Els caps dels quatre cossos de policia presents a Sabadell coincideixen a afirmar que el desplegament dels Mossos d’Esquadra es farà de forma ordenada i coordinada. Durant setmanes, s’han establert protocols de coordinació i hi haurà comissions d’intercanvi d’informació entre les diferents policies; fins i tot, la base de dades de la policia local i l’autonòmica serà comuna. L’objectiu és que el ciutadà sigui atès de seguida quan es posi en contacte amb qualsevol dels cossos o quan succeixi qualsevol problema al carrer.

Sabadell, però, és una de les ciutats amb uns índexs de delinqüència més baixos de Catalunya i de l’Estat espanyol. Amb tot, davant l’existència de quatre cossos policials a partir de l’1 de novembre, els quatre caps de policia detallen quines seran les seves competències, d’altres expliquen quins són els seus objectius per aquesta nova etapa i, com no, d’altres fan balanç i s’acomiaden dels anys de servei de proximitat al ciutadà.

El model de desplegament de Mossos d’Esquadra és un model de substitució, de manera que a partir de l'1 de novembre totes les competències de seguretat ciutadana de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil passen als Mossos d'Esquadra.
Dins d'aquest nou model, que es basa en el treball conjunt i continu dels cossos de policia local i autonòmic, alguns dels conceptes més importants són el de 'Policia integral' i el 'Principi d'intervenció mínima obligada'. Aquest concepte consisteix en què la primera patrulla, sigui de policia municipal com de Mossos, que arribi a un accident o a una demanda de servei per part del ciutadà, ha d'actuar i fer-se'n càrrec. Si la titularitat d'aquell servei és d'un altre cos, llavors s'ha de comunicar el cas i traspassar la informació al cos competent. Amb tot, l'objectiu és que, des d'un primer moment, els servei al ciutadà estigui cobert.
Des de fa un any, un equip dels Mossos treballa en el coneixement de la ciutat, de les institucions, les problemàtiques i la realitat social de la comarca. Igualment, durant aquestes darreres setmanes, l'intendent dels Mossos a Sabadell, Antoni Vergés, s'ha pogut reunir amb els Consells de Districte de la ciutat per recollir informacions sobre els neguits i les demandes de seguretat que tenen els veïns. La conclusió és que, tot i que no és una zona de grans delictes, alguns sabadellencs tenen una sensació i percepció de manca de seguretat i manca de civisme, i aquesta és una de les branques que els Mossos treballaran des del primer dia.
L'Àrea Bàsica Policial de Sabadell agrupa un total de nou municipis: Sant Quirze, Castellar, Sant Llorenç i Gallifa, i tres més de la comissaria de districte de Santa Perpètua, la qual agrupa Polinyà i Palau i Solità de Plegamans.
A partir del dia 2, els Mossos s’ubicaran de forma provisional a l’edifici dels serveis centrals a la Mancomunitat, però hi haurà una oficina d’atenció al ciutadà al carrer Sant Joan, on es podran tramitar denúncies o realitzar consultes als agents destinats.
L’intendent afirma que l'objectiu dels Mossos a Sabadell és “integrar-nos d’una forma ràpida i eficaç, que la gent ens conegui i ens vegin com una policia propera i donar un servei de qualitat a la ciutat, amb esforç i il·lusió".

"Amb l'arribada dels Mossos hi haurà una millora del servei i més policies al carrer, i això la ciutat ho ha de notar", afirma Jordi Roviralta, intendent de la policia local. I és que fa anys que cossos, com la Policia Nacional, sabien que marxarien, de manera que no han arribat nous efectius, sobretot en temes de prevenció, de manera que vegades s'han notat mancances".
Ja fa temps que hi ha contactes amb els Mossos, però a més, hi haurà comissions de seguiment operatiu, a càrrec de sargents o sots-inspectors, i per temes més importants, es reuniran els caps. Tot i que encara no se sap la periodicitat, les reunions operatives és possible que es realitzin cada quinze dies, mentre que els caps de Mossos i policia municipal estan en contacte cada dia.
De fet, els comandaments de proximitat ja es coneixen i han estudiat com cobriran la ciutat, per tal que es faci un desplegament adequat. I és que la coordinació i col·laboració entre aquests dos cossos és essencial, ja que el local pot aportar "el coneixement de la ciutat i la experiència", ja que durant molt de temps han hagut d'assumir serveis de seguretat ciutadana i disposen de molta informació. De fet, gràcies a un conveni signat entre les dues policies, les bases de dades d'informació, atestats i detencions seran comunes.
Segons la policia local, els punts calents de la ciutat són temes de circulació, sobretot al centre de la ciutat, on esperen poder dedicar-hi més temps.
A nivell de seguretat ciutadana, s'ha de millorar alguns aspectes de convivències, sobretot entre diferents cultures; aquí hi ha d'haver molt diàleg i els Mossos ja compten amb unitats especialitzades.
Quant a competències, la policia local té les competències en matèria de trànsit i ordenances municipals, però comparteixen competències amb els Mossos en temes de seguretat ciutadana. Així el cos local actuarà com a col·laborador en aquelles àrees on l'autonòmic n'és el cos competent.
En definitiva, "l'objectiu és que la ciutat sigui una bassa d'oli", ja que es podran realitzar més detencions, perquè hi haurà més policies. Igualment, el cos municipal podrà dedicar més temps als serveis exclusius que li pertoquen, com és el trànsit i les ordenances municipals.

