Les obres de construcció d'un mur de contenció dutes a terme a una finca del carrer de Serragalliners han deixat al descobert restes humanes en un enterrament doble pertanyent al jaciment arqueològic conegut com la "necròpolis de Serraperera" de Cerdanyola.

Les restes arqueològiques han estat estudiades per tècnics de Patrimoni de Cerdanyola que han determinat que les característiques de l'enterrament  són tipològicament idèntiques als documentats pels arqueòlegs del Museu Arqueològic de Barcelona l'any 1981. Aquesta dada i  les extretes en  l'excavació del jaciment dels Mallols permet situar-ne la cronologia de la necròpolis, entre finals del V i principis del VII, ocupant tot el segle VI aC.
Els esquelets localitzats estan en posició de decubit supí dins d'una fossa delimitada per lloses de pissarra i tegulae que anirien coronades amb imbrices.
D'aquestes peces se n'han pogut recollir diversos fragments mentre d'altres són visibles perfectament en el tall del terreny.
Els tècnics constaten que l'estat i posició de les restes no permeten una excavació en condicions pel perill que existeix al treballar directament sota un mur descalçat, en la part en que suporta una major càrrega. Per aquest motiu han decidit  tornar a tapar les restes i protegir-les   per tal de continuar els treballs arqueològics  quan les condicions ho permetin.

La necròpolis
Es té constància d'aquest jaciment, com a mínim des dels anys cinquanta. L'historiador local Jaume Mimó en la seva obra Coses de Cerdanyola escrivia el 1950: "...Existeix una necròpolis d'època incerta, per no haver donat lloc a estudiar-la; es troba al mas Serraparera, en una vinya tocant al camí dit de Galliners; la disposició de les sepulcres en forma de caixa feta amb lloses de micorella i la gran abundància de tegules romanes en aquest lloc, fa creure que es tracta d'enterraments visigòtics o pre-romànics".