Després de 15 anys de carrera musical, Iguana Tango torna a escena amb un cd-dvd, "En vivo… y coleando", un treball gravat en directe acústic on repassen els seus grans èxit, com "Te perdí", "Sólo con mirarte" o "Olvídate de mi". També recorden la col·laboració amb artistes com Diego Martín, Maria Villalon, Belen Arjona, Charli (Indras), Dani (Despistaos), José Manuel Casaña (Seguridad Social) i Pablo Perera (La Trampa). I ens descobreixen tres noves cançons. A més, el treball ve acompanyat per un dvd dels 19 temes en directe. Kike, Jacobo, Joaquin i Mario són Iguana Tango, i després d'una extensa gira per tota Espanya amb Zona 40, ens expliquen com estan vivint "En vivo… y coleando". Iguana Tango va néixer el desembre de 1993. Va ser llavors quan en Joaquin va decidir posar en marxa aquest projecte. Els primers membres del grup eren Joaquin Padilla (veu), Kike Enríquez (bateria), Carlos Martín (guitarra), David Moreno (teclats) i Sergio (baix). Temps després, fins a 12 músics han passat per aquesta formació fins l'estiu de 1996. L'estiu de 1995 entra al grup Jacobo García (baix), aportant amb ell una bona dosi de creativitat. Provenia d'un grup més alternatiu on, a més del baix, també cantava com a solista. Gràcies a això, s'aconseguiria una de les facetes que més han representat a Iguana Tango al llarg de la seva història: les harmonies vocals. Però si destaca per quelcom és per la capacitat compositiva. Ara, com ells mateixos diuen, són un grup de rock fresc i actual.
Nazaret i Lara són Dulce Tentación, un duet que es perfila dintre de la música més comercial amb un so molt semblant a les tan ballades cançons de Sonia y Selena, Loona, Piercing… i mai millor dit perquè el compositor d'aquestes és Daniel Ambrojo, el creador de cançons interpretades per artistes com Bustamante, Loona, Natalia o Agüita Salá, entre molts altres. A més, la coproducció ha estat desenvolupada pel DJ Vicente Ferrer. Amb un senzill a Caribe 08 -Dulce Tentación- i un altre a Disco Estrella 08 -Una noche de amor- les dues joves estan recorrent la geografia espanyola demostrant que no només són un producte d'estiu.
El menorquí Pedro Palao s'ha proposat un objectiu força ambiciós: demostrar quines profecies sobre la fi del món són falses i quines poden ser certes. Les seves conclusions les ha recollit en el llibre El fin del mundo. L'afició per assumptes sobrenaturals o misteriosos li ve de lluny, ja que va ser el director de la revista Karma 7, la publicació pionera a Espanya en temàtiques insòlites. El fin del mundo fa un recorregut històric per analitzar les profecies que suposadament hi ha a la Bíblia, les dels maies, els hopi i tots aquells que s'han considerat profetes.
Helena Barba es va sentir fascinada per la vida d'Stendhal i per la seva concepció de l'amor i de la dona. Per això, va decidir donar a conèixer l'obra d'aquest escriptor, el nom real del qual era Henry Bayle. Aquest francès va viure una de les èpoques més convulses d'Europa, servint a l'exèrcit de Napoleon Bonaparte, però també va haver de viure el buit dels companys literats coetanis, recobrant anys després de la seva mort la fama que es mereixia. Per la documentació d'Els amors d'Stendhal, l'autora ha fet servir l'assaig De l'amor, les dues autobiografies, Vida d'Henry Brulard i Records d'egotisme, el diari, les cartes i algunes de les novel·les de l'escriptor, especialment El roig i el negre, La Cartoixa de Parma, Armància i Vanina Vanini. Coneixem més a prop com és el llibre d'Helena Barba i com era Stendhal.
Si hi ha una paraula que defineixi el caràcter del cantant Diego Martín, aquesta és la sinceritat. L'artista es va apropar fins a la redacció del nostre diari per parlar del seu segon disc, Puntos Suspensivos, treball que va sortir a la venda el passat octubre. Assegura que les vendes del disc i els concerts funcionen molt bé, però malgrat tot, reconeix que aquest ha tingut menys repercussió i que no sona tant com el primer disc a les emissores de radio. Quan li preguntem pel públic català, confessa que com aquí no es troba en cap lloc i reconeix que ell és el que millor s'ho passa als seus concerts "si haig de plorar, ploro, si haig de saltar, salto. Tot natural". En aquests moments està composant el tercer disc, a la vegada que escriu temes per d'altres artistes com Malú o Pastora Soler. I pel proper any, es vol aventurar pels escenaris d'Amèrica amb una mescla del primer, el segon i el futur tercer disc.
