El 18 de juny se celebra el referèndum per a la reforma de l’Estatut i tot just comencen a arribar els exemplars a les llars. Són 70 pàgines, en comparació amb les 14 que tenia l’Estatut de 1979, que cal llegir amb dedicació i calma per comprendre el que ens proposen i la interpretació que ens ofereixen les forces polítiques. Sabadell press ha parlat amb els representants sabadellencs de les diferents forces polítiques nacionals perquè, més enllà dels debats i discusions polítiques que omplen les planes dels diaris i els informatius, argumentin la seva postura en aquest referèndum i perquè ens demanen votar ‘sí’ o ‘no’. Tot aixó, amb l’Estatut a la mà. 

Els polítics expliquen els continguts de l’Estatut

JOAN MANAU - PSC
- El nou Estatut suposa una millora en les condicions de finançament de Catalunya i de la societat del benestar.
- Hi haurà més pressupost i més diners per fer inversions i infraestructures.
- És un Estatut que ha estat aprovat amb el màxim de consens de les forces polítiques.
Es reconeixen els drets fonamentals de les persones, que no apareixien en l’Estatut de 1979.
- En temes com l’abortament o l’eutanàsia, s’ha fet un redactat dels articles que pugui recollir les diferents sensibilitats que existeixen, moltes vegades contraposades, en aquests temes. Posteriorment la llei s’encarregarà de regular-ho.
- L’Estatut, però, és una mica massa llarg, té articles redundants i repetitius.
- No podem votar que no i que altres comunitats tinguin abans  que Catalunya un Estatut modern.
- Tot és millorable, però aquest Estatut encaixa amb les necessitats actuals de Catalunya.

CARLES ROSSINYOL - CiU
- L’Estatut suposa un avenç en l’augment de competències i en el concepte de Nació.
- S’atorguen noves competències: en temes d’immigració (en quant a la integració i polítiques d’acolliment), d’horaris comercials i en el trasvassament d’aigua.
- Estableix un sistema de relació “de tu a tu” entre Catalunya i l’Estat.
- La política del “tot o res” no serveix: tenim un horitzó llunyà on arribar i aquest és un nou pas fins atansar-lo.
- Hi ha un canvi de model de finançament: s’augmenta el tant per cent dels impostos que recapta Catalunya.
- Es crearà l’Agència Tributària Catalana, que en uns anys, absorbirà completament l’espanyola.
- “Està clar que si Catalunya rep més, hi haurà qui surti perdent, però ja fa anys que rebem menys diners dels que ens pertoca”.
- Tot i que no apareix el terme ‘Nació’, sí que es parla de ‘símbols nacionals’.

JOSEP M. CIVIS - ERC
Demanen un model de finançament com el d’Euskadi. No hi ha cap impost nou en la recaptació d’impostos propis. Aumenten les inversions, però també aumenta l’aportació catalana a l’Estat. “Els Fons Europeus s’acaben d’aquí set anys; d’on provindran els diners per Catalunya, si el pressupost total a repartir entre les comunitats autònomes és el mateix que fins ara?
- No hi ha bilateralitat, es continua amb el “cafè per a tots”, però el que es demana és que Catalunya decideixi sobre els seus assumptes directament amb el govern central. “Qui és Madrid per retallar 160 dels 227 articles?
- Hi ha ambigüetat en els articles sobre l’abortament o l’eutanàsia, haurien de ser més clars.
- Manca el tema de la Participació ciutadana.
- No es parla tampoc ni de l’etiquetatge en català ni de les seleccions esportives catalanes.
- Manca també el dret a l’autodeterminació: Catalunya sobirana i el dret a decidir.

JORDI SORIANO - PPC
- El nou Estatut és una continuïtat del 79, no contempla les necessitats actuals, ni els canvis socials i econòmics de Catalunya.
- Hi ha competències incompatibles amb la Constitució, com el fet que els Mossos s’encarreguin de la seguretat d’Estat i temes de terrorisme.
- “Demanem que l’ensenyament no sigui laic i que l’escola pública reservi una línia per crear escoles catòliques”.
- Amb la polítca del català, es limita la incorporació de persones de la restat de l’Estat.
- L’Estatut quarta la llibertat de les persones, perquè es pretèn controlar la iniciativa empresarial, ja que Catalunya es reserva el dret d’últim garant en els controls de qualitat dels productes que provenen de la resta de territori espanyol.
- La norma és excessivament intervencionista en els drets i deures dels ciutadans i fomenta la discriminació.
- L’Estatut és una eina encoberta per modificar la Constitució.

TERESA MIRA - IC-V/EUIA
- L’Estatut aporta moltes novetats de cara a la nova realitat.
- Els drets socials serviran per protegir als col·lectius més desfavorits: dones, gent gran, infants, etc.
- Es reconeix els ajuntaments com a administració de proximitat i es regulen les seves competències.
- Eines com el Consell de Garaties Estatutàries vetllarà perquè els drets fonamentals es compleixin.
- Per primera vegada, s’equipara iel català i el castellà. Fins ara, no existia el deure de conèixer el català.
- Hi ha 58 competències noves. Destacar les de mobilitat, de manera que es podran solucionar els problemes amb els serveis de rodalies de trens.
- La sostenibilitat esdevé un dels principis rectors de l’Estatut.
- Es recuperarà la memòria històrica, així que es trenca el pacte de silenci de la Transició.
- La laïcitat significa conèixer totes les religions.

>> Ivanna Vallespín