Entesa per Sabadell manté que l'equip de govern ha obstaculitzat el procés d'aportació de documents en el recurs contenciós per la caserna de la Guàrdia Civil. "Hi ha algú que intenta barrejar el tema del contenciós amb el Parc de Salut, i no sabem per què. Nosaltres intentem defensar els interessos de la ciutadania", afirma Entesa. El grup manté que l'únic motiu d'haver interposat el recurs és defensar els interessos socials. "Si estem invertint tant de temps i esforços és pel bé de la ciutat". També van assenyalar que encara no s'ha definit cap projecte constructiu del Parc de Salut ni s'ha determinat el finançament, i apuntaven que l'equip de govern ha d'assumir la seva responsabilitat pel conveni que va signar amb el ministre d'Interior el 2006.

ICV-EUiA es posiciona en la mateixa línia. "Haurien de pensar en els interessos patrimonials de la ciutat, que és el què nosaltres estem defensant des del primer moment". En el registre de la propietat figura l'ajuntament com a propietari dels terrenys de la caserna. "El nostre grup està disposat a plantejar solucions. Volem una alternativa realment positiva i beneficiosa pels interessos de la ciutat i que es desencalli la situació del Parc de Salut", recalcava la portaveu d'ICV-EUiA, Carme García.
El portaveu del Partit dels Socialistes, Joan Carles Sánchez, va rebatre aquests arguments explicant que entre els anys 98 i 99 el govern municipal defensava la propietat municipal dels terrenys de la caserna. La manca de competències del llavors signant del conveni juntament amb l'anterior alcalde, Antoni Farrès, donava la raó a l'estat, que mitjançant un seguit d'oficis per part de l'advocacia de l'estat, obligava que s'eliminés la titularitat municipal del registre de la propietat. És per això, continuava Sánchez, que es va haver d'arribar a un acord amb el Ministeri de l'Interior, "si no volíem entrar en un procés judicial que podria haver durat molts anys". El portaveu socialista continuava explicant que si el contenciós diu que el conveni signat amb el Ministeri és inhàbil, la desafectació de la caserna no tindria lloc, cosa que significaria que els terrenys tornarien a ser de propietat estatal. "És per això que el Parc de Salut està en perill. Si els terrenys tornen a ser propietat estatal, ells poden fer allà el què vulguin, és el seu terreny".
L'esmentat conveni estableix la cessió del terreny on fins ara estava la caserna de la Guàrdia Civil a canvi que l'ajuntament pagui tres milions d'euros i cedeixi un terreny de 5.000 metres quadrats al Ministeri. CiU, ICV-EUiA, Entesa per Sabadell i Esquerra van presentar un recurs contenciós contra aquest conveni perquè els terrenys de la caserna estaven inscrits en el registre de la propietat amb titularitat municipal. Fa dos setmanes, aquests grups de l'oposició van comunicar que el recurs havia estat acceptat, tot i "els obstacles que va posar l'equip de govern", tal com certifiquen els 4 partits.

Resposta del govern
L'alcalde, Manuel Bustos, va voler respondre aquestes declaracions convidant els altres grups a trobar un punt de consens polític: "Cal tornar al diàleg per no posar en risc un projecte de ciutat que no es pot perdre". Bustos va explicar que el conveni que va signar amb Rubalcaba va néixer després del "fort desencontre entre el govern de l'estat i l'ajuntament de Sabadell que es va demanar el desallotjament de l'immoble per començar les obres del Parc de Salut".