True West és una obra d’un autor nord-americà, Sam Shepard, que planteja dues opcions de vida i fa una crítica a la societat nord-americana. És la història de dos germans, en Lee i l'Austin -interpretats pels actors Jacob Torres i Ivan Massagué-, que són molt diferents, tant, que si no els unís aquest lligam familiar potser ni es parlarien. L'Austin representa la culminació del "somni americà". És guionista de Hollywood i ho té tot. En canvi, el seu germà és un "fracassat" des del punt de vista de la societat i segons els valors establerts. David Selvas, tot i que és més conegut per la seva faceta d'actor (Mar de fons, Carícies), també ha dirigit teatre i sembla que li agrada. Diu que el seu estil és deixar que "els actors diguin la seva" i ells reconeixen que és així. Ara s’ha atrevit, junt amb el dramaturg Álex Mañas (Decisiones, Algo, guionista d’El Terrat), a fer una versió d’aquesta obra de Shepard. Ambdós diuen de broma que preferirien que Shepard no vingués a veure-la. Són humils.

Selvas va rellegir aquesta obra de Shepard i diu que el va captivar sobretot per la seva "vigència". Tot i que la història que explica Shepard té lloc als anys 70, continua sent molt actual i, a més, Mañas ha fet que aquesta vigència sigui més gran. Selvas diu que han trobat un "mixt" entre el text del jove dramaturg i el del seu autor original. El text s'ha respectat en un 90%, "sent optimistes", segons Mañas.

Selvas explica que han fet que el llenguatge i el muntatge siguin més actuals: "El nostre muntatge no és, per a res, realista. En Sephard escriu aquest text d'una forma absolutament realista. Ell diu que les acotacions s'han de respectar, que els sorolls dels coiots americans també s'han de respectar. Jo penso que els textos estan per no respectar-los." Els coiots, els grills i tots els sons ambient s'aconsegueixen a la representació d'una manera molt ben trobada: Mürfila -una artista que té un grup i que sembla que pot arribar lluny per les seves qualitats musicals- és qui, amb la guitarra elèctrica, puntejant-la, reprodueix l’ambient. Selvas diu que "tota aquesta part més americana de Shepard l'aporta ella amb la seva música" i de broma afegeix que, com tots eren homes, volien que una dona formés part de l'equip.

Subvencions sense criteri

L'11 de gener aquesta obra, la tercera que dirigeix David Selvas -després d'El virus i Who is P?- es va estrenar al Versus Teatre de Barcelona, i hi serà fins al 4 de febrer. Després, faran "bolos" en altres teatres. La van començar a preparar al juny però no l'han portat a escena fins ara. L'equip de True West -producció de La Troca i Singular- va ser molt crític amb les institucions durant la presentació perquè asseguren que les obres que reben més suport són aquelles que es proposen "des dels despatxos".

Per a ells, l'Administració hauria de valorar les obres de teatre abans d'assignar les subvencions. L'altre tema va ser la manca d'infraestructures teatrals que hi ha a Catalunya. L'equip de Selvas i Mañas va voler deixar clar que també es pot fer teatre amb un caire més independent sense que deixi de ser bo. Així ho explicava Selvas: "No hi ha infraestructures per assajar i és difícil que els projectes que neixen ràpids i amb ganes de sortir de seguida tinguin un lloc a la ciutat. Aquest és un problema. Nosaltres només volíem una sala. Els calés els demanàvem però ja ens esperàvem a què arribessin."

Crítica social

Mañas ha agafat el text de Shepard i li ha donat un gir. Diu que ha respectat la història però que s'hi han incorporat "monòlegs i diàlegs": "Per a mi era important no fer una altra obra, és a dir, ser fidel a la història. Vam veure clarament una línia existencial, que és la insatisfacció de l'ésser humà, i es veia en dos personatges que havien triat dues opcions de vida i que estaven cercant la satisfacció. Tot i que l’Austin i en Lee estan molt convençuts de les opcions de vida que han pres, admiren l'altra opció, l'envegen. Un representa l'estabilitat; l'altre, la llibertat." Qui arriba abans es queda amb la casa de la mare. Qui arriba després es converteix en l'intrús, l'element extern. Encara que ambdós són fills de la mateixa mare i de la "mateixa pàtria" -com diuen el dramaturg i el director-, són molt diferents. En Lee arriba al barri de la mare i saqueja les cases perquè pensa que als rics els sobren els diners. L'Austin, en canvi, és més responsable, però no és ni la meitat d'aventurer que el seu germà.

Selvas explica la diferència entre ambdós personatges, tan interessants i tan atractius que tothom els vol interpretar: "En la tradició teatral nord-americana, any rere any es repeteixen les produccions del text. Tots els grans actors s'han volgut posar en la pell dels dos germans: John Malkovich, Phillip Seymour Hoffman, Al Pacino." Fins i tot hi ha actors que s'intercanvien els personatges i a cada funció n'interpreten un.

"En Lee és qui té les històries perquè és qui viu", assenyala Selvas, però també reconeix que hi ha enveges i recels entre els dos: "Hi ha un terreny comú, que és la seva infantesa, d'on surten les eleccions que els han portat a ser qui són. A la funció es qüestiona el lloc on ha arribat cada germà i per això un acaba sent l'altre. Un hagués pogut ser l'altre si les seves eleccions haguessin sigut diferents."

La llibertat i l'estabilitat

El títol de l'obra és True West perquè és la cerca de l'autèntic. El western és un "pretext". És una obra que parla dels orígens patriòtics dels Estats Units.

Jacob Torre (en Lee) explica que els germans, a pesar de no poder veure's, "estan condemnats a estar junts" i que s'envegen: "Sempre pensem que la llibertat i l'estabilitat són foranes a la nostra pròpia vida. En Lee sempre pensa que el seu germà té molta estabilitat i llibertat, i al contrari."

Shepard treu a la llum tots els fantasmes de la societat nord-americana, com ara els sense sostre. La relació que ells tenen amb el pare és molt delicada. En Lee reconeix que el seu pare està al carrer i li ho recorda al seu germà, però aquest no ho vol veure; prefereix ocultar-ho. Shepard el pinta com una mena de homeless per voluntat pròpia perquè ells l'han intentat ajudar però no ha volgut.

El dilema que planteja Shepard és qui és el fracassat i el triomfador: "Qui se'n va i es passa la vida bevent a Mèxic i es gasta tots els calés -com el pare-, o qui ha estat tota la vida estalviant per estar en una residència -com la mare-. Qui ha viscut autènticament la vida."

Selvas diu que és una metàfora del país: "El triomfador, el ric, té al costat el fracassat, que no ho és, però en vistes de la societat ho seria. I el germà té la necessitat d'ajudar el fracassat. No és només una metàfora dels Estats Units, sinó també de la resta del planeta, d'aquesta societat capitalista en què vivim."

Selvas, director

Diu David Selvas que si hagués de triar entre fer d'un germà o de l'altre, li va més l'Austin: "L'actor busca una cosa ben escrita, un personatge ben estructurat, que tingui una coherència, i que estigui ben creat. Pot haver un personatge radical mal creat i un personatge pulcre i mal creat, o a l'inrevés."

Selvas no para. A més de dirigir aquesta obra, treballa a Mar de fons i ara ha actuat en una pel·lícula que s’estrenarà a la primavera, basada en una obra d’Almudena Grandes, Atlas de geografía humana.