Granadí de naixement i resident a Almeria, Michel Aguilar publica la seva carta de presentació, la nova promesa de la cançó. Amb un passat carregat d'experiència musical en el què ha compartit escenari amb artistes de la talla de Michael Chacón o la Reina Saba i confessant ser admirador de Sergio Dalma, un artista que li ha influït en la seva carrera musical. Michel estrena el seu primer treball musical, "Malas lenguas", de la mà de Fonográficas del Sur, i "Peligrosa" és la seva carta de presentació, cançó que ha causat un gran rebombori a la indústria musical.
Sant Cugat ha iniciat enguany l'edició de premis "Camaleons", un guardó que es concedeix als artistes amb una trajectòria multidisciplinar en el camp de les arts. Els primers artistes que han rebut els "Camaleons" han estat Luis Eduardo Aute i Manolo García. Justament, García va oferir un concert al Teatre-Auditori de Sant Cugat el passat dia 22 de maig. L'artista va oferir un directe incomparable de més de dos hores i, segons confessava ell mateix, s'ho va passar d'allò més bé. I l'Auditori també va ser l'escenari on va exposar les seves pintures i fotografies. El quart disc en solitari, "Saldremos a la lluvia", ja és número 1 en vendes al país. En aquest treball s'aprecien sons molt més relaxats i melòdics, no tan rockers com als què estàvem acostumats. Manolo García ens va oferir algunes reflexions sobre la seva carrera professional i la seva vocació artística.
Flavia Company és una escriptora honesta. Mai fa concessions en les seves històries per aconseguir un determinat volum de vendes o esdevenir una autora comercial. La seva literatura busca formes arriscades per explicar les histories de sempre. Juga amb els diferents punts de vista i amb les veus, per això la seva obra pot descol·locar. En canvi, quan comences a llegir-la, et submergeixes en una aventura. Company reconeix que escriu sobre el que li agrada a ella i no als demés: "Porto la literatura amb tot el meu cos. L'únic que compensa dedicar la teva vida a l'escriptura, és escriure".
Pere Bartrés és de la nostra ciutat veïna, Castellar del Vallès, encara que va néixer a Sabadell. Des de ben petit, va ser un apassionat dels llibres, afició que ha heretat dels seus pares. Les històries i les aventures que trobava als llibres el fascinaven, i per aquest motiu, un dia va pensar "com m'agradaria fer això a mi", es va decidir i va provar. El resultat és una trilogia, de la qual s'acaba de publicar la primera part. Jerik i la piedra de Milenas (Ed. Montena)és una historia que parla de com aconseguir les fites que cadascú es proposa a través de valors positius com la amistat, la lleialtat i la perseverança. La manera de explicar-ho és mitjançant les aventures de Jerik i el seu amic Rétal, que han de salvar el seu poble i les terres del poder del destructor Rei Drilon.
Albertucho, nom artístic del sevillà Albert Romero ha tret el tercer disc als seus 24 anys. Amasijo de porrazos és el títol de l'últim àlbum on Albertucho busca aconseguir un so més rocker que en els anteriors treballs. 12 cançons que suposen una maduresa musical i que compten amb la col·laboració de grans amics i admirats de l'artista com són Kutxi de Marea, Lichis de la Cabra Mecánica, Fernando Madina de Reincidentes, Gerardo de Vantroi i Txus de Disidencia. Les histories dels seus temes segueixen la línia dels altres treballs. Influenciat per bandes i artistes que van des de Joaquín Sabina o Kiko Veneno, fins a Platero y Tú o Extremoduro, realitza un rock amb lletres on explica les seves vivències i experiències vitals.
Dolça companyia. Qui no desitja tenir-la? Doncs ara ja està disponible en format CD. El sabadellenc Esteve Sabater presenta aquest divendres 23 el seu nou disc a El Corte Inglés. Un disc personalista, íntim, i, fins i tot, tal com ell mateix diu, d'un estil difícil de descriure. En aquestes línies presentem algunes de les claus que caracteritzen la música d’Esteve Sabater.
Manu Guix torna amb el seu tercer treball discogràfic, "Onze Llachs", onze temes en els què fa un homenatge al gran Lluís Llach i en el que no només veurem al Manu Guix de sempre assegut davant del piano mentre interpreta aquestes cançons, sinó que també el veurem debutar amb la guitarra elèctrica. Un espectacle que serà tot un repte per al cantant que, a més, s'estrena com a director musical de l'Acadèmia d'Operación Triunfo en la seva edició 2008.
