Ja està aquí el rei Carnestoltes, el senyor de les gresques, de les disfresses i de les bromes. Una festivitat per passar-s'ho bé, que prové d'èpoques molt llunyanes. El carnaval és una de les tradicions més arrelades a la nostra societat, però degut al pas del temps, de vegades els seus orígens resten a l'oblit. Les històries del seu inici són múltiples, prova d'això són les distintes formes de festejar-ho. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cadis, Tenerife, Venècia o Río de Janeiro són famoses pel seu carnaval. A Catalunya, a més de les rues de disfresses o de la crema del Carnestoltes a la fi de la festivitat, hi ha d'altres tradicions, com menjar truita i botifarra el Dijous Gras o enterrar la sardina el dimecres de cendra.

Carnestoltes, a més de ésser un ninot de palla, és la paraula amb la que anomenem el Carnaval a Catalunya. Aquest mot prové del llatí, carnes tollitas 'carns llevades' i fa referència al dejuni i l'abstinència que s'hauran de fer durant els quaranta dies de Quaresma. Malgrat provenir de la tradició cristiana, la celebració del Carnaval té el seu origen en festes paganes, com les que es realitzaven a Egipte, fa més de 5.000 anys, en honor al bou Apis o les celebracions a Roma, commemorant Baco, el Déu del vi. Avui dia, la festivitat és una de les més populars, en moltes ocasiones, allunyada del seu significat religiós.

El rei Carnestoltes

Un ninot de palla és el rei d'aquests dies. El personatge va néixer a Catalunya al segle XVII, els pagesos el construïen amb uns pantalons i una camisa vella farcits de palla, amb un tarot al cap i un nas llarg. El regnat de Carnestoltes comença el Dijous Gras i acaba dimecres següent, amb la seva crema i enterrament, com a símbol de la fi d'aquest període. El seu és el regnat més efímer de la història. Antigament, quan la llibertat d'expressió i d'actuació estava molt limitada, aquests dies suposaven un parèntesis, ja que hi havia llibertat per criticar i per ridiculitzar el que es tenia per més sagrat. De vegades, la gent del poble es reunia en una plaça i, des d'un escenari, feien judicis d'allò que els desagradava, es podia comentar qualsevol cosa. Però ho feien amb una màscara per no ser reconeguts i no tenir problemes. A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa quedà prohibida a tot l'estat espanyol. Tot restà prohibit, però els nens es podien disfressar, portar caretes o anar a enterrar la sardina.

Carnestoltada a Sabadell

A Sabadell, el grup Disbauxa serà l'encarregat d'acompanyar al rei Carnestoltes durant el seu regnat. La Comitiva Reial portarà dissabte a Sa Majestat fins la plaça Doctor Robert, escortat pels Diables de Sabadell. El pregó donarà el tret de sortida als dies de gresca, i després que el Rei anunciï a tota la ciutat les seves intencions, començarà la Catxaruta de Carnaval, un sopar al racó del campanar, amenitzat per la xaranga Salcavila. Diumenge al migdia, l'Esbart Sabadell Dansaire, acompanyat per la Cobla Sabadell, oferirà, entre d'altres, la més tradicional de les danses de Carnestoltes del Vallès: el Ball de Gitanes. En aquest ball típic participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com habituals hi ha el pasdoble d'entrada i sortida a la plaça, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota, si bé també hi ha altres danses com la masurca o la pavana. A les 5 de la tarda, s'iniciarà la tradicional Rua de Carnestoltes, la passada amb més color de l'any. Les comparses amb més imaginació i les disfresses més originals seran les guanyadores del concurs. Durant el ball de fi de festa es lliuraran els premis, i perquè l'espera no es faci tan faxuga, a tots els participants a la rua se'ls obsequiarà amb entrepans i beguda. A les 8 del vespre s'acabarà el regnat de Sa Majestat. Es cremarà el Carnestoltes i la màgia d'aquests dies s'esvairà amb les espurnes de la seva foguera. Queda el consol de que tornarà l'any vinent.

El Carnaval a Catalunya

Cada població de Catalunya celebra el carnaval segons els seus costums i tradicions. No obstant, hi ha alguns municipis que destaquen per la peculiaritat i l'esplendor de la seva festa. És el cas de Vilanova i la Geltrú. La capital del Garraf és coneguda, sobre tot, per les batalles que fa als carrers de la ciutat, el Dijous Gras amb merengues, i el diumenge amb caramels, on les comparses descarreguen més de 60 tones. El ritual de la xatonada, dijous llarder, no es va perdre a Vilanova ni tan sols en als anys del franquisme: primer plat de xató, segon plat de truites, i finalitzar-ho amb l'empastifada de la merenga. La Nit de Mascarots està dedicada al joc de l'equívoc i la mistificació de rols personals.

El carnaval de Sitges sorprèn per la creativitat estètica i artística dels maquillatges, vestits i carrosses que desfilen a les rues. Els protagonistes d'aquestes dues passades són Sa Majestat Carnestoltes que porta la vessant més crítica i burlesca i la Reina de Carnaval que representa la bellesa, la sensibilitat i el glamour.

Per tots els gustos

No només Catalunya viu moments de gresca els dies previs a la Quaresma. La ciutat de Cadis, a Andalusia, es famosa per les seves xirigotes. En front a l'espectacularitat d'altres carnestoltes, el de la ciutat andalusa, destaca per la seva ironia i la mordacitat de les cançons que creen, canten i representen les diferents comparses. Els orígens es remunten al segle XVI, quan el port de Cadis era un dels més importants i arribaven influències d'arreu del món i concretament de Venècia, ciutat amb la que compartia molts lligams comercials. El de Tenerife, és un dels carnavals més populars, multitudinari i participatiu dels que es coneixen a la Comunitat Europea, segurament per aquest motiu des de 1980 té la distinció d'ésser declara oficialment d'Interès Turístic Internacional.

El carnaval combina les disfresses, els espectacle i les desfilades amb una multitudinària festa ballable al aire lliure protagonitzada pels ciutadans, els quals participen massivament de manera hospitalària i cívica.

Hi ha on escollir, a més, cal recordar, que per carnaval tot s'hi val!

>> Cristina Domene

PROGRAMACIÓ CARNESTOLTES 2008 Dissabte 2 20 h. Comitiva Reial. Des de la Rambla (Gran Via) fins a la plaça Dr. Robert 20.30 h. Pregó del Rei Carnestoltes. Plaça Dr. Robert 21 h. "Catxaruta". Sopar de Carnaval, al Racó del Campanar, amenitzat per la xaranga SALCAVILA Diumenge 3 12 h. Ballada de Carnestoltes. Plaça de Sant Roc 17 h. Rua de Carnestoltes. Des de la plaça de la Creu Alta fins a la Rambla/Gran Via. 19 h. Ball de fi de festa. Plaça Dr. Robert 20 h. Fi del regnat. Crema d'en Carnestoltes.