Després de 15 anys de carrera musical, Iguana Tango torna a escena amb un cd-dvd, "En vivo… y coleando", un treball gravat en directe acústic on repassen els seus grans èxit, com "Te perdí", "Sólo con mirarte" o "Olvídate de mi". També recorden la col·laboració amb artistes com Diego Martín, Maria Villalon, Belen Arjona, Charli (Indras), Dani (Despistaos), José Manuel Casaña (Seguridad Social) i Pablo Perera (La Trampa). I ens descobreixen tres noves cançons. A més, el treball ve acompanyat per un dvd dels 19 temes en directe. Kike, Jacobo, Joaquin i Mario són Iguana Tango, i després d'una extensa gira per tota Espanya amb Zona 40, ens expliquen com estan vivint "En vivo… y coleando". Iguana Tango va néixer el desembre de 1993. Va ser llavors quan en Joaquin va decidir posar en marxa aquest projecte. Els primers membres del grup eren Joaquin Padilla (veu), Kike Enríquez (bateria), Carlos Martín (guitarra), David Moreno (teclats) i Sergio (baix). Temps després, fins a 12 músics han passat per aquesta formació fins l'estiu de 1996. L'estiu de 1995 entra al grup Jacobo García (baix), aportant amb ell una bona dosi de creativitat. Provenia d'un grup més alternatiu on, a més del baix, també cantava com a solista. Gràcies a això, s'aconseguiria una de les facetes que més han representat a Iguana Tango al llarg de la seva història: les harmonies vocals. Però si destaca per quelcom és per la capacitat compositiva. Ara, com ells mateixos diuen, són un grup de rock fresc i actual.

Després de tants discos i concerts, el títol ho diu tot i, sense tenir en compte com es troba la indústria musical, estem molt contents. Ens posem a comptar tots els discos que tenim i els números u, que són 7, i volíem posar una mica el fre i fer un disc recordant tots els discos. En acústic per fer quelcom diferent, introduint elements com el violí o el saxo, que en un elèctric no podríem encabir. Suposa estar-hi, que avui dia ja és prou difícil.

Per amistat, durant les promocions i els concerts coneixem quantitat d'artistes, amb alguns hi ha una relació especial, i volíem que tots ells o els què poguessin fossin allà amb nosaltres, que s'involucressin igual que nosaltres. La idea va ser aquesta i que hi posessin tot el cor. Charli, de Indras, ja havia estat amb nosaltres, amb Dani, de Despistaos, també, amb Diego Martín vam coincidir en el Hard Rock de Canarias, amb Maria vam compartir oficina de Management. És a dir, amb tots va haver molt feeling.

Hi ha cançons que hem plasmat en acústic perquè en realitat la seva essència és acústica, però els nous temes conserven l'origen de Iguana Tango. No només és que hem agafat els orígens en elles, sinó que exploren el futur de Iguana i, per descomptat, és un punt a l'evolució del següent.

Tenim moltes influències. El pop i el rock són la nostra columna vertebral, el rock quant a energia, i el pop pel que fa a la melodia. Sobre els arranjaments, són més precisos. Cadascú tenim els nostres gustos musicals, però hi ha moltes rames comunes. Al cap i a la fi venim tots quatre de la mateixa cultura, vam tenir la nostra etapa, molt heavy, ens encantava Oasis, Alanis, Jet… I després cadascú té les seves preferències, encara que després el què surt no té res a veure amb el què ens agrada, surt una altra cosa. És diferent escoltar música i fer-la.

Sí, ha estat una extensa gira, on hem intentat tocar les cançons més escoltades de Iguana i alguna de les noves, per descomptat. Ha estat una posada en escena en elèctric que, en principi, havia de ser d'uns 60 minuts, però que sempre s'ha allargat perquè s'ha viscut al màxim a cada ciutat. L'actitud de la proposta musical ha estat acceptada perquè la gent volia rock&roll. A partir d'ara, comencem una gira en acústic en petites sales o al Palau de Congressos.

Ajuda molt ser on som. Per nosaltres estar a Gran Hermano era tocar les nostres cançons amb la nostra música. A nosaltres, tocar fos on fos suposava estar allà, que ens entrevistessin, que ens sortissin companyies que ja havien tingut el nostre disc i no els havia interessat. I inclòs vam tocar per 13 persones una setmana, quan la setmana següent estaven pagant 13 euros per veure'ns. Pensàvem que no hi hauria ningú i ens va sorprendre veure tanta gent. Gran Hermano ens va canviar la vida. Al cap i a la fi, no hi ha programes de música que ens deixessin tocar en directe, de fet no hi ha programes de música en directe.

Que el nostre disc s'escolti moltíssim, que cadascú esculli com vol escoltar-lo i on, però el gaudeixin perquè cada cançó ha estat creada amb molta estima i intentem transmetre l'essència en cadascuna de les nostres cançons.