El menorquí Pedro Palao s'ha proposat un objectiu força ambiciós: demostrar quines profecies sobre la fi del món són falses i quines poden ser certes. Les seves conclusions les ha recollit en el llibre El fin del mundo. L'afició per assumptes sobrenaturals o misteriosos li ve de lluny, ja que va ser el director de la revista Karma 7, la publicació pionera a Espanya en temàtiques insòlites. El fin del mundo fa un recorregut històric per analitzar les profecies que suposadament hi ha a la Bíblia, les dels maies, els hopi i tots aquells que s'han considerat profetes.
Estàs especialitzat en temàtiques insòlites que van més enllà dels fenòmens paranormals, passen per parlar d'enverinaments en cultures ancestrals o enigmes de la història. Com arribes a aquesta especialització? Què et va motivar a interessar-te sobre aquests temes?
Inicialment em van interessar molt les temàtiques esotèriques, parlo de fa 20 anys. M'interessava molt el tema de les cases encantades, el més enllà de la vida. Des de fa uns 10 anys, m'he interessat per l'antropologia, la psicologia i la història, però en la part més fosca o no tan coneguda. Per què creiem el què creiem? Per què moltes creences estan basades en tabús i aquests estan basats en fenòmens místics? He intentat no perdre la part misteriosa de tot plegat perquè penso que és curiosa, però ho he fet des del punt de vista racional. Ara, la neurologia pot explicar moltes coses que fins fa uns anys eren com del "més enllà". L'antropologia dels pobles té històries que molta gent pensa que són supersticions i realment tenen una raó de ser.
Vas estar al capdavant de la revista Karma 7, la primera publicació especialitzada en enigmes i misteris. Si fessis una comparació, creus que és molt diferent l'estil que utilitzaves allà i el què fas servir ara a les teves obres?
És diferent quant a informació, quant a coneixement. Quan jo estava a Karma 7, al 94, érem l'única revista del sector. Ara hi ha molta més informació. El què sí m'ha passat és que he deixat de creure moltes coses, s'han quedat coses en el camí i moltes altres coses que ara puc creure, me les miro des de la vessant racional. No perquè la vida m'hagi demostrat que tot és mentida, sinó perquè realment tot té una explicació. El problema és que moltes vegades, quan busquem la resposta a la pregunta, encara no estem preparats tècnicament o filosòficament per trobar la resposta. Avui, la neurologia contempla estats mentals que fa 30 anys estaven integrats en la parapsicologia. També ara se sap que el cervell ens enganya, no és com un ordinador que digui "archivo no encontrado". Allò que no sap, el cervell s'ho inventa. Avui també hi ha explicacions per allò que molts anys ha estat superstició. No hem de negar un fenomen perquè no el coneguem, sinó que hem de buscar una explicació. Penso que hi ha coses que són molt apassionants i que tenen una resposta.
En aquest darrer llibre parles de multitud de profecies i cites antics profetes. D'on has tret aquestes informacions?
Hi ha dues fonts d'informació per fer aquest llibre. Una, les entrevistes personals que he fet amb persones, alguna d'elles massa poc objectiva, però que també l'he contemplat. Algunes informacions formen part d'un arxiu que vaig començar a fer quan hi era a Karma 7 i allà hi ha de tot. I moltes altres de les investigacions que jo he fet. Jo no m'he inventat res. Tot el que explico està documentat i està escrit des de fa molts d'anys. Lo pitjor que pots fer és com fan avui dia els estudiants: internet. Això és un problema. Les profecies que jo explico en el meu llibre surten d'investigacions fetes a biblioteques, en hemeroteques, i parlen d’elles. No les interpreten. De vegades, les informacions també són de col·laboradors que em donen un cop de mà des de la vessant antropològica o psicològica per aconseguir comprendre perquè tenim tanta por. Hi ha quelcom que és important i és que és la primera vegada que surt un llibre de profecies sobre la fi del món on s'expliquen les que són falses, les que han estat manipulades per algú. Més enllà "d'acollonir" al lector, m'interessava veure què havia de cert: si hi ha profecies vull explicar-ho, i si ha profecies que fem servir per manipular esdeveniments de la història també ho vull explicar. Aquesta és una de les diferències sobre altres llibres que tracten el tema.
