Passejant pel centre de Sabadell, arribem a la Plaça del Racó del Campanar. Allà trobem un grup bastant nombrós de nois, joves i no tan joves que practiquen a les escales amb les seves taules d'skate. Si passem per la plaça Crusafont, just davant de la oficina de la Seguretat Social, hi ha un altre grup d'acròbates urbans. Al Parc Catalunya podem veure com aquests joves es juguen el tipus fent giravoltes i postures impossibles en l'skate-park.
Molta gent pensa que fan malbé les places, que destrossen el terra i que molesten a la resta de persones que hi són al carrer. Però hi ha d'altres persones que consideren que això és més que un esport, és un art, són acrobàcies impossibles i cabrioles sorprenents. Només cal aturar-se una estona i observar el què són capaços de fer amb un tros de fusta amb quatre rodes: volar.

L'skateboard, encara que molts puguin dubtar-ho, és un esport i cada dia augmenten els seus fidels aficionats. Els inicis d'aquesta pràctica es remunten fins els anys 50, quan les taules de fusta amb unes rodes enganxades van donar pas a la fabricació d'aparells més aerodinàmics i que permetien més llibertat de moviment. Durant la dècada dels 60, l'skate va començar a comparar-se amb el surf i va augmentar el nombre d'adeptes.
Les taules per practicar ja eren molt més professionals quan, el 1963, es va celebrar el primer campionat d'skateboard a Hermosa, California. Només dos anys després aquest esport ja va ser objecte de campionats internacionals, argument de pel·lícules, es van començar a editar revistes pels aficionats, i es van iniciar uns viatges d'equips d'skaters que travessaven els Estats Units en una mena de tour.
En poc temps, la pràctica de l'skateboard deixava de ser un passatemps d'un petit grup de gent per passar a ser una corrent mundial.
La manca de seguretat d'unes rodes que es fabricaven amb argila va fer que aquest esport es prohibís en moltes ciutats. Des de llavors i fins els anys 70 l'skateboard es va reduir a la pràctica clandestina en grups reduïts i amagats. Però, cap a mitjans dels 70, les millores en la construcció de les taules van aconseguir fer ressorgir de nou l'skate: un ascens meteòric d'skates-parks, espais reservats i adaptats per practicar skateboard, va donar de nou un impuls entre els joves, primer nord-americans i després d'arreu del món.
Es van crear associacions nacionals als Estats Units i organitzacions oficials molt estructurades, però a la resta de països on encara no s'havien construït skate-parks es va posar de moda practicar amb les taules als carrers, utilitzant com a obstacles els diversos elements del mobiliari urbà, com bancs, escales, baranes… qualsevol ressalt que permeti fer una acrobàcia.

'Skaters' a Espanya
Actualment, a Catalunya hi ha una entitat que agrupa els skaters que vulguin afegir-s'hi: el Comitè Català d'Skateboard. L'objectiu d'aquesta associació és principalment el de promoure la promoció d'aquest esport tant a nivell professional com educatiu. Aquest projecte es va iniciar amb la necessitat de crear un estament o organització que representés internacionalment aquesta pràctica que cada dia guanya nous adeptes. L'estiu de 2004 va tenir lloc a la ISPO -el més important saló mundial de l'esport europeu-  a Munic, Alemanya, i allà va ser on es va celebrar una reunió a la què van assistir les federacions europees d'skateboard per tal de poder formar el circuit europeu professional. En aquesta reunió van assistir uns representants espanyols denominats Federació Espanyola d'Skateboard. Realment, però, aquest estament no existia llavors, com tampoc avui dia. És més, perquè existeixi cal acomplir unes normatives ben estrictes i controlades que passen, en primer terme, per la formació de clubs esportius i després en la seva unió.
Així, en l'esmentada reunió de Munic la representació espanyola va ser expulsada de l'assemblea fins que no es donés un consens i un acord.

