres articles i productes i les empreses afectades pateixen una recessió en els negocis, amb lo qual tornem a parlar de treballadors acomiadats.
En tercer lloc, està la brutal pujada del preu del petroli, tret que ha provocat les vagues dels últims dies. Aquest increment fa que altres matèries primeres també pugin els seus preus. La principal raó de la pujada del preu del barril de petroli és que els dos països més poblats del món, la Xina i l'Índia, estan creixent a un ritme vertiginós i necessiten grans quantitats de matèries primeres.
Un altre factor a tenir en compte és el preu de l'euro. Un euro car provoca que els productors europeus siguin cars i això impedeix que Europa pugui exportar i agafi el lideratge econòmic en el moment en què els Estats Units estan en crisi.
Sala continua el seu article esmentant un cinquè punt, la caiguda del dòlar que s'augurava a finals de l'any passat i que en els darrers mesos ja s'ha experimentat. A l'article, el catedràtic afirma que els tres grans grups que llavors posseïen més quantitat de dòlars eren els xinesos, els fons de pensions alemanys i japonesos, i els exportadors de petroli. En el moment en què aquests grups perceben la debilitació del dòlar, poden intentar desfer-se'n d'ells per no patir pèrdues, fet que acceleraria la caiguda de la moneda americana.
I el sisè factor determinant és la incertesa de la situació geopolítica. La possessió d'armament nuclear de gran potència per part de molts països posa l'escenari mundial en un difícil equilibri i fa pensar que, malauradament, els atemptats terroristes poden tenir lloc en qualsevol moment i a qualsevol indret.
En aquest punt i tenint en compte que aquests factors s'estan produint a Europa i al nostre país, es pot parlar de crisi o no? Hem demanat l'opinió dels comerços de Sabadell per saber en quina mesura el comerciant està veient afectat el seu negoci i, en general, la situació recorda a altres moments de crisi passats i que es van superar.
El comerç de la zona nord
Quan hi ha dificultats econòmiques, el comerç dels productes no quotidians es ressent, la gent compra menys o bé hi destina menys diners. Ca n'Oriach és un dels eixos comercials importants de la ciutat i des de l'Associació de Comerciants Ca n'Oriach Comerç, la coordinadora Maite Gallego assegura que la crisi s'ha notat a la zona: "Es pot dir que és una situació generalitzada. Al sector dels productes de consum diari, com és l'alimentació, no es nota tant perquè són productes de primera necessitat. La crisi es nota més en altres sectors, com el calçat o la moda".
La situació al sud
L'Associació de Comerciants Comerç Creu es mostra, en canvi, bastant esperançada. La presidenta, Neus de la Cruz, comenta que no s'ha de donar la veu d'alarma: "Aquests cicles existeixen i la clau és saber afrontar-los". De fet, aquesta associació està preparant la seva Xa Fira de Comerç i Serveis els dies 5 i 6 de juliol.
I com està al Centre?
Els comerciants del Centre, per la seva banda, creuen que hi ha una certa desacceleració del consum. L'Associació de Comerciants Sabadell Comerç Centre comenta que hi ha unes determinades mesures i accions de dinamització comercial i un enfortiment del pla de serveis "perquè els socis tinguin millors condicions econòmiques en la contractació de productes i serveis". La diferència amb altres zones de la ciutat és que el Centre té una concentració molt important d'equipament de la persona: "El calor no arriba i caldrà veure un cop situats a les rebaixes quin és el comportament del consum". Els comerciants del Centre destaquen sobretot una previsió de "cautela".
En general, les associacions de comerciants coincideixen en establir el mes de setembre per valorar si hi ha una recuperació econòmica, per ser aquest mes el començament de temporada més clar. Ara bé, un dels sectors que no està patint molta crisi són les agències de viatges. El motiu és què, tot i que la gent està estalviant en les seves despeses menys necessàries, ningú vol estar-se de gaudir d'unes merescudes vacances.
>> Cristina García