Si hi ha una paraula que defineixi el caràcter del cantant Diego Martín, aquesta és la sinceritat. L'artista es va apropar fins a la redacció del nostre diari per parlar del seu segon disc, Puntos Suspensivos, treball que va sortir a la venda el passat octubre. Assegura que les vendes del disc i els concerts funcionen molt bé, però malgrat tot, reconeix que aquest ha tingut menys repercussió i que no sona tant com el primer disc a les emissores de radio. Quan li preguntem pel públic català, confessa que com aquí no es troba en cap lloc i reconeix que ell és el que millor s'ho passa als seus concerts "si haig de plorar, ploro, si haig de saltar, salto. Tot natural". En aquests moments està composant el tercer disc, a la vegada que escriu temes per d'altres artistes com Malú o Pastora Soler. I pel proper any, es vol aventurar pels escenaris d'Amèrica amb una mescla del primer, el segon i el futur tercer disc.
Fes-me una valoració de com va la gira des que es va posar a la venda Puntos Suspensivos a l'octubre.
Bé, va bé. Menys concerts que l'any passat, que vaig fer 65 i l'anterior, que vaig fer 85. Lògicament, ja he anat a quasi tots els llocs, però bé. Aquest disc, però, ha tingut menys promoció que el primer, per tant, està costant una mica més. D'altra banda, en l'àmbit personal, tot el món diu que aquest disc és millor i sobretot, per mi, estic molt content, perquè crec sincerament que és millor.
A què és degut que tinguis menys concerts? Ho has decidit així?
No, no. Simplement perquè hem fet molts concerts en anteriors anys i ara, és complicat. A més, el disc tampoc ha tingut massa repercussió a la radio. Per exemple a Los 40 principales no s'escolta, no sé el motiu, suposo que és degut a la política de l'emissora. Però a nivell de vendes, va bé, i quan faig concerts, la gent s'entrega. A més, em va bé tenir menys concerts perquè d'aquesta manera puc descansar i preparar el proper disc més a consciència.
Has ha aconseguit amb aquest treball que es deixi de relacionar a Diego Martín amb un cantant de balades?
No (riu). La gent continua pensant que només canto balades. Després quan venen als concerts es sorprenen i diuen "de balades, res". Igualment, no m'importa que em relacionin amb que canto balades. Luís Miguel canta balades, Alejandro Sanz canta balades i David de María… i són molt grans.
No és negatiu, doncs?
No. De cap manera.
Ha estat difícil superar el handicap de la cançó Déjame verte que vas versionar amb la col·laboració de Raquel del Rosario? T'ha dificultat aquesta cançó que es reconegui la teva música o l'èxit del tema ha estat una ajuda?
Ha estat una ajuda. Després, les cançons del segon disc, tot el món diu que són millors que Déjame verte, o inclòs, en aquell mateix disc, al primer, hi ha millors temes. Simplement que Déjame verte va entrar i res més. Però, per a mi no ha estat cap impediment, al contrari, m'ha ajudat a conèixer a molta gent i ara valoren moltíssim el que estic fent. Estic escrivint per a d'altres persones. Arrel d'aquest disc, ha sigut quan m'han començat a trucar altres cantants perquè els hi escrigui cançons. Per tant, res d'impediment, tot el contrari.
A més de cantar, composes. És una altra cara de la música que no és tant mediàtica.
Per mi és un orgull ficar-li una cançó a Malú o a Pastora Soler.
Ja les tens escrites?
La de Malú, sí. Al proper disc traurà una cançó meva. I a Pastora Soler estic enviant-li temes, ella m'ho ha demanat i jo crec que sí que escollirà alguna.
Fa un mes aproximadament que es va estrenar el clip musical del tercer senzill, Puestos a pedir, amb Sílvia Abascal. Com ho ha rebut el públic?
Molt bé. Fa poc va ser el vídeoclip més vist de totes les emissores i cadenes de vídeoclip. La cançó està sent molt valorada, ha estat la quarta cançó més valorada de Cadena Dial, per exemple.
Has comentat en d'altres entrevistes que moltes de les cançons són autobiogràfiques. A quina cançó del disc li tens un afecte especial?