El trio de Barcelona Pastora van ser els encarregats d'inaugurar una nova tendència musical, fent de la formació un grup únic. Els tres membres ofereixen una música sorprenent per l'originalitat, per la seva capacitat de barrejar tot allò fusionable, per les històries que expliquen les seves cançons, per com les expliquen, per la seva forma d'unir els sons d'ordinador amb els acústics. En Caïm i el Pauet van fer nèixer Pastora, en honor a un mot de la seva mare. Fins i tot van treure un primer disc, que va passar desapercebut per l'escena musical nacional. Però en arribar Dolores, el grup va gestar una nova manera d'interpretar la música. Amb "Grandes despedidas" torna Pastora, el primer single de "Circuitos de lujo", un disc amb més trets de pop-rock, quelcom al què no ens té acostumats junt als sons electrònics que protagonitzen el tercer àlbum de Dolores Beltrán, Caím i Pauet Riba. Després de rebre el disc d'or per "Pastora" i un altre per "La vida moderna", ara arriben amb "Circuitos de lujo", en el què inclouen l'èxit "Cuánta vida", publicada en format digital fa uns mesos, com single de llançament previ al nou disc.
Jordi Puntí és un escriptor que es val de la seva curiositat per fabular històries. Per aprendre la tècnica, no li ha fet falta cap escola, dels llibres ha tret tot el necessari per ésser reconegut, per la crítica, com un "contista excel·lent". En els dos llibres publicats Pell d'armadillo (Proa, 1998) i Animals tristos (Empúries, 2002), els relats que llegim expliquen situacions molt quotidianes, gent reconeixible que es vinculen amb el lector, però amb la característica que viuen situacions extraordinàries. En aquests moments, a la vegada que col·labora en diferents mitjans escrits, prepara la seva primera novel·la.
Gisela Lladó, aquest somriure etern i amable, i aquesta veu dolça i de conte, és la Ventafocs del nou musical Boscos endins, de Dagoll Dagom. La seva vida va donar un tomb de 360º en entrar a l’acadèmia del programa televisiu Operación Triunfo. Això la va fer canviar les aules de la facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona per les aules de cant. Ella mateixa confessa que que el seu pas pel programa “va ser una experiència irrepetible”. Amb tres discos publicats, Parte de mí, Más allá i Ni te lo imaginas, i amb tres musicals a l'esquena, Gisela ja s'ha formant una carrera ben sòlida i coherent abans que, el proper mes de maig, li toqui representar Andorra al Festival d'Eurovisió, amb la cançó Casanova.
Botiga SP
Després de 15 anys de carrera musical, Iguana Tango torna a escena amb un cd-dvd, "En vivo… y coleando", un treball gravat en directe acústic on repassen els seus grans èxit, com "Te perdí", "Sólo con mirarte" o "Olvídate de mi". També recorden la col·laboració amb artistes com Diego Martín, Maria Villalon, Belen Arjona, Charli (Indras), Dani (Despistaos), José Manuel Casaña (Seguridad Social) i Pablo Perera (La Trampa). I ens descobreixen tres noves cançons. A més, el treball ve acompanyat per un dvd dels 19 temes en directe. Kike, Jacobo, Joaquin i Mario són Iguana Tango, i després d'una extensa gira per tota Espanya amb Zona 40, ens expliquen com estan vivint "En vivo… y coleando". Iguana Tango va néixer el desembre de 1993. Va ser llavors quan en Joaquin va decidir posar en marxa aquest projecte. Els primers membres del grup eren Joaquin Padilla (veu), Kike Enríquez (bateria), Carlos Martín (guitarra), David Moreno (teclats) i Sergio (baix). Temps després, fins a 12 músics han passat per aquesta formació fins l'estiu de 1996. L'estiu de 1995 entra al grup Jacobo García (baix), aportant amb ell una bona dosi de creativitat. Provenia d'un grup més alternatiu on, a més del baix, també cantava com a solista. Gràcies a això, s'aconseguiria una de les facetes que més han representat a Iguana Tango al llarg de la seva història: les harmonies vocals. Però si destaca per quelcom és per la capacitat compositiva. Ara, com ells mateixos diuen, són un grup de rock fresc i actual.
Nazaret i Lara són Dulce Tentación, un duet que es perfila dintre de la música més comercial amb un so molt semblant a les tan ballades cançons de Sonia y Selena, Loona, Piercing… i mai millor dit perquè el compositor d'aquestes és Daniel Ambrojo, el creador de cançons interpretades per artistes com Bustamante, Loona, Natalia o Agüita Salá, entre molts altres. A més, la coproducció ha estat desenvolupada pel DJ Vicente Ferrer. Amb un senzill a Caribe 08 -Dulce Tentación- i un altre a Disco Estrella 08 -Una noche de amor- les dues joves estan recorrent la geografia espanyola demostrant que no només són un producte d'estiu.
