El fins ara conseller en cap, Josep Bargalló, és a partir d’avui conseller primer del Govern. Bargalló ha pres possessió aquest matí del càrrec, ara regulat per llei, i amb més competències i atribucions, davant de gairebé tots els consellers de l'Executiu tripartit, al Palau de la Generalitat. El president Maragall ha reiterat la confiança en Bargalló, qui va ocupar el càrrec de conseller en cap el febrer del 2004, després que, pocs dies abans, el líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, dimitís del càrrec.

Cap a tres quarts de deu del matí, i a la mateixa Sala Tàpies on habitualment es reuneix el Govern –també ho fa aquest matí-, Bargalló ha pres possessió del càrrec de conseller primer, després que el Parlament regulés per llei aquesta figura, i la dota de competències pròpies, en substitució de la de conseller en cap.

Pasqual Maragall ha assegurat que el Govern "ha complert el seu compromís", amb un conseller primer "que ho és per llei". El president ha recordat que va dir "des del primer dia que volia que el Govern estigués coordinat per una figura la necessitat de la qual ningú no ha dubtat". Maragall ha remarcat que calia "regularitzar" aquesta figura, i 'establir un marc estable i coherent amb la posició institucional que correspon a aquesta figura dins del Govern'. Maragall ha assegurat que Bargalló té "la confiança política i personal del president i de tots els membres del Govern".

Ja al Pati dels Tarongers, el conseller primer, Josep Bargalló, ha assegurat que és per ell un "alt honor" haver pres possessió del càrrec, i haver estat "la primera persona" que accedeix a aquest càrrec. Bargalló ha afegit que el seu compromís a servir al president, a la Generalitat i al país "és un compromís refermat".

A més, ha remarcat que "de conseller en cap a conseller primer hi ha dues diferències": d'una banda, una de jurídica i institucional, ja que "es reconeix la figura del conseller primer al costat de la figura del president i del Govern"', amb una "especificitat concreta que li atorga més les característiques que en altres països reben el nom de primer ministre"; i de l'altra, un nivell competencial més alt del conseller primer, un "reforçament de les seves capacitats i possibilitats de conducció de la coordinació del Govern i de les polítiques transversals que executa".