Albertucho, nom artístic del sevillà Albert Romero ha tret el tercer disc als seus 24 anys. Amasijo de porrazos és el títol de l'últim àlbum on Albertucho busca aconseguir un so més rocker que en els anteriors treballs. 12 cançons que suposen una maduresa musical i que compten amb la col·laboració de grans amics i admirats de l'artista com són Kutxi de Marea, Lichis de la Cabra Mecánica, Fernando Madina de Reincidentes, Gerardo de Vantroi i Txus de Disidencia. Les histories dels seus temes segueixen la línia dels altres treballs. Influenciat per bandes i artistes que van des de Joaquín Sabina o Kiko Veneno, fins a Platero y Tú o Extremoduro, realitza un rock amb lletres on explica les seves vivències i experiències vitals.

Amasijos de Porrazos, on es crea aquest nom?
El nom ve de la cançó que li vaig escriure a la meva guitarra, i per la música i la trajectòria, perquè es vegi que sóc un artista de trajectòria que he treballat durant molt temps i que no acabo de començar.

Diuen de tu que ets un poeta de carrer i que plasmes totes aquestes poesies en cançons del dia a dia, de la vida real...com ho veus tu?
Jo intento plasmar en les meves cançons la societat i el panorama tal com ho veig, en elles dono la meva opinió sobre la societat i el capitalisme que avui estan fatal.

Parlan's de Amasijos de Porrazos, què trobem en ell?
A qui li agradi el rock i les lletres que diguin alguna cosa, el disfrutarà molt i es sentirà identificat, he intentat anar al gra a cada una de les cançons.

De què parles concretament en aquesta cançó, el senzill Amasijos de Porrazos?
Aquesta cançó la vaig escriure a la meva guitarra, és una metàfora de la vida, quant et donen un cop encara que et faci mal, t'aixeques i l'agafes amb més ganes, per seguir endavant. El patiment sovint sol donar resultat a la bellesa, és una cosa que no sé d'on ve, però és així, una cançó soferta sol ser bonica, una cançó més moguda, més alegre, sol passar més desapercebuda.

Per la gent que encara no et coneix o que no ha estat en un directe d'Albertucho, que els hi ofereixes?
Un acústic sol ser molt íntim, m'agrada tenir contacte amb el públic, fer-los partícips del mateix, com si estiguéssim en família, pel contrari un directe acústic és molt més salvatge, de fet aquest disc és molt més rocker perquè la gent m'ho demanava, em deien que els discos eren molt més tranquils que els directes i vaig voler plasmar aquest nervi del directe al disc.

En aquest disc has comptat amb la col·laboració de Marea, avui  dia sembla que les col·laboracions és l'ajuda que os doneu entre els artistes per enganxar fans i poder vendre més, com va sorgir la col·laboració?
És tot un clàssic, des dels 17 anys que vaig començar a enregistrar he col·laborat amb "El Kutxi". Jo l'admirava molt des de petit i ha sorgit una gran amistat, tot i que en aquest disc li vaig demanar, en canvi de col·laborar com cada any, que s'escoltés una cançó, que jo mateix li vaig passar, i que fes una espècie de monòleg a la introducció.

L'enregistrament del disc ha estat realitzat en diferents sales importants de gravació com és Music Land a Girona o Red Led a Madrid, però el curiós és que la música ha estat gravada amb tots els artistes a la vegada per oferir un so més directe, com ho heu aconseguit?
És una bogeria, tot i que el treball del local d'assaig és imprescindible. Nosaltres hem estat 5 hores al dia, durant tots els dies de l'any, tocant per poder anar ben preparats a gravar aquest projecte, un nou concepte.

La banda que complementa a Albertucho des que vas començar, sempre ha estat la mateixa, hi ha molta complicitat entre vosaltres?
No em puc queixar de res, som una banda que portem junts 5 anys, compartint concerts, carretera, hores d'assaig i per mi, a més de ser bona gent, tots ells són com germans, tenim una gran amistat entre tots, i d'aquí que hàgim entrat a gravar a la vegada i en directe tots en l'estudi.

Comptes amb els fidels seguidors de sempre, però has creat alguna cosa amb picardia en aquest disc per poder trobar a nous seguidors que s'enganxin a la màgia d'Albertucho?
Jo sempre escric el que em ve al cap, no sóc conscient del que escric en el moment de començar a composar, és per això que la línia és la mateixa, no intento crear res a aposta per enganxar a més seguidors, sóc jo en estat pur.

La línia musical ha evolucionat, ha madurat... en quin sentit?
Hi ha una evolució del primer al quart disc, clara, he assimilat molta música, he escoltat a molts artistes, i grups nous, això és una cosa que fa clarament que s'evolucioni.

Què esperes de Amasijo de Porrazos?
Que arribi a la gent, que s'escolti moltíssim perquè hi ha molts sentiments i treball al darrere cada cançó, de cada acord.

Quina opinió tens de la promoció digital dels artistes?
Per a mi és un encert en tota regla, que els grups, músics, cantants... es proporcionin per Internet, l'únic que s'ha de tenir en compte és que s'ha d'utilitzar correctament, com la televisió o com a qualsevol altre mitjà de comunicació.