Arriba l'estiu i amb ell tornem a tenir la música dels "Iguana Tango" el grup madrileny format per Joaquín Padilla , Jacobo García, Mario García i Kike Enriquez. El quartet torna amb un àlbum titulat "Infiel" on fan de la improvisació la seva màxima. Sons més rock que els retornen als seus origens i col·laboracions com Yosu García, guitarrista del grup "Tercera República" i Daniel Serrano, cantant de "NONNO" fan de "Infiel" un disc rodó.

Joaquín Padilla: Home de fet tots som infidels, ara mateix és l'estat d'ànim que tenim al grup. Aquest disc és el més fidel a nosaltres mateixos i bastant infidel al que venim fent fins ara. Volíem canviar d'aires perquè portàvem dos anys fent el mateix tipus de música i ens venia de gust fer el que volíem en aquell moment.

Dos anys a la vida d'un músic és molt de temps, hem estat escoltant molts grups diferents i ens han passat moltes coses personals. Per això la forma de sentir la música ha variat i hem decidit fer un disc diferent. És com una metàfora de la vida de la iguana, el primer disc va ser el naixement, després va mudar la pell, va venir l'època de cel i ara és infidel.

J. P: Bueno hi ha dos que mai es desvincularan perquè són germans però la veritat és que hem tingut la sort de que els nostres millors amics són també la gent que formem el grup. Per això ens ho passem tan bé a les gires perquè estàs treballant però amb els teus "colegues". De vegades enyores a la resta d'amics i família perquè amb els del grup convius diàriament; com els matrimonis també necessitem desconnectar i oxigenar-nos una mica però en general tenim sort perquè ens portem molt bé entre nosaltres. Serà difícil veure una formació diferent dintre d'Iguana Tango.

J.P: Volíem canviar una mica la forma de treballar del grup. Iguana Tango tenia un mètode treball en el que tot anava molt assajat, per preparar els àlbums passàvem moltes hores assajant al local perquè tot sortís perfecte, quan arribaves a l'estudi només tenies que repetir el que ja sabies que anava a passar.

En aquest disc volíem que fos tot molt més fresc, en directe hi ha moltes més oportunitats per improvisar. La idea era deixar que l'esperit del músic que dóna lloc a moments màgics. A més, volíem fer-ho a l'estudi i vam arribar a l'estudi a veure que sortia, vam deixar que les idees sorgissin i ens vam posar a tocar tots junts. El resultat d'aquesta experiència és aquest disc, massa espontani i tot.

J.P: Per començar treballar amb Alejo Estivel és tot un luxe, ens entenem molt bé amb ell. Ha sigut molt fàcil treballar amb ell perquè és un paio molt honest. Per portar a terme totes les nostres idees per aquests àlbum teníem un problema perquè nosaltres teníem un estil molt determinat i no és fàcil proposar a un productor canviar la nostra manera de treballar. Amb Alejo el primer dia que li vam proposar ens va dir clarament: "això, això i això està malament i no funcionarà". No va tallar-se en res encara i vam confiar en ell perquè sabíem que el que li agradés ens ho diria i el que no també. Per daurar-nos la píndola ja estan les nostres mares.

J.P: Home pensa que comptàvem amb més de 30 temes maquetats i 20 més que vam composar. Normalment composem entre el Jacobo i jo tots els temes amb les guitarres però després ens reunim amb la banda, triem i maquetem els que decidim que poden funcionar millor.

Per aquest disc ho vam passar realment malament perquè cada cop que descartàvem un tema algú es queixava, fins i tot vam pensar fer un disc doble per encabir-hi tots els temes.

J.P: No les noies ens tracten molt malament, cosa que agraïm perquè sinó tot seria molt avorrit. De totes maneres no tots els temes del disc parlem d'amor. Sovint ens passa que molta gent ens diu que en la majoria de les nostres cançons parlem de relacions personals. Però no crec que parlem de l'amor des d'un punt de vista idíl·lic i embafador sinó que parlem d'aspectes molt concrets de les relacions. Per exemple a "miente" parlem d'un amor que opta per seguir el refrany de "ojos que no ven corazón que no siente" i no saber el que ha passat. La continuació d'aquesta cançó és "Cosas que hacer cuando me dejes hablar de la mentira" que parla de la mentida que suposa deixar de ser un mateix per convertitr-te en un altre.

La cançó "extraño" és una mica diferent de la resta, la vaig escriure quan estàvem parats després de la gira i abans de començar el disc, parla d'aquells moments en que no saps molt bé si tens el que desitges i et sents una mica sol, llavors penses si val la pena el que estàs fent, si no es millor guanyar una mica menys però treballar menys hores. En definitiva, parla dels dubtes que sorgeixen quan les nostres motivacions comencen a canviar.

J.P: Iguana Tango és un grup de moltes contradiccions, ens nodrim de molta música anglosaxona i dels grups que tu has dit però una cosa és el que tu escoltes i una altre és com tu composes. El que si crec és que en aquest disc hi ha un paral·lelisme molt més gran amb aquestes bandes que en treballs anteriors. La nostra essència no és la mateixa que la d'aquests grups però la major part de la nostra cultura musical es mou entre el heavy i el rock. Amb els anys hem anat aprenent com fer diferents tipus de rock.

J.P: Nosaltres ens aixequem tots els dies donant gràcies a Déu per tenir un disc nou. Tenim la sort de que la nostra carrera va "in crescendo" hem passat d'una companyia com Tool Music, a la que li agraïm tot perquè Iguana Tango és el que és gràcies a ella. Abans de fer aquest nou disc vam parlar amb Tool Music i ells van decidir que la nostra carrera tenia que continuar endavant i necessitàvem gent amb més recursos com Vale Music, i més ara que s'acaben d'unir amb Universal, i el millor productor, Alejo Estivel.

Com comentàvem abans, el panorama musical està molt complicat i és difícil que un grup tregui el seu quart àlbum, per tant no podem demanar res més. La gent ha acceptat molt bé el disc i estem començant a sonar a tots els mitjans, no tenim queixa de res. Estem vivint el nostre moment més dolç.

J.P: Mira arribar fins aquí ja és un somni, si a la gent li agrada el disc i podem fer una gira nosaltres ja estem contents. El mercat està molt malament com per parlar de xifres, no sabem si serem disc d'or, de platí o no vendrem res pel tema de la pirateria i demés. El grup el que volia era fer el disc i fer la música que ens donés la gana. La companyia està entusiasmada amb l'àlbum i pels e-mails que rebem a la web i els comentaris que ens fa la gent sembla que està agradant molt. Esperem arribar al màxim però amb una gira on tinguem contacte directe amb la gent, la resta no deixen de ser números dels que es tenen que preocupar les companyies.