Pere Bartrés és de la nostra ciutat veïna, Castellar del Vallès, encara que va néixer a Sabadell. Des de ben petit, va ser un apassionat dels llibres, afició que ha heretat dels seus pares. Les històries i les aventures que trobava als llibres el fascinaven, i per aquest motiu, un dia va pensar "com m'agradaria fer això a mi", es va decidir i va provar. El resultat és una trilogia, de la qual s'acaba de publicar la primera part. Jerik i la piedra de Milenas (Ed. Montena)és una historia que parla de com aconseguir les fites que cadascú es proposa a través de valors positius com la amistat, la lleialtat i la perseverança. La manera de explicar-ho és mitjançant les aventures de Jerik i el seu amic Rétal, que han de salvar el seu poble i les terres del poder del destructor Rei Drilon.    

Quan vas començar a escriure?
Farà uns sis o set anys més o menys

Aquesta és la teva primera novel·la o has escrit d'altres però aquesta és la primera que publiques?
Aquesta és la primera que publico i la primera que escric. De fet, la novel·la és una trilogia, però és la primera.

Quan de temps has trigat en escriure la trilogia?
Més o menys un llibre per any. Vaig acabar d'escriure'l fa un parell d'anys aproximadament.

De què parla aquesta historia de fantasia i com sorgir a la teva ment?
Aquesta novel·la tracta de emocions, de relacions personals. És una historia d'aventures, divertida i de moments d'angoixa, perquè de vegades els personatges també ho passen bastant malament. I la historia va sortir de las ganes de voler escriure. A casa meva som lectors, de sempre els meus pares llegien molts llibres i jo em vaig aficionar. D’anant llegint i emocionant-te amb histories, vaig pensar "com m'agradaria fer això a mi, ho provaré". I d'aquí van sortir les ganes, de llegir suposo.

Quins valors trobem en aquesta trama? Com són els personatges? 
Els personatges principals són quatre joves, dos nois i dues noies. La moraleja seria que aquests nanos tenen valors positius: la amistat, la lleialtat, la perseverança i contraresten amb els valors negatius que apareixen de la part més fosca del llibre, que és la part del Rei Drilon, que és el dolent.
El que he volgut explicar, el que et queda quan llegeixes el llibre és que amb els valors positius pots arribar més lluny que amb els negatius, que no fa falta buscar de seguida, la ira, el odi o les ànsies de poder per arribar lluny, sinó que pots arribar lluny a través de diferents mitjans. I això és una mica el que he volgut transmetre, que totes les persones poden fer coses.

Jerik y las piedra de Milenas és literatura infantil. La teva escriptura està sempre dirigida als joves?
Això de literatura infantil m'agrada però jo penso que és literatura a partir d'una edat cap amunt. No vol dir que no s'ho pugui llegir una persona de 30 o 40 anys. Considero que no és un llibre per una edat, sinó a partir d'una edat. Amics meus que se l'han llegit i de la meva edat els hi agradat, per tant, no només està dedicada al públic infantil.
I vaig començar una altre novel·la quan vaig acabar aquest llibre, de fantasia també, però molt més directe, amb personatges més grans, però la vaig deixar de banda perquè he tingut un fill i ara mateix necessitem un any tranquil i ja m'hi posaré endavant. És una cosa que està mig començada i que la tindré que recomençar i si que li afegiré algunes coses basades en la realitat, més documentades. Aquest llibre que he escrit és tot fruit de la imaginació, pràcticament.

Ets un escriptor autodidacta, com has anat desenvolupant la teva tècnica?
Una de les bases és llegir molt. Una persona que escriu és perquè ha llegit primer. Però sí, sóc molt autodidacta, és el primer, m'ha costat molt, i he corregit molt, però ho he fet jo mateix.
 
A que et dediques habitualment?
El meu ofici és mecànic i ajustador i treballo cada dia.

Aquesta activitat ja et deixa temps per escriure?
Sí clar, sortosament, plego a les 17.15 i tinc temps per poder escriure.

Es veritat això que comenten els escriptors que per escriure bé és necessari practicar cada dia, escriure cada dia?
Jo crec que sí, des del meu punt de vista, si haig de definir la meva feina amb una paraula, aquest llibre ha sortit per la perseverança. Recordo sempre que quan estava escrivint-lo, m'havia perdut moltes tardes amb els amics, que es reunien. Em vaig perdre molts divendres, perquè havia de ser perseverant, perquè no podia deixar-ho penjat. Has de sacrificar unes coses per les altres. 
 
Com va ser el procés des que vas escriure el llibre fins que ha aparegut? Com va sortir la possibilitat de publicar?
Va sortit relativament ràpid. El vaig acabar d'escriure i va passar una temporada sense que l'enviés ni res. Perquè el meu objectiu principal era acabar la historia. Era una fita que m'havia posat jo mateix. Però vam passar els mesos, el vaig ensenyar a alguns amics, va agradar. I al final el meu germà em va convèncer i quan vaig decidir enviar-ho a una editorial, vaig rebre la resposta bastant ràpid i vaig poder triar. Va haver-hi un parell que en van dir que sí i vaig triar una i me la vaig quedar.
 
Que se sent amb un creació teva al mercat literari?
Felic, orgullós, i parat, agafo el llibre, me'l miro i penso “aquest sóc jo, aquest tio?”. És una cosa estrany que no t'acabes de creure.

A quin àmbit geogràfic s'ha distribuït?
Per tota Espanya.

I ja saps quan es publicaran les altres parts?
La segona i la tercera part les tinc escrites i faltaria treballar una mica sobre el text.

Enllestides per publicar?
Si, ara a treballar per poder publicar-les, ara que ha sortit la primera.  

Com portes això de la promoció i les entrevistes?
Bé, millor del que m'esperava. Ho agafes com una conversació i molt bé.

                                                                                    >> Cristina Domene