Flavia Company és una escriptora honesta. Mai fa concessions en les seves històries per aconseguir un determinat volum de vendes o esdevenir una autora comercial. La seva literatura busca formes arriscades per explicar les histories de sempre. Juga amb els diferents punts de vista i amb les veus, per això la seva obra pot descol·locar. En canvi, quan comences a llegir-la, et submergeixes en una aventura. Company reconeix que escriu sobre el que li agrada a ella i no als demés: "Porto la literatura amb tot el meu cos. L'únic que compensa dedicar la teva vida a l'escriptura, és escriure".
Mercedes Abad et va presentar a la xerrada com a una cercadora de noves formes d'explicar les histories de sempre. Però, sempre hi ha formes noves? No s'esgoten?
La manera pròpia d'explicar les coses és única. Es tracta de buscar i rebuscar en aquesta unicitat.
Que passaria si alguna vegada et quedessis sense res a dir. Deixaries d'escriure o buscaries noves coses que contar?
Deixaria d'escriure, sens dubte.
Mai has fet concessions per escriure un llibre?
Mai. No tindria sentit. La literatura és un reducte de llibertat.
Que vols dir quan afirmes que el que escrivim ens justifica com a persones?
Tothom busca un sentit a la seva vida. En el cas dels escriptors, aquesta recerca està íntimament lligada amb la literatura.
Estàs impartint classe de literatura per adults, però també has donat lliçons a nens. Com perceben la literatura uns i altres?
Els adults són vanitosos. Els nens i nenes gaudeixen de la ficció, sense mirar-se des de fora.
Molts escriptors defenseu que és necessari escriure cada dia. Cobreixes aquesta necessitat amb la teva labor com a periodista?
Ben vist. Sí, en part sí.
També vas comentar que la literatura es fa quan tens alguna cosa ha dir. Coses que compartir. No et queda complerta aquesta necessitat amb el periodisme? Quines diferències essencials trobes entre l'escriptura literària i el periodisme. Jordi Puntí, per exemple, explicava que no tenia res a veure una escriptura amb l'altre.
Per dir-ho amb poques paraules, la literatura dóna tanta importància a la forma com al contingut. En periodisme, el contingut és el que pesa.
No hi ha una única manera de veure les coses. Aquesta és una tendència que es comença a veure ara, s'està perdent la concepció dual de l'univers?
Esperem que sí.
Vas explicar també el mite d'Eurídice i Orfeu com a metàfora de que quan es comença a escriure s'ha de continuar sense parar. En quines de les teves obres publicades has sentit això amb més intensitat? Quina ha estat la més fàcil en el sentit que tot et va sortit gairebé seguit?
Mai no he tingut la sensació que escriure hagi estat fàcil. Cada llibre és una lluita.
És de valents i d'un principis molt arrelats el escriure només sobre el que t'agrada. Normalment, en tots els oficis, la gent ha de fer coses que no els hi complau. Però no trobes que per viure i menjar, de vegades, has de trair els teus principis?
Jo no menjo ni visc dels meus llibres. Treballo com a periodista, com a professora, dono conferències, escric pròlegs i faig traduccions. En aquests camps, naturalment, més d'un cop he de fer concessions.
No creus ni en la quantitat ni en la comercialitat, però com et sents quan reps un premi?
No em presento a premis. I si no et presentes... es com la loteria, que si no hi jugues, no et toca mai.
Tens un blog (www.fcompany.blogspot.com) on els teus lectors participen molt activament. Estem en l'era d'Internet i de la tecnologia. Que creus que pot aportar aquesta eina al món de la literatura, o, si més no, quins beneficis o desavantatges t'ha aportat a tu?
Internet és una sort. Font d'intercanvi, coneixement, inquietud.
Carver va escriure un conte per commemorar el seu admirat Chéjov. A qui hauries d'escriure tu un conte?
A Clarice Lispector.
A més d'escriptora, estàs llicenciada en Filologia Hispànica, ets patrona de iot i vas estudiar piano i clarinet. Que té en comú escriure llibres, comandar un vaixell i tocar un instrument?
Totes tres són activitats solitàries.
García Márquez va explicar a una entrevista que quan va a tornar a llegir totes les seves novel·les li van semblar molt dolentes. T'ha passat això de llegir les teves primeres novel·les i no reconèixer-te?
No rellegeixo els meus llibres. Un cop revisades les galerades... no els torno a llegir.
>> Cristina Domene