Pel que signifiquen, Puestos a pedir i Qué demonios será. Són especials pel que vaig escriure, pel que sento quan les escolto. Em sento molt realitzat pel que sentia en aquell moment.
En alguns concerts t'hem vist plorar amb la cançó Ve.
Sí, sí. Em transporto quan la canto.
Tens tot un estiu de concerts i carretera. Que s'aprèn de les gires?
Sobretot, amb la música he après a adaptar-me a la gent. Hi ha fans que volen tot immediatament i al principi em costava una mica portar la situació. Ara, tinc més paciència, parlo d'una altra manera. El públic canta totas las cançons i s'ho passa en gran, per mi això és una satisfacció.
Són molts dies convivint amb la banda i amb l'equip.
El grup és una pinya. No és Diego Martín al davant, som tots. Així ho he volgut fer sempre, i així ells m'han permès que fos sempre. Ningú ha volgut ser més que jo. Tots ens expliquem els nostres problemes i cadascú de nosaltres ens donem recolzament en tot, i això és molt important.
Ells són amb tu des del principi?
Sí, sí. I estaran amb mi fins que ells vulguin
A un artista li assalta la inspiració en qualsevol moment. A la Sala Buks de Granollers vas avançar uns versos d'una cançó que estaves composant. Ets dels que estan contínuament escrivint?
Sí, jo sí. En les èpoques en les que estic composant, sí. Si no estic concentrat en la composició, no. Intento oblidar-me que sóc Diego Martín, però quan estic composant, que ara sí que ho estic fent, en qualsevol moment em surt alguna cosa, o vaig pensant en la cançó que estic fent i si sorgeixen idees les enregistro al mòbil.
I per escriure una cançó penses en un tema concret del que vols parlar o escrius sobre el que estàs vivint en aquell moment?
Es el que estic vivint i experimentant en aquell moment de la meva vida.
En moltes de les teves actuacions t'acompanya Dani Ramírez. Estàs fent amb ell, en certa manera, el que Antonio Orozco va fer amb tu. És una forma de donar un impuls a la gent que comença?
És molt bonic veure a Dani allà a dalt perquè és un gran amic meu i jo més que ningú sé el que significa per ell, perquè hem parlat molt. Moltes vegades he pensat que potser jo no m'ho mereixo tant com ell, perquè Dani té molta cura de les seves actuacions i per mi és molt gran tenir-ho al meu costat. I que sigui per mi, que hagi estat jo qui hagi dit, puja, que la gent li aplaudeixi i que ell em miri i em demani consell a l'escenari.
Quins records tens de l'etapa viscuda amb Orozco?
Una experiència molt, molt bona.
És al concert on et trobem en estat pur. A més, d'ésser concerts molt rockers i amb molta força, interactues molt fent broma, contant històries i anècdotes, recollint regals… Quina importància té per tu ser tan pròxim al teu públic?
Si et dic la veritat, no hi ha res preparat. Els meus músics es pixen de riure. Sembla que estic boig, però no tinc absolutament res guionitzat. Cada concert és una sorpresa. Ho faig així, perquè sóc així. No vaig amb l'actitud de com sóc cantant, vosaltres a baix i jo a dalt. Som una família i jo estic aquí per tu i tu estàs allà perquè jo faig aquesta música, és recíproc. Jo marxo content i tu també. Ells es mostren tal i com són, salten, pugen les mans. Llavors, jo intento portar-me igual de sincer amb ells.
El concert és pura música?
Hi ha més energia, si haig de plorar, ploro, si haig se saltar, salto… tot natural, el que en surti.
Que t'espera per aquest estiu?
Acabar la gira, a més estic treballant en el tercer disc i preparant temes per d'altres artistes i el proper any volem anar a Amèrica amb una mescla del primer, el segon i el tercer disc.
El tercer quan sortirà?
Segurament per al març.
La setmana passada vas actuar a Pineda de Mar. Com et tracta el públic català?
Molt bé, per mi és el millor.
Més que el de Murcia, que és la teva terra?
Sí. Molt més. Aquella és la meva terra, i m'estimen, però allà es com si pensessin, "a veure l'errada que té". Aquí no. Venen més a gaudir. Jo em trobo molt estimat a Barcelona. Com aquí, no em trobo a cap lloc.
>> Cristina Domene
