Esteve Sabater, músic sabadellenc, presenta ‘Dolça companyia’
Data Lunes, 19 mayo a las 10:17:46
Tema Entrevistes VIP


Nascut a Sabadell, l'Esteve confessa que la seva música és 'difícil de definir' / E.S.Dolça companyia. Qui no desitja tenir-la? Doncs ara ja està disponible en format CD. El sabadellenc Esteve Sabater presenta aquest divendres 23 el seu nou disc a El Corte Inglés. Un disc personalista, íntim, i, fins i tot, tal com ell mateix diu, d'un estil difícil de descriure. En aquestes línies presentem algunes de les claus que caracteritzen la música d’Esteve Sabater.



Amb quina edat vas començar en el món de la música?

Vaig començar a composar als 12 anys més o menys. Amb diversos instruments feia experiments: anava a gravar a l'església els sons amb una cassette… tot un sistema molt primitiu. Em dedicava també a gravar gent roncant i feia composicions. Abans de tot, a la música vaig començar creant coses. Són molt rares les ocasions que faig versions. Per mi la música es un mitjà per fer coses. Fins i tot vaig crear perfums durant una etapa de la meva vida: a través de les olors vaig descobrir un món més màgic. També he fet temes instrumentals, música ambiental. En un moment vaig descobrir els ordinadors i tot el què es podia fer amb ells. Va ser llavors quan em vaig fer un disc, autoproduït i autoeditat, amb una mínima difusió.

Quin dels viatges que has realitzat t'ha inspirat més profundament a nivell professional?

No he viatjat amb amb la finalitat de trobar altres cultures musicals, però on m'he enriquit més a tots els nivells és l'Àfrica negra, la zona amb la què més m'identifico. A nivell del factor humà, el factor musical i la manera de viure la música, fent-la servir com a recurs en moltes ocasions, com poden ser enterraments o qualsevol celebració, és el viatge més enriquidor. La música es manifesta en tot i a tot arreu, hi ha música a totes bandes. És una música bàsicament percussiva. Crec que hi ha dos maneres d’entendre la música. Hi ha una vessant que és posar-ho fàcil, la què més s'està fent ara, escoltem la música i no ens fan pensar més. Ara s'està vivint més que mai. I després hi ha la vessant que em fa pensar; una vegada l'escoltes, fas una primera observació i trobes que no hi ha una única via per entendre-la. Intentes esbrinar tot el què la cançó et pot dir, coses noves, deixar-te emportar per la música. A mi m'agrada la música més tranquil·la, més pausada, més relaxada. En aquest sentit, he fet un disc perquè l'escolti com més gent millor, però no per guanyar-me la vida perquè sinó seria imbècil de fer el disc que he fet. Quan vaig començar a gravar el disc, vaig fer dues coses importants. Vaig intentar sintetitzar al màxim, els temes que jo trobava certament complexos, els vaig reduir al més senzill. I en tot moment he estat jo mateix, sense cap mena de cotilla, d'una manera molt meva i sense cap tipus de pressió.

Aquesta és la il·lustració de portada del disc / E.S.Has tocat als carrers i al metro. Sota els carrers s'amaguen grans talents?

I tant que sí! La majoria dels què toquen al metro són intèrprets, i no és el mateix ser intèrpret que creador. Però sí que hi ha gent que sap molt i et preguntes: "Què s'està venent?". Hi ha gent tocant una òpera o flamenc d'una manera molt bona. Aquesta va ser una experiència, no em va agradar massa, de fet va ser una experiència una mica forçada. Tocar en el metro no m'agrada especialment. Va ser interessant com a experiència, però també molt dura. Hi havia molta gent de fora que venia aquí a tocar. En tot cas, va ser una experiència.

També has estat al costat de l'Albert Pla, però es va separar d'ell per l'èxit que aquest va aconseguir. Per què havien de separar-se?

Tots dos formàvem part d'un grup que es deia "Novena calenda" i vam fer molta relació. Tanta que quedàvem a banda. Jo estava fent unes partitures per l'Escola de Música i vaig veure un cartell d'un concurs. Li vaig comentar a l'Albert i ell va voler que ens presentéssim tots dos, però jo m'hi vaig negar perquè no em venia de gust. Va anar-hi i va ser quan va triomfar: discogràfica, disc, concerts… va trobar el seu camí i va seguir-lo. I jo vaig seguir el meu.