El menorquí Pedro Palao s'ha proposat un objectiu força ambiciós: demostrar quines profecies sobre la fi del món són falses i quines poden ser certes. Les seves conclusions les ha recollit en el llibre El fin del mundo. L'afició per assumptes sobrenaturals o misteriosos li ve de lluny, ja que va ser el director de la revista Karma 7, la publicació pionera a Espanya en temàtiques insòlites. El fin del mundo fa un recorregut històric per analitzar les profecies que suposadament hi ha a la Bíblia, les dels maies, els hopi i tots aquells que s'han considerat profetes.
Helena Barba es va sentir fascinada per la vida d'Stendhal i per la seva concepció de l'amor i de la dona. Per això, va decidir donar a conèixer l'obra d'aquest escriptor, el nom real del qual era Henry Bayle. Aquest francès va viure una de les èpoques més convulses d'Europa, servint a l'exèrcit de Napoleon Bonaparte, però també va haver de viure el buit dels companys literats coetanis, recobrant anys després de la seva mort la fama que es mereixia. Per la documentació d'Els amors d'Stendhal, l'autora ha fet servir l'assaig De l'amor, les dues autobiografies, Vida d'Henry Brulard i Records d'egotisme, el diari, les cartes i algunes de les novel·les de l'escriptor, especialment El roig i el negre, La Cartoixa de Parma, Armància i Vanina Vanini. Coneixem més a prop com és el llibre d'Helena Barba i com era Stendhal.
Si hi ha una paraula que defineixi el caràcter del cantant Diego Martín, aquesta és la sinceritat. L'artista es va apropar fins a la redacció del nostre diari per parlar del seu segon disc, Puntos Suspensivos, treball que va sortir a la venda el passat octubre. Assegura que les vendes del disc i els concerts funcionen molt bé, però malgrat tot, reconeix que aquest ha tingut menys repercussió i que no sona tant com el primer disc a les emissores de radio. Quan li preguntem pel públic català, confessa que com aquí no es troba en cap lloc i reconeix que ell és el que millor s'ho passa als seus concerts "si haig de plorar, ploro, si haig de saltar, salto. Tot natural". En aquests moments està composant el tercer disc, a la vegada que escriu temes per d'altres artistes com Malú o Pastora Soler. I pel proper any, es vol aventurar pels escenaris d'Amèrica amb una mescla del primer, el segon i el futur tercer disc.
Granadí de naixement i resident a Almeria, Michel Aguilar publica la seva carta de presentació, la nova promesa de la cançó. Amb un passat carregat d'experiència musical en el què ha compartit escenari amb artistes de la talla de Michael Chacón o la Reina Saba i confessant ser admirador de Sergio Dalma, un artista que li ha influït en la seva carrera musical. Michel estrena el seu primer treball musical, "Malas lenguas", de la mà de Fonográficas del Sur, i "Peligrosa" és la seva carta de presentació, cançó que ha causat un gran rebombori a la indústria musical.
Sant Cugat ha iniciat enguany l'edició de premis "Camaleons", un guardó que es concedeix als artistes amb una trajectòria multidisciplinar en el camp de les arts. Els primers artistes que han rebut els "Camaleons" han estat Luis Eduardo Aute i Manolo García. Justament, García va oferir un concert al Teatre-Auditori de Sant Cugat el passat dia 22 de maig. L'artista va oferir un directe incomparable de més de dos hores i, segons confessava ell mateix, s'ho va passar d'allò més bé. I l'Auditori també va ser l'escenari on va exposar les seves pintures i fotografies. El quart disc en solitari, "Saldremos a la lluvia", ja és número 1 en vendes al país. En aquest treball s'aprecien sons molt més relaxats i melòdics, no tan rockers com als què estàvem acostumats. Manolo García ens va oferir algunes reflexions sobre la seva carrera professional i la seva vocació artística.
Flavia Company és una escriptora honesta. Mai fa concessions en les seves històries per aconseguir un determinat volum de vendes o esdevenir una autora comercial. La seva literatura busca formes arriscades per explicar les histories de sempre. Juga amb els diferents punts de vista i amb les veus, per això la seva obra pot descol·locar. En canvi, quan comences a llegir-la, et submergeixes en una aventura. Company reconeix que escriu sobre el que li agrada a ella i no als demés: "Porto la literatura amb tot el meu cos. L'únic que compensa dedicar la teva vida a l'escriptura, és escriure".
