La Lliga dels Drets dels Pobles i el Fòrum IDEA (Investigació i Desenvolupament en l'Educació d'Adults) de la UAB, han presentat enguany el Catàleg de Bones pràctiques en Immigració. L'anàlisi i l'estudi de la situació dels nouvinguts de la nostra ciutat, impulsats des de l'Observatori de la Immigració a Sabadell (OIS), pretén aportar coneixement, informació i eines sobre la gestió del fet migratori a nivell local.

El Catàleg recopila fins a 125 experiències d'arreu del país, principalment de l'àrea metropolitana i fent èmfasi a la nostra ciutat. L'objectiu ha estat recollir propostes, iniciatives o projectes d'interès respecte a l'atenció de la població immigrada i majoritària, que puguin resultar exemplificadores per gestionar el procés d'acollida i assentament, però també el procés d'inclusió i de convivència als nostres barris i municipis. En aquesta línia, el Catàleg inclou un seguit de pautes concretes i d'indicadors que volen contribuir a facilitar la tasca de creació i adaptació d'accions per tal que aquestes siguin realment útils i eficaces alhora de construir societats més cohesionades socialment.

Rita Huybens, presidenta de La Lliga dels Drets dels Pobles va començar el seu parlament afirmant que havien decidit treballar el tema agafant com a punt de partida que "la gent nouvinguda tenen plens drets". "A partir d'aquí s'havia de fer una diagnosi, i fixar-nos en aspectes com la integració, la relacions bidireccionals, el procés d'equiparació de drets i l'accés a les condicions d'igualtat i de tracte".

Margarida Massot, membre de l'entitat de la Lliga, va ser l'encarregada de aprofundir en l'explicació del catàleg. La tècnica va explicar que el primer que es va fer en l'estudi va ser el marc teòric i el marc metodològic, per definir l'objecte d'estudi. Després es va realitzar una anàlisis de la població immigrada de Sabadell, de la qual es van extraure dades com que a la nostra ciutat resideixen actualment 23.849 persones estrangeres, és a dir un 11,69% de la població de la ciutat. Respecte a l'origen, Bolívia és el país amb un col·lectiu més nombrós, amb un 17,6% del total. El segueixen el col·lectiu marroquí, l'equatorià i el romanès. Es contemplen altres dades com el sexe, l'edat i la distribució de la població en els barris de Sabadell.

Massot va informar que l'objectiu és passar de la coexistència entre població autòctona i població immigrada a la convivència. Per assolir-ho és necessari desenvolupar mesures que vagin més enllà de la fase d'acollida. Així, al principi les iniciatives tendeixen a dirigir-se de forma separada i inconnexa, s’impulsen activitats d'acollida a la població immigrada i mesures de sensibilització a l'autòctona. "Allò ideal seria fomentar les mesures orientades a afavorir les relacions interculturals, donants lloc a mesures per a tota la ciutadania, independentment del seu origen o nacionalitat. "Una bona pràctica, per ser considerada com a tal, ha de complir els següents requisits: millorar una situació insatisfactòria, incidir en un problema, suplir una necessitat detectada, que tingui impacte i sigui innovadora i eficaç. I per últim que serveixi de model per a d'altres iniciatives".

Tenint en compte els indicadors, les pràctiques sabadellenques es centren en un 78% en la fase de coexistència. Es tendeix a dur a terme accions globals i més encarades a la població adulta en general i es centren en les fases de sensibilització i relacions interculturals, no tant en les d'acollida.