Manu Tenorio ens presenta el seu quart treball discogràfic en Tres Palabras, un treball en el qual rendeix homenatge a grans artistes com Ibrahim Ferrer, Buenavista Club Social, Antonio Machín y Omara Portuondo, essent aquesta el denominador comú en totes les cançons, ja que Manu sent gran admiració i respecte per ella. Tres palabras rescata algunes de les cançons més importants de la historia de la música tradicional llatina, una obra d'art en la que Manu Tenorio aporta la seva tessitura personal, respectant, però, tota la seva essència. Tal i com diu el cantant, una selecció de joies de la música i de la lírica, per la bellesa dels seus versos, com són Toda una vida, No me vayas a engañar o el senzill, Tres palabras.

Aquest es el teu quart treball discogràfic, encara que aquesta vegada és especial perquè has realitzat un homenatge a la música de grans talents com Ibrahim Ferrer, Buenavista Club Social, Antonio Machín i  Omara Portuondo. Podríem dir que en aquest disc predomina l'aire cubà?
L'aire, la cultura i la tradició cubana tenen un paper determinant. No només és l'origen de les cançons i els primers cantants als quals jo vaig escoltar interpretant aquestes cançons, sinó que a part, el pols del disc està interpretat per cubans perquè tots els instruments han estat interpretats bàsicament per músics d'allà.

Aquests sons cubans han enriquit el disc?
Sí, enriqueixen moltíssim l'enregistrament perquè, evidentment, a l'hora de fer el disc, vaig voler que es respectés sobretot les arrels dels cubans, la tradició de la cançó popular cubana. He après molt al tocar amb músics cubans que han enriquit molt el so. Amb músics d'autèntica altura, com el guitarrista René Toledo, el baixista Alfredo Paixao y el pianista Pepe Rivero.

D'on sorgeix el projecte? Perquè decideixes embarcar-te en aquesta aventura de rescatar clàssics de la música?
És un projecte que tenia en ment des de feia molt de temps. Perquè són cançons desconegudes per a la gent jove i la gent de la meva quinta, temes que pràcticament no s'escolten, i és una llàstima perquè hi ha cançons que són veritables joies, que mai s'han donat a conèixer al gran públic. Per això, la voluntat de fer aquest tipus de treball, rescatar temes dels anys 30 i 40, actualitzar el so, sense desvirtuar les arrels i el fet de creuar-me amb Jacobo Calderón, que es un productor extraordinari. Tots aquest elements van ser determinants per a decidir-me a fer Tres Palabras.    

Ha estat difícil donar-li el teu toc personal a les cançons sense desvirtuar-les?
És aquest punt de confluència en el que tens que fer versions però no perversions i, si et preocupes de veritat, de cor, de no carregar-te els temes, es molt probable que arribi a bon port. Al comptar només amb músics cubans i amb Jacobo Calderón, era fàcil actualitzar el so, modernitzar-lo sense carregar-te les cançons, sense carregar-te la música i sobre tot fent-lo amb bon gust, cosa que va ser determinant.

Jacobo Calderón és un productor molt jove, heu treballat bé junts, mà a mà?
És un productor de la meva quinta, un xicot amb molta inquietud, amb ganes de fer moltes coses noves i de continuar evolucionant i de seguit guanyant-se un nom que ja té, per augmentar la seva fama com a gran productor que és. A la hora de treballar va ser molt fàcil, perquè tenia molt clar com havia de ser el disc. 
 
Us heu entès bé?
Sí, al ésser coetanis, ens enteníem i la comunicació era molt fluida.

Parla'ns de l'àlbum. Podries definir-lo en tres paraules?
Mar, cor i vida. Jo crec que aquestes tres paraules són importantíssimes i estan contingudes en aquest àlbum.

A més, la part instrumental s'ha enregistrat a una sala en directe?
Si, efectivament, tal i com s'enregistrava antigament, amb tots els músics a la vegada. Amb les tècniques modernes i els avenços tecnològics s'ha perdut una mica aquesta manera de treballar. Quan s'enregistra un instrument darrere de l'altre, en comptes de fer-ho simultàniament, es perden moltes improntes a la música, estàs renunciant a l'energia del directe i és una energia que és irrenunciable i és irrecuperable, a menys que toquis amb tots els músics a la vegada. La música té aquest rerafons, aquest tempo, aquest so cubà, i la millor forma de rescatar-lo i plasmar-lo en el disc es gravar-lo en directe. Vam anar als estudis C.A.T.A, a Madrid, una sala on hi havia molts espais dividits però els músics estaven connectats visualment. 

I aquest so del que parles, li dóna una aire diferent al disc?
Clar, però sobretot li aporta nervi, alegria i desimboltura, una gràcia que es palpa i que s'escolta.

Com també s'escolta i es palpa la presència d'Omara Portuondo. T'ha influït molt la seva música?
Si, perquè aquestes cançons han estat cantades per Elena Burke, Antonio Machín, Ibrahim Ferrer. Però al final la decisió i la selecció que vaig fer, va ser perquè las vaig escoltar en la veu d'Omara Portuondo, una dona que canta amb gust i un feeling extraordinari, tota un referent.

Acabes de gravar el nou vídeo clip de Tres Palabras a El Paladar de la Guarida, a La Havana vella, una localització emblemàtica on es va rodar la pel·lícula Fresas y Chocolate i també al Malecón. Com has viscut aquesta experiència?
Una experiència irrepetible i extraordinària perquè els cubans són gent extraordinària, molt generosa que sempre s'acosten per ajudar-te en el que puguin, per treballar amb tu, tenen l'ànima molt pura i són molt despresos. Ser-hi allà, a Cuba, a la Havana, i apreciar la seva cultura de a prop, t'adones de perquè la seva música és com és.

Ja estàs preparant la gira per aquest any?
Sí, la estem preparant. Intentarem fer els concerts en espais més íntims, com en teatres, auditoris…

Què es correspongui amb l'estil de música de Tres palabras?
Sí, clar, i sobre tot perquè els teatres i als auditoris són molt més agraïts per la música acústica. Són llocs que estan habilitats especialment per la música i per al so. S'agraeix molt les condicions que aporten.
                                                                                                      >>  Cristina Domene