Pere Bartrés és de la nostra ciutat veïna, Castellar del Vallès, encara que va néixer a Sabadell. Des de ben petit, va ser un apassionat dels llibres, afició que ha heretat dels seus pares. Les històries i les aventures que trobava als llibres el fascinaven, i per aquest motiu, un dia va pensar "com m'agradaria fer això a mi", es va decidir i va provar. El resultat és una trilogia, de la qual s'acaba de publicar la primera part. Jerik i la piedra de Milenas (Ed. Montena)és una historia que parla de com aconseguir les fites que cadascú es proposa a través de valors positius com la amistat, la lleialtat i la perseverança. La manera de explicar-ho és mitjançant les aventures de Jerik i el seu amic Rétal, que han de salvar el seu poble i les terres del poder del destructor Rei Drilon. 
Albertucho, nom artístic del sevillà Albert Romero ha tret el tercer disc als seus 24 anys. Amasijo de porrazos és el títol de l'últim àlbum on Albertucho busca aconseguir un so més rocker que en els anteriors treballs. 12 cançons que suposen una maduresa musical i que compten amb la col·laboració de grans amics i admirats de l'artista com són Kutxi de Marea, Lichis de la Cabra Mecánica, Fernando Madina de Reincidentes, Gerardo de Vantroi i Txus de Disidencia. Les histories dels seus temes segueixen la línia dels altres treballs. Influenciat per bandes i artistes que van des de Joaquín Sabina o Kiko Veneno, fins a Platero y Tú o Extremoduro, realitza un rock amb lletres on explica les seves vivències i experiències vitals. 
Dolça companyia. Qui no desitja tenir-la? Doncs ara ja està disponible en format CD. El sabadellenc Esteve Sabater presenta aquest divendres 23 el seu nou disc a El Corte Inglés. Un disc personalista, íntim, i, fins i tot, tal com ell mateix diu, d'un estil difícil de descriure. En aquestes línies presentem algunes de les claus que caracteritzen la música d’Esteve Sabater.
Manu Guix torna amb el seu tercer treball discogràfic, "Onze Llachs", onze temes en els què fa un homenatge al gran Lluís Llach i en el que no només veurem al Manu Guix de sempre assegut davant del piano mentre interpreta aquestes cançons, sinó que també el veurem debutar amb la guitarra elèctrica. Un espectacle que serà tot un repte per al cantant que, a més, s'estrena com a director musical de l'Acadèmia d'Operación Triunfo en la seva edició 2008.
El trio de Barcelona Pastora van ser els encarregats d'inaugurar una nova tendència musical, fent de la formació un grup únic. Els tres membres ofereixen una música sorprenent per l'originalitat, per la seva capacitat de barrejar tot allò fusionable, per les històries que expliquen les seves cançons, per com les expliquen, per la seva forma d'unir els sons d'ordinador amb els acústics. En Caïm i el Pauet van fer nèixer Pastora, en honor a un mot de la seva mare. Fins i tot van treure un primer disc, que va passar desapercebut per l'escena musical nacional. Però en arribar Dolores, el grup va gestar una nova manera d'interpretar la música.
Jordi Puntí és un escriptor que es val de la seva curiositat per fabular històries. Per aprendre la tècnica, no li ha fet falta cap escola, dels llibres ha tret tot el necessari per ésser reconegut, per la crítica, com un "contista excel·lent". En els dos llibres publicats Pell d'armadillo (Proa, 1998) i Animals tristos (Empúries, 2002), els relats que llegim expliquen situacions molt quotidianes, gent reconeixible que es vinculen amb el lector, però amb la característica que viuen situacions extraordinàries. En aquests moments, a la vegada que col·labora en diferents mitjans escrits, prepara la seva primera novel·la.
Gisela Lladó, aquest somriure etern i amable, i aquesta veu dolça i de conte, és la Ventafocs del nou musical Boscos endins, de Dagoll Dagom. La seva vida va donar un tomb de 360º en entrar a l’acadèmia del programa televisiu Operación Triunfo. Això la va fer canviar les aules de la facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona per les aules de cant. Ella mateixa confessa que que el seu pas pel programa “va ser una experiència irrepetible”. Amb tres discos publicats, Parte de mí, Más allá i Ni te lo imaginas, i amb tres musicals a l'esquena, Gisela ja s'ha formant una carrera ben sòlida i coherent abans que, el proper mes de maig, li toqui representar Andorra al Festival d'Eurovisió, amb la cançó Casanova.
