La Caja de Pandora presenta el 5 de març a la sala Luz de Gas el seu quart treball discogràfic, "No Perder el Norte", de la mà de Universal - Vale Music. "No Perder el Norte" suposa la tornada als arrels d'una Caja de Pandora molt més pop que el seu anterior àlbum "Acuérdate Bien de mi Cara" (2006), amb el què van recórrer diverses ciutats espanyoles i amb el què van sonar en directe al reality show de Gran Hermano. "El Jardin de los Idiotas" és el single de presentació que ja sona a les emissores nacionals i que podem veure en les principals cadenes musicals. Paco Zárate (baix, guitarres, cors, compositor i productor de LCP) ens parla del nou àlbum i la seva presentació.

Aquest quart disc és un àlbum amb dotze temes del grup, com en els anteriors. Però ara tenim la peculiaritat respecte els altres ja que ha intervingut un productor aliè a la banda, que és qui ha donat el toc final. En aquest cas, va ser en Xavi Ibáñez.

Vam tractar de tenir els peus a terra sempre i no "perdre el nord" en cap moment. De vegades, però, és difícil perquè les circumstàncies et porten a situacions una mica delicades o en les què mai abans t'havies vist. Però la dinàmica del grup és la de portar-ho de la millor manera possible ja que en ser un grup conegut pot portar-te per diversos rumbs.

La companyia va pensar que si entrava un productor aliè al grup seria una manera de donar-li al grup un altre enfocament fins a on ells volien dirigir el disc, aquell punt més pop, menys rocker que el què trobàvem a "Acuérdate bien de mi cara" i "Vencidos por el tiempo". La companyia tenia molt clar el què es volia fer i en aquest cas es va creure oportú que una persona de fora intervingués, sense els vicis o la personalitat que s'estava generant arrel de l'anterior àlbum.

Des de fa molts anys escric cançons i faig música i trobo que tinc aquesta inquietud. De vegades et passes molt de temps sense fer-ho i d'altres temporades et ve molt de gust. En la meva opinió, és obvi tenir clar aquest sentiment.

Unes més que d'altres. Sempre hi ha gent que ha trobat un camí determinat i que no vol moure's d'aquí, li vagi bé o malament, i hi ha gent que no l'ha trobat mai. Nosaltres pensem que "El jardin de los idiotas" fa referència a aquest món on la gent no ha trobat el camí. També sona pretensiós anomenar idiotes als què t'envolten, però no està enfocat en aquest sentit.

No m'agrada manar, de fet no ho faig. No m'agrada fer-ho perquè m'estimo més que la gent tingui el seu criteri i pugui desenvolupar-se com és, com a creador, músic o el què sigui.

El dia que viatgem intentem passar-ho el millor que podem. Som set, de vegades vuit, a la mateixa furgoneta, i de vegades els viatges són molt llargs. Sempre anem amb el mp3, un llibre, una pel·lícula… i quan arribem al lloc fem la inevitable prova de so en la què ens divertim molt. I quan arriba l'hora del concert després de descansar intentem sempre estar al 100%. Més tard, si hem de fer una signatura de discos, la fem, i no es dóna una altra cosa, normalment tornem a l'hotel perquè sovint el dia següent hem d'aixecar-nos d'hora per marxar a un altre lloc. Sembla avorrit però en realitat ho passem d'allò més bé.

Sí, no vull ser massa pretensiós, però hi ha molta gent que no són músics de vocació. La pregunta que faria sempre és: "Si no tinguessis èxit en aquest moment, tocaries en un grup?". Els que sí que som músics de vocació ho tenim molt clar: per molts anys que passin i canviï la teva condició professional, continuaràs fent música.

Sincerament, el què està passant, en la meva opinió, és un pegat. Em sembla que tot el què no sigui un format físic amb el què tinguis un cert vincle, com passava abans amb el vinil o el cassette, inclòs el cd, queda en un no res. Tot allò que no sigui tangible, que no estigui en un format que puguis portar sota el braç, no durarà. Els temps es van modernitzant, però no per això s'està arreglant. Fins que no ens adonem que el problema no és treure un disc en un nou format, sinó que s'ha de tallar l'aixeta de les descàrregues d'internet il·legals perquè és massa fàcil descarregar un disc, aquest és el problema.

Un concert de La Caja de Pandora sona amb cançons extretes de tots els discos, sobre tot perquè ens agrada tocar cançons que formen part de la carrera de LCP. Per descomptat, els temes d'aquest darrer àlbum també estaran en el concert, i regalarem a la gent una estona perquè s'oblidin dels problemes. A més, l'entrada és gratuïta amb una invitació que es pot recollir a Cadena 100, fins completar l'aforament.

Doncs sobre tot esperem que la gent es porti una gran impressió del grup, que facin seu aquest disc tal com han fet amb els tres anteriors i, sobre tot, que aquest estiu puguem visitar moltes ciutats i promocionar aquest disc allà on es cridin.