Helena Barba es va sentir fascinada per la vida d'Stendhal i per la seva concepció de l'amor i de la dona. Per això, va decidir donar a conèixer l'obra d'aquest escriptor, el nom real del qual era Henry Bayle. Aquest francès va viure una de les èpoques més convulses d'Europa, servint a l'exèrcit de Napoleon Bonaparte, però també va haver de viure el buit dels companys literats coetanis, recobrant anys després de la seva mort la fama que es mereixia. Per la documentació d'Els amors d'Stendhal, l'autora ha fet servir l'assaig De l'amor, les dues autobiografies, Vida d'Henry Brulard i Records d'egotisme, el diari, les cartes i algunes de les novel·les de l'escriptor, especialment El roig i el negre, La Cartoixa de Parma, Armància i Vanina Vanini. Coneixem més a prop com és el llibre d'Helena Barba i com era Stendhal.

Com va sorgir la idea d'escriure Els amors d'Stendhal?
Jo havia començat a gestionar una novel·la anterior que es deia Les ulleres verdes d'Stendhal  i vaig acabar-la i li vaig donar a l'editorial. I aquesta em va dir: “has tingut un encert molt gran perquè has tocat les idees d'Stendhal” - escriptor de la cultura anglosaxó -. Però eren 4 pàgines, i amb això no anàvem enlloc. I aleshores vaig haver d'acceptar i em vaig posar a estudiar les idees d'ell. I a mi, personalment, les seves idees m'han canviat la vida. Són idees que ajuden a entendre millor la teva pròpia experiència i per a mi això va ser molt important. I la gent que l'ha llegit m'ha fet la mateixa constatació. Quan acabes de llegir el llibre te n'adones que és un tipus d'home modern, que és l'home del futur, un home que té més possibilitat de ser un bon acompanyant de la dona. Com les seves idees han estat ocultes durant 200 anys? Doncs perquè el llibre d'on vaig treure jo les idees és un llibre que no és fàcil de llegir. Hi ha hagut un oblit, un silenci respecte a ell. Jo en llegir-lo vaig pensar que era molt important que totes les dones el llegíssim, sobretot les jovenetes.

Com era Stendhal?
Després d'haver llegit les seves idees, vaig pensar “quin descobriment”, perquè la seva vida és una vida d'aventures. De la seva vida vaig captar que és un tipus de persona que busca que la vida li doni plaer, satisfaccions, i ell té com a idea ser un creador, però no es vol ni esforçar ni arriscar. Aleshores, tota la seva vida, fins als 40 anys, és una etapa en la què aspira a ser creador. Després del seu amor intens amb la Mètilde, sí que es decideix a escriure i aleshores arrisca. Primer escriu el llibre De l'amor i després totes les seves obres que ja en coneixem.

Però les seves obres no van cobrar importància fins 40 anys després de la seva mort.
Sí. Ell era conscient, però els contemporanis no el volien reconèixer. Ja donava per suposat que en un futur sí que arribaria el moment en què el reconeixerien. I actualment, és un dels deu autors més llegits a França.

També recomanes aquest llibre als homes?
Sí. No és que el recomanaria, és que ja l'han llegit. He rebut referències de nois i m'he quedat sorpresa, no m'ho esperava. Els hi ha encantat molt l'obra. I és que és un obra fàcil de llegir. Es més, jo volia aquest tipus de lector, un lector popular. Que fos fàcil i el pogués llegir tothom. Suposo que el sector al qui li costarà més acceptar el llibre és el sector de la gent de lletres, com els filòlegs, periodistes, ja que esperen una obra amb valors literaris que a ells els hi agradin.

En quin punt es troba actualment la literatura catalana?
La literatura catalana està molt ben servida. A la segona meitat del segle XX hem tingut escriptors a nivell internacional que són del mateix nivell que qualsevol altre país. I el lector català en té unes notes de primera qualitat. Tot i que hi ha una esquerda entre la gent que té cultura i la que no en té i no pot entrar-hi. Llavors jo vaig fer un esforç d'eliminar paraules cultes i les frases llargues les vaig trossejar perquè l’obra la pogués llegir tothom. Inclòs els nouvinguts.

Fa cinc anys que vas començar a escriure. Amb quins temes et movies?
Jo sempre que començava a escriure m'agradava que els protagonistes fossin dones amb molta cultura i molts coneixements. Les meves dones sabien de ciència, de neurologia, d'astrofisica i parlaven de molts temes amb els protagonistes, les parelles o bé els amants. I quan ja havia escrit un d'aquests llibres, casualment em va caure a les mans l'assaig De l’amor,  d'Stendhal i vaig pensar que era perfecte. Vaig pensar que a Els amors d’Stendhal la protagonista seria una coneixedora que parlés sobre les idees de l'amor. I així va ser com va començar. Però totes les meves obres des del començament tenen la pretensió de donar molta informació sobre temes actuals. i a mi personalment, m'agrada haver après alguna cosa després d'haver llegit un llibre.

Quins valors ha aportat Stendhal?
Stendhal és un grapat de valors importantíssims. És un home que diu que a mesura que es fa més gran, cada cop és més creatiu. I això ell no ho podia saber per estudis neurològics, perquè no hi havia en aquella època. Era una intuïció seva, perquè deia que cada vegada el seu cervell funcionava millor, cosa que ara corroboren els estudis. I no només això, sinó també en el món de les passions: diu que les passions en la gent gran són molt més intenses, però no tan alegres, com les de la joventut perquè la gent jove confia en els altres. I la gent gran sap que les persones són complexes i difícils, té por d'entregar-se. I si ho fa arrisca tant, posa tant en joc, que de vegades ha de canviar moltes coses. I és per aquesta raó que és més profunda.

Stendhal deia que l'amor se centra en el desig i no en la realització d'aquest desig.
Per això li va passar el què li va passar amb la Mètilde. Els anys que va estar amb ella va ser desig pur i intens, cada vegada més, però mai la va posseir. Tres anys intentant aconseguir que ella li respongués. Ell ha estat boig, físicament boig, totalment alterat, sobretot quan ella li va dir que no podia continuar aquell tipus de proximitat. És un dels grans amors de la història, però sempre s'ha ignorat. Mai s'ha parlat en la història.

La concepció d'Stendhal sobre l'amor i la dona eren revolucionàries, no?
Totalment. Pensa que les dones que coneix al llarg de la seva vida, i amb les quals es relaciona, són dones amb una personalitat forta. És un home que té una masculinitat diferent dels altres, una masculinitat dels homes del futur perquè simplement no ha tingut mai una relació agressiva amb una dona.  És un home admirable en tots els aspectes. Les seves idees són una crida perquè la gent dedicada al tema entrés definitivament en la vida i l'obra d'Stendhal i les treballés a fons. Jo crec que es mereix un estudi seriós i a fons de les seves idees.

Com va ser el teu procés de documentació a l'hora d'escriure el llibre?
Va durar dos anys. El 80-85% del temps ha estat treball de documentació, ha estat el procés més llarg i difícil i ha posat a prova la meva paciència perquè Stendhal és bastant desordenat. I quan ja tenia tot el material, em trobava que volia verificar una dada i llavors l'havia de tornar a cercar per comprovar que realment era així. 
                                                                                                                           

>> Cristina Garcia