Inicis d'agrupament
Des d'aquell moment, es van començar una sèrie de converses d'associacions i clubs a nivell català amb la intenció de crear una Federació Catalana. Avui dia, les negociacions han avançat, però encara s'està gestant aquesta federació, així com una altra Federació Espanyola d'Skateboard.
La rellevància d'aquest esport a nivell internacional és tal que en els propers Jocs Olímpics de Pequín al 2008 l'skateboard formarà part del programa d'esports d'exhibició. Ara bé, aquests esportistes volen que es reconegui com a esport de competició. De moment, la comunitat d'Andalusia ha aconseguit una subvenció europea que permet la creació d'una Associació Espanyola d'Skateboard, el què en la pràctica seria una pre-federació. Aquesta entitat ajudaria també econòmicament a les diferents comunitats autònomes en la creació de les federacions autonòmiques i en la creació de dos circuits professionals d'skate, un nacional i un altre d'autonòmic.
La creació d'una comissió d'skate amb junta directiva suposaria un nexe entre els diversos esportistes i les institucions públiques, ajudaria a promoure la creació de noves instal·lacions per entrenar, i permetria que els practicants d'aquesta pràctica tinguessin fitxes esportives i assegurança mèdica. En resum, la creació d'una federació catalana suposarà una millora en les condicions de la pràctica de l'skate i la seva oficialitat.

Els 'skaters' locals
A Sabadell existeix un equip, l'Slider Team, que aglutina 14 membres (dos practicants d'snowboard i 12 skaters). El nivell d'aquests esportistes es pot considerar molt alt: en la Copa Catalana 2006 Slider Team va aconseguir situar 6 dels seus membres entre els primers 10 llocs. Jonathan Martín, manager de l'equip, confessa que per practicar skate "fem servir tots els espais de Sabadell, no només ens quedem al Racó, a la plaça Dr. Robert, anem a places on hi ha escales, bancs i on es pugui patinar bé". Respecte de l'skate-park del Parc Catalunya, inaugurat al principis de 2006, Martín considera que "és un espai massa petit per tanta gent; allà es reuneixen bikers, rollers i skaters i som molts esportistes per un espai com el que hi ha ara".
Actualment existeixen converses entre l'Ajuntament i els skaters per construir una skate-plaça que aculli exclusivament a aquests grups.
Tot i que encara no existeix projecte de la construcció ni espai físic per ubicar-lo, l'Slide Team creu que la nova plaça, "si està ben feta", serà un lloc ideal per entrenar i practicar skateboard. Per tal d'aportar idees per fer la plaça a Sabadell i comprovar la viabilitat d'adaptar algun lloc similar s'han gravat vídeos d'altres espais als Estats Units.
En aquest sentit, Sabadell és una ciutat de referència, skaters d'arreu del món venen a la ciutat per gravar vídeos de marques patrocinadores o spots. Sobre si es pot viure d'aquest esport, en Jonathan Martín ho té clar: "Si ets bo, pots viure perfectament de l'skate i dels esponsors”.
Alguns problemes
Segons considera Jonathan Martín, la proposta de l'Ajuntament de Sabadell per crear una nova skate-plaça "respon únicament a la voluntat de treure'ns d'allà perquè molestem, la gent es queixa de nosaltres i ens diuen que estem fent malbé tota la ciutat". Ell personalment explica alguns dels problemes que ha tingut amb la Policia Local: "Un dia estava assegut, sense patinar, i de sobte la policia em va demanar què feia allà. Com no em van agafar fent res, se'm van enfrontar i van acabar donant-me cops de punta als peus només perquè tenia la meva taula d'skate". Martín confessa que és possible que algunes persones pensin que els skaters molesten pel simple fet d'ocupar una part de la ciutat i perquè fan servir el mobiliari urbà com a material d'entrenament, però creu que no fan mal a ningú i que la seva intenció no és destrossar la ciutat.