Ara que ja has acabat el llibre, quin és el profeta més interessant per a tu?
És interessant diferenciar entre la vessant mística del profeta i la vessant com a oracle. La diferència que hi ha entre un profeta i un vident o un endeví és que qualsevol endeví, qualsevol persona que llegeixi les mans és una persona que pot triar el sistema de comunicació amb l'oracle que vol i quan vol fer la pregunta. El profeta no, el profeta no escull ni el moment, ni l'estat en què es trobarà en aquell moment, ni l’hora ni el vehicle per trobar aquesta profecia. El tarotista, per dir-ho d'alguna manera, és una persona que va a buscar algo concret, amb tots els condicionaments que això suposa, i en canvi el profeta és un místic. Per tant, em decanto més a analitzar el què digui el profeta, una persona que suposadament té un estat modificat de la consciència o un estat de catarsi. En aquest sentit, no em quedaria amb cap d'ells. Com a místics, em quedaria amb Nostradamus o Rasputin. Malaquías va fer els vaticinis dels Papas, va anunciar quan acabaria el Papat. Aquest era un místic que estava molt vinculat amb la tradició religiosa. No hi ha un bon profeta, tots tenen alguna connexió amb un estat modificat de la consciència. Lo important del profeta és el personatge, perquè la profecia la pot fer qualsevol. Lo important no és què va dir, sinó quan ho va dir, en quin context, quina era la seva situació social, política, econòmica. Recordo que l'any passat va sorgir un gran "què?" perquè s'havia trobat un llibre secret de les profecies de Newton. Però Newton no té cap llibre secret, ni va fer cap profecia secreta. El que passa és que això va ser un reclam d'una exposició que es va fer sobre ell. El que sí que va fer Newton és establir un càlcul amb uns paràgrafs de la Bíblia, que deia que la fi del món esdevindria després de la fi de l'imperi romà. I va calcular i va dir que a l'any 2060 acabaria el món. Ell va dir que no era profeta, però que estava fart que la gent especulés sobre quan s'acabaria el món. Imagina com es pot manipular una història, els interessos que hi ha darrera.
Clara Tahoces, escriptora del pròleg del teu llibre, acaba dient que és un llibre revelador, sensat i necessari. Realment tenies aquest objectiu en la ment quan vas escriure el llibre?
És revelador en el sentit que és la primera vegada que en un llibre d'aquestes característiques t'està explicant que vagis amb compte perquè més d'un cop t'estan venent la moto o t'expliquen les profecies que han fallat. No és un recull de profecies, sinó una forma d'investigar-les. Jo sempre he dit que la profecia té moltes formes de ser interpretada. I totes aquestes formes haurien de ser com un cohán, una veritat absoluta de la filosofia Zen que et planteja una situació possible. Depèn de com estiguis, de lo que creguis, així interpretaràs el cohán. En les profecies passa el mateix.
Creus en alguna d'aquestes profecies?
Moltes. Quan a l'any 2006 es van difondre les profecies d’un profeta coreà que va dir que al 2007 hi hauria una confrontació nuclear, i ho va dir al s. XVIII, quan el terme nuclear no existia. És com si hagués dit Internet. I quan va passar tot el que va passar entre Estats Units i Corea, doncs t'ho mires i penses que potser podria ser veritat. Però t'ho mires des de la distància. Jo no crec en la fi del món des del punt de vista profètic. Jo crec que s'acabarà quan s'acabi el Sol. El que passa és que sí que crec que tenim una sèrie d'amenaces, com la que ens ve molt aviat amb l'asteroide que acaben de veure, això és tangible i palpable. Crec que la nostra espècie pot patir diferents extincions, com ja han passat distintes vegades.
>> C.M./C.G.