Aurelio Villar fa 30 anys que realitza servei a Sabadell; ha viscut la creació del Cos Nacional de Policia (com a fusió de la Policia Armada, els anomenats grisos, i la policia secreta, que vestia de paisà) la incorporació de la dona al cos de Policia Nacional, l'arribada de la democràcia, l'elaboració del primer Estatut d'Autonomia, la legalització del Partit Comunista, etc. Però també ha vist com Sabadell ha canviat el seu perfil de ciutat industrial a l'actual ciutat de serveis.
L'experiència dóna a Villar una perspectiva històrica sobre la delinqüència a la ciutat; i és que si abans eren més habituals els delictes de drogues, sobretot d'heroïna, i els atracaments a entitats bancàries, actualment ho són els robatoris en habitatges i la delinqüència organitzada provinent de persones estrangeres.
En aquest sentit, el perfil de delinqüent també ha canviat: ara és un delinqüent amb coneixements tècnics, amb molta mobilitat, que resideix un temps curt en el país, quan arriba aquí és desconegut per la policia i quan se l'identifica, ja ha marxat al seu país d'origen.
Quant a tipologia de delictes, el comissari Villar a Sabadell depenen de l'època de l'any; així per exemple, el mes de febrer i març van ser habituals els robatoris a bars i en cases. De cara al futur, considera que s'haurà de parar especial atenció a determinats grups radicals que poden arribar a ser violents, sobretot aquells d'ideologia d'extrema dreta, a més dels llatinoamericans, que estan proliferant molt darrerament.
Tot i que encara no hi ha protocols clars establerts entre Policia Nacional i Mossos, sí que hi ha hagut contactes i la intenció és que es produeixi un intercanvi d'informació.
A partir del 2 de novembre, el cos de Policia Nacional deixarà de tenir competències en seguretat ciutadana, però mantindrà les següents: policia judicial, immigració, estrangeria i documentació,  delinqüència organitzada, terrorisme i tràmits documentals (DNI, passaport i targeta d'estrangers).
El futur de la comissaria de la Gran Via és que sigui una comissaria comarcal, que agrupi les comissaries de Cerdanyola, Ripollet i Montcada. Això es reflectirà en una reducció de la plantilla, dels 143 funcionaris actuals als 100-110 futurs, que es calcula que tingui la comissaria comarcal.

La Guàrdia Civil és l’altre cos de seguretat històric que veurà retallades les seves competències a partir del proper dimecres. Però també és un cos que es replanteja profundes renovacions, quant a ubicació, sense parlar dels plans que té l’Estat espanyol de fusionar aquest cos de caire militar amb la Policia Nacional, de caire civil.
La Guàrdia Civil tindrà les competències, en exclusiva, del control d'armes i explosius, aduanes, impostos especials i control d'hidrocarburs; i, de forma compartida, en temes de medi ambient i terrorisme.
L’existència de la Sala de Coordinació policial, on la Guàrdia Civil hi és present, permet un intercanvi d’informació amb Mossos. A més, existeix una comissió permanent d’enllaç format pels comandaments dels dos cossos.
D’altra banda, per facilitar encara més el desplegament del cos autonòmic, s’aplicarà l’anomenat ‘solapament’, que consisteix en què durant 15 dies la Guàrdia Civil podrà continuar patrullant els carrers.
A partir del 2 de novembre, però, els agents de la Guàrdia Civil reforçaran el servei en municipis on encara no han arribat els Mossos, com és el cas de Sant Vicenç dels Horts.
Quant a tipologia de delictes més freqüents, el sargent Ignacio Cabello afirma que en aquests darrers anys s’ha notat un augment de denúnicies de casos de violència de gènere, de delictes per part de bandes de l’est d’Europa, així com els robatoris en autopistes i polígons industrials.
De cara al futur, la caserna de la Guàrdia Civil s’ha de convertir en el Parc de Salut. Però de forma més immediata, ja que encara no hi ha terminis concrets per l’execució d’aquestes obres, l’Ajuntament té previst començar el mes de desembre l’enderroc de la part posterior de la caserna.
En l’actual edifici del carrer Balletvell, amb un segle d’edat, encara hi ha destinada una unitat del Seprona, així com un dipòsit d’intervenció d’armes.
Definitivament, està previst que la Guàrdia Civil s’instal·li a l’antiga granja de Sant Pau, situat just al costat de l’aeroport. Llavors, l’objectiu serà la seguretat de l’aeroport i els temes fiscals, ja que si s’amplia l’operativitat de l’aeroport, s’haurà de controlar la documentació i el trànsit aeroportuari.