La varietat d'estils que han nodrit el teu coneixement musical és molt àmplia. Es podria dir que cadascun dels estils ha deixat empremta en la teva música actual?

Sí, totalment. Hi ha una empremta, però d'essència, no de forma. Quan fas una cosa la destil·les a la teva manera. A la part del jazz hi ha trossos que són improvisacions. A nivell d'altres disciplines o tipus de música hi ha, per exemple, temes que són claríssimament clàssics. Hi ha rock com el què es feia en una primera època. Hi ha de tot. Abstreure't de les influències és impossible. Quan faig una composició em deixo influenciar pel què sigui, però no agafo melodies i les refaig. Només és l'essència perquè per mi està prohibit, no em permetria agafar una melodia i incloure-la tal qual. Per això hi ha tipus de música que ja ni les faig, són músiques molt encotillades. No m'agrada repetir frases, i si hi ha una frase que em sona molt em molesta perquè la trobo robada. Crec que per això serveix la composició. Per mi la composició és més important que la interpretació, fins i tot.

Sabater va treballar un temps amb l’Albert Pla / E.S.Com a artista complet, també t'has dedicat a la destil·lació de plantes. Què t'ha aportat?

No diríem que va ser una experiència transcendental (riu)! Vaig aprendre moltes coses. Primer de tot, té connotacions a nivell de la bellesa. La bellesa no està en el què es veu, i això ho vaig descobrir amb la destil·lació. Hi ha una sèrie de plantes que, si no les destil·les de la manera correcta, perden tota la seva olor. També vaig aprendre molt de la barreja de les olors, les proporcions de les barreges. Si tu agafes una olor, serà d'una manera. Si la barreges amb una altra olor, la pots millorar o empitjorar. I si la barreges amb moltes olors, pots crear una nova olor. Com la música, les essències tenen vàries etapes. A la música hi ha el ritme, hi ha la melodia i hi ha l'harmonia. I amb els perfums passa el mateix: la melodia serien els cítrics, les plantes més volàtils; l'harmonia seria tot el tema de les fustes, el clau; llavors hi ha el ritme, la base, els elements per retenir l'olor. D'alguna mena tot això és el què forma la composició de la música i el perfum. Potser la música és un llenguatge més universal.

Com descriuries "Dolça companyia"?

Per mi, "Dolça companyia" és el què tot ésser humà anhela durant tota la vida. Està en forma de vàries cançons però ve a ser-ne el resum. "Dolça companyia" està dedicat a la meva àvia perquè per mi va ser, com en molts casos, més que els pares, de vegades. Aquesta companyia que m'ha escoltat quan jo volia que m'escoltessin, algú de qui he notat la presència fins i tot sense estar-hi perquè m'ha deixat un missatge. Però també està dedicat a tothom que s'identifiqui amb la lletra. És inclòs la companyia d'un mateix, en tu mateix pots tenir un company o un enemic, et pots maxacar o pots ser el teu millor amic. Aquest és l'eix de tot el disc, la dolça companyia que un té.

Què esperes d'aquest darrer treball?

Aquest disc espero que l'escolti força gent i arribi al sector de gent que pensa com jo. I perquè quan fas un disc, t'animes a fer-ne més. A més, seria absurd per la meva part pensar que aquest disc pot ser un boom. Pot agradar més o menys. He tingut opinions de tot tipus, però dins del sector que he pensat que podria agradar, certament ha agradat i ha arribat. Algun cop m'han preguntat: "Quin tipus de música fas?" i és molt complicat de respondre, molt perquè no puc dir un estil. Encara que hi hagi influències, no estic influenciat per ningú directament.

>> Cristina García

 

 
MÉS INFORMACIÓ

correu e.: esteve@sofinter.com
espai a My space: www.myspace.com/estevesabater







Este artículo proviene de Sabadell press "El diari gratuït de Sabadell"
http://www.sabadellpress.com

La dirección de esta noticia es:
http://www.sabadellpress.com/modules.php?name=News&file=article&sid=3152