Com va sorgir la teva afició a la música?
La música a la meva família és una cosa que sempre ha estat molt lligada a nosaltres. Ja des de ben petit m'ha agradat cantar, de seguida vaig començar a tocar instruments, com la flauta dolça o la guitarra. El que passa és que vaig trigar molt en fer-ho davant del públic. De fet, el primer cop que vaig pujar a un escenari tenia 23 anys, si no recordo malament. A aquesta edat vaig marxar a Noruega, gràcies a una beca universitària, i vaig començar a cantar als carrers.

Què tal l'experiència allà?
Molt bona. Et dóna molta seguretat. La gent no t'entenia i sabies que no et reconeixeria ningú. I vaig pensar: o em llanço aquí o en cap lloc.
Vaig estar un any allà i després, només arribar a Espanya, vaig ficar-me en una orquestra. Estava verd, verd, verd…Però vaig aprendre moltíssim, tot i que encara em queden coses per aprendre. En molt poc temps fas un munt de concerts i, a més, toques tots els estils. Això, com a formació per a un artista, és boníssim

Ets enginyer tècnic en informàtica i abans d'entrar a l'acadèmia estaves estudiant Belles Arts, dues carreres ben diferents. A què et volies dedicar abans del teu pas pel concurs?
No ho sé. Tenia clar que no volia ser informàtic, per aquesta raó vaig començar amb l'orquestra, vaig començar a cursar Belles Arts…A mi les arts, en qualsevol de les seves facetes, sempre m'ha agradat. Pintar, dibuixar, esculpir…Tot em fascina. Suposo que als divuit anys no vaig triar viure de la música per pensar que d'això no es podia viure i ,a més, les persones grans et diuen que una enginyeria és millor. Però va ser un error.

Creus que l'artista neix o es fa?
Sempre he pensat que neix, però que necessita desenvolupar una tècnica i una experiència per a poder demostrar-ho. Algú que no neix artista, per molt que estudiï, mai arribarà a ser-ho, i a l'inrevés, algú que sí que té qualitats, si no treballa, no ho serà mai.

Moltes persones consideren que tu ets el més "rebelde" d'aquesta edició. Comparteixes la seva opinió?
No té per què. No m'he considerat mai així, més aviat tímid. Tot i que, quan no m'agrada qualsevol cosa, ho dic, encara que mai amb la intenció de revelar-me.

Amb què et quedes del teu pas per l'acadèmia?
Els amics que m'emporto. Coneixes molta gent, però em porto un grup reduït d'amics de veritat.
Penso que la relació amb ells és lo més important i més bonic. Hi ha hagut molt bona convivència, no hi ha hagut baralles ni res d’això, però quan som tantes persones  és inevitable que es formin grups dins l'acadèmia, i lògicament, amb algunes parles més que amb altres.

Com ha estat el canvi al sortir de l'acadèmia?
Tenia la sensació de falta de llibertat dins, però no sé si fora em sento molt més lliure. Crec que no. Has d’atendre un munt de compromisos, viatges molt… Són moltes coses boniques, però deixes de banda altres: no puc parlar amb els meus amics, ni sortir de festa…Encara no he estat a casa més de tres dies seguits. Hi ha molt poca tranquil·litat, però les coses amb les que et trobes ho compensa. És el somni que a qualsevol persona li agradaria viure, el sacrifici val la pena. I si hagués de tornar a presentar-me al concurs ho faria encantat.

En les gales els teus enfrontaments amb Risto Mejide han estat constants. Creus que les seves crítiques t'han beneficiat?
Crec s'ha parlat més de mi en certs moments del programa precisament per això. Però no sé fins a quin punt aquestes crítiques s'han traduït en vots, perquè no sempre ha de ser així. També sé que hi ha molta gent que es pensa que tot això ho muntava amb la intenció de guanyar vots. El que considero injust és que la gent digui que he arribat a ser el segon finalista per això, perquè jo he sortit com a un dels quatre favorits al llarg de tots els programes.

Vas arribar a pensar que Risto, potser, tindria algun problema personal amb tu?
Penso que Risto és una persona a qui li agrada la polèmica, si jo li donava sabia que ell es recrearia en això. Sabia que no l'evitaria. Però quan li contestava em temia lo pitjor, que de fet és semblant al que va succeir.
A mi la seva opinió no m'afectava. Més que res, era per la tensió que es generava en cada gala, ja que cada cop que  anava a actuar pensava en tot excepte en la cançó.

Per a molta gent, Saray era una de les finalistes. Què vas sentir quan vas seure amb ella i vas aconseguir desbancar-la?
Una alegria molt gran. En aquell moment em vaig veure en certa igualtat amb la resta de companys. És el moment en que vaig pensar: "ostres, potser puc fer algo!".

Hi ha molts dels que han passat per Operación Triunfo que ara són grans triomfadors, però d'altres han permanescut a l'ombra. Tens por de què et passi a tu això?
No perquè, tot i que no sabia que fer amb la meva vida, tinc més o menys on aferrar-me. I no puc dir que abans no era feliç. Tornar a la meva situació anterior per a mi no és un fracàs ni tan sols és donar un pas enrere. És una situació diferent, que tenia moltes ganes d'intentar. Posaré tot el que estigui en les meves mans per a que surti bé, però si sortís malament, crec que tinc altres alternatives.

Per a triomfar s'ha de destacar. Quines qualitats creus que tens tu que et diferenciïn de la resta d'artistes?
Potser el directe, el contacte amb la gent, animar al públic…Això crec que ho puc explotar  bastant. De fet, és la primera cosa que s’aprèn a les orquestres, ja que això és el que es ven: espectacle i festa.

El pròxim 24 de març s'inicia la "Gira Adelante 2006". Com es presenta?
Amb molt il·lusió. És el primer contacte real amb el públic, perquè en el concurs no te l'acabes de creure. Aquí surts al món real i és molt diferent estar dins un plató i cantar per a 800 persones que estar a un pavelló i cantar per a 10.000.

En aquesta gira hi aniran 9 concursants fixos (Lorena, Dani, Leo, Saray, Moritz, José, Ismael, Jorge i Mercedes), i la resta de concursants aniran segons les localitats on actueu. Consideres justa la decisió de l'organització?
Ho considero injust per la gent que es queda fora. L’organització ens ha donat raons i són raons que més o menys entenem, però, tot i així, continuem considerant que és injust. Han dit que si van setze persones, a part de que s’han de fer concerts de tres hores com a mínim, hauria gent que només vindria a la gira per a cantar una cançó. No hi ha  temps per a tots, la gent es queixaria, es crearia un mal ambient…Tot això són les experiències del primer any. Però, tot i donar-te motius raonables, et sap molt greu per la resta de companys perquè tots formem part de l’edició OT 2006.

Deixant de banda el recopilatori, Lo mejor de Leo, tens entre mans algun altre projecte de futur?
Sí, estic gravant un disc que sortirà d’aquí uns mesos. L'estil musical està molt clar: pop/rock. El disc estarà compost per temes inèdits, tots ells. No hi ha cap escrit per mi, perquè tot ha estat molt precipitat, però si n’hi hagués un segon, m'agradaria incloure algun tema meu.