Aquest ha estat un any frenètic per Pablo Motos. El popular presentador del programa No somos Nadie, de M80, ha combinat els matins de la radio, amb la emissió del magazine televisiu, El hormiguero, els diumenges a la cadena Cuatro.  S'aixeca cada dia a les 5,20 h. per treure un somriure als més matiners, i és que ell considera que l'humor és una manera de viure.  Dos han estat els seus "mestres", Luis Sánchez Polack - Tip -, del que va ser amic personal i del que va aprendre molt i Júlia Otero, la qual li va fitxar per al seu programa, La radio de Júlia, quan ell treballava a Radio Requena, una emissora local de València.  Ara, finalitza una etapa de la seva vida, ja que Pablo i el seu equip diu adéu, després de cinc anys, a No somos nadie. Després de l'èxit aconseguit les tardes dels diumenges amb El Hormiguero i les seves gracioses formigues, Trancas i Barrancas, deixen la radio i es muden a la televisió per fer un programa diari a Cuatro.  La idea es realitzar una prolongació del programa de radio, amb seccions noves, però amb el mateix esperit, que és: enfront al destí i el poder, no som ningú.

Com ha estat l'experiència de plasmar a la televisió el programa de ràdio No somos nadie?
La sensació és semblant a la que tindries si haguessis d'organitzar cada setmana tu sol un casament per a 300 comensals...

Com valores la primer temporada de El Hormiguero?
Ens ha superat a tots la resposta de la gent i, sense falsa humilitat, hem tingut alguns moments francament bons.

N'heu aconseguit més del que esperaves?
Sens dubte.

He llegit que allò què més t'agrada al món és la ràdio. Que et dóna aquest mitjà que no t'ofereix la televisió?
La ràdio, és veritat. A la ràdio el que penses ho dius i ja està, quan tu tens una idea i la poses en pràctica, el resultat s'assembla molt a com la tenies al teu cap. Si això succeeix a la televisió, és un miracle.

Quan cal fer un guió i s'acaben les idees. A què recorres?
Em pessigo en una part del cos que no et puc dir... I si passats tres minuts no se m'ocorre gens, començo a retorçar això que no et puc dir. Abans de les dues voltes, surt una idea, t'ho asseguro.

L'humor és un estil de vida. Mai no t'has quedat sense ell, en algun moment complicat?
Sens dubte, però després d'una estoneta, de seguida torna. Quan les coses no tenen remei, l'humor és l'únic que et salva.

No obstant, hi ha temes amb els que mai no faries humor, o consideres que qualsevol tema es pot tractar amb respecte?
Tot el que socialment és impossible d'admetre no pot ser percebut amb humor. Per desgràcia, n'hi ha molts exemples: la violència de gènere, el tercer món, la tortura... allò que ens dóna vergonya en el profund de nosaltres, no ens pot fer riure.

Quina característica de la teva personalitat no ha canviat -malgrat la fama- i sense la qual no haguessis arribat fins on ho has fet?
Crec que continuo sent un pillo.

Una persona pot arribar a realitzar tot el que vol en la vida de forma honesta i sense "trepitjar a ningú"?
Sens dubte. El que és impossible és que pel camí no et trepitgin a tu.

La meva mare em diu que és de ben parit el ser agraït. A qui has de donar les gràcies en aquesta vida?
A tots aquells que han cregut en mi quan els projectes només eren això, projectes. Aprofito aquest moment també per recordar als agoreros que deien que anava a sortir malament. Os chincháis! ...

Perquè el nom de El Hormiguero? Perquè el teu equip es podria comparar amb les formigues, els insectes més hàbils per formar colònies avançades?
El Hormiguero només funciona si cada persona del grup fa bé la seva part de la feina. Les formigues són humils i no criden l'atenció, però si s'enfadessin alguna vegada, podrien dominar el món.

L'humor és una cosa que pot anar amb la personalitat de cada un. Però per realitzar-lo cal pensar i treballar com en qualsevol altra disciplina. Tens alguna pràctica per exercitar-te o l'humor és innat en tu?
Tinc 20 ó 30 trucs... Però no te'ls explicaré.

Què et consideres: comunicador, humorista o les dues coses?
M'agradaria pensar que les dues coses.

Ha canviat la imatge que tenies d'algun personatge després d'entrevistar-lo?
Sí, sempre que coneixes algú de prop et sorprèn per a bé o per a malament.

Quin lloc no turístic has visitat i em recomanes...
El desert. Te'n vas fins a Darfur i et deixes portar allà 15 ó 20 dies en camell. Això no s'oblida en la vida... si tornes.

Aquest any has tingut un ritme frenètic de treball. Un programa a la radio de dilluns a divendres a Madrid i un televisiu els diumenges a Barcelona. Quan descanses?
Descansar? Per a què?