L’Associació i Cooperativa Drapaires d'Emaús s’encarrega de donar acollida a les persones més necessitades: immigrants que vénen i que es troben sols i sense res, o persones que estan en una situació de marginació o que busquem una forma de vida més solidària. Als anys 40 va ser fundada per l’abbé Pierre, que va treballar als camps de concentració, i a Sabadell va començar a funcionar fa 26 anys. Ara han fet una exposició fotogràfica sobre aquest quart de segle que porten treballant per millorar la societat, o almenys per intentar canviar la situació aquí, a Sabadell.

La presidenta de l’associació, Rosa Casamartina, diu que aquesta exposició arriba amb un any de retard: "Teníem en ment fer-la per a novembre del 2005, que es quan es feien 25 anys de la comunitat."

Aquesta mostra es pot veure des d’aquest dimarts a la Galeria Abbé Pierre, que es troba dins del local dels Encants Drapaires d’Emaús, al carrer de l’Illa, 56. Casamartina explicava durant la presentació que es tracta d’una exposició retrospectiva, que fa un resum a tota l’activitat de l’associació des que va ser fundada: "Hi ha fotos en blanc i negre i fotos de l’exposició anterior -de quan vam fer 15 anys-." A banda, hi ha fotos recents, com la de la darrera presentació d’un llibre, que va tenir lloc fa poc o les dels projecte dels immigrants.

La mostra fa un resum de l’associació des dels seus orígens: hi ha fotografies dels camps de joves -que es van fer després de fundar-se Emaús-, de la creació d’Emaús de Sabadell, de la comunitat, el treball, la solidaritat, el voluntariat o la visita de l’abbat Pierre l’any 95. Casamartina diu que aquell any el recorden perquè van rebre la visita però també per dels "desgràcies" que van passar: "Es va enfonsar aquesta casa, part dels encants, i al cap de poc, la boutique de roba. A més, van intentar cremar el local del consell comarcal."

Casamartina diu que les exposicions que s’havien fet en altres ocasions havien estat "més precàries" -sense marc i amb cartons-, però que en aquesta ocasió havien volgut treballar-se més la mostra: "Ens van donar aquests marcs, amb aquests metraquilats. Llavors, ja podíem muntar una exposició. L’any passat no es va poder fer i en aquest darrer mes i mig ens ha anat venint la inspiració."

La Galeria Abbat Pierre

Els drapaires cada mes canvien l’exposició de la galeria i el grup que ha fet les pintures o les fotos corresponents s’encarrega de presentar la mostra. Se n’han fet, per exemple, sobre el poble palestí. En aquesta ocasió, però, com va dir Casamartina, els "protagonistes" eren tots els membres d’Emaús.

La comunitat

Els voluntaris coincideixen a dir que l’associació és una cosa que els "plena" i que de vegades ells necessiten tant d’Emaús com Emaús d’ells. Asseguren que l’associació suposa "una manera de viure de forma conseqüent i amb una austeritat". En Felipe, uns dels usuaris, explica, per exemple, que al sopar de Nadal se’n reuniran molts i que fa cinc anys hi va haver unes 60 persones.