Manu Guix torna amb el seu tercer treball discogràfic, "Onze Llachs", onze temes en els què fa un homenatge al gran Lluís Llach i en el que no només veurem al Manu Guix de sempre assegut davant del piano mentre interpreta aquestes cançons, sinó que també el veurem debutar amb la guitarra elèctrica. Un espectacle que serà tot un repte per al cantant que, a més, s'estrena com a director musical de l'Acadèmia d'Operación Triunfo en la seva edició 2008.

Bona pregunta, perquè mai he estat fan de Lluís Llach i mai he estat gran coneixedor de la seva música. El què passa és que aquest és un projecte que ja fa temps em van dir que jo faria bones versions de les cançons de Lluís Llach. I se'm va quedar al cap. Fa temps vaig començar a comprar els discos de Llach, que no són pocs, per cert, i me'ls vaig escoltar tots. Vaig començar a descobrir que darrera aquesta forma de cantar, que personalment no m'acaba d'agradar, vaig descobrir que hi ha cançons que són una autèntica meravella. Llavors em va venir al cap que fer aquest disc és acostar aquestes cançons, que per a mi són obres mestres, a la gent jove que, per desgràcia, no coneixia a Lluís Llach, o que el que coneix d'ell són les imitacions que fan al programa de TV3 "Polònia", i para de comptar. I jo tenia ganes de modernitzar els seus temes i fer-los una mica més actuals, a veure si així aconseguim que les persones menors de vint anys diguin: " Quines cançons més bones!", i així acostar-les a les persones joves.

Sí. I és més, Lluís Llach té la singularitat de ser un personatge que a Catalunya està tan vinculat a l'època de la transició i la seva transcendència política, protestant i reivindicativa i que s'ha quedat una mica ancorat en això. Els nostres pares coneixen perfectament qui és Lluís Llach i la seva música, però per als joves és un home que va lluitar en una època determinada, més que un gran compositor.

L'única idea inicial que tenia per a la producció musical era que volia fugir dels temes reivindicatius, políticament parlant, de Lluís Llach, cançons com ara "l'Estaca", o com "La gallineta". Jo tenia molt clar que volia abordar al Lluís Llach artista, músic, compositor, lletrista, i llavors una vegada descartades les cançons que tenen un clar missatge polític, em vaig quedar amb les cançons que parlen de la vida de Lluís Llach, dels seus sentiments, d'amor a una persona, d'amor a un país i vaig escollir les cançons que més m'agraden, ni més ni menys. Com per exemple, "Que tinguem sort", que és un himne generacional per al país, lògicament, aquell amor que està en les cançons d'amor més boniques que he sentit mai. I, en resum, m'he guiat pel meu instint, també. He fet la producció com jo he volgut perquè de fet aquest disc el vaig gravar, sense saber encara quina discogràfica el portaria. Fins i tot vaig arribar a plantejar-me la "auto-edició" abans d'acabar el disc i després. És fantàstic perquè em dóna una llibertat absoluta per fer el disc com a mi em vingui de gust i seguir treballant amb els músics que ja vaig treballar en el meu anterior treball. Ja som un grup molt unit i totalment cohesionat i ens entenem a la perfecció.

Porto ja molt anys fent concerts amb el piano, de fet és el què millor sé fer i amb el què em sento més segur. Però en aquest disc tenia ganes, la veritat, de sortir una mica d'aquest refugi que està darrera el piano. Em fa bastant de respecte perquè jo cantar dret ho porto fatal i em tremola tot, em sento molt ridícul. La veritat és que ha sigut una oportunitat de donar un salt i aportar més dinamisme als directes i fer que la gent ho passi millor.

Mònica Green és una amiga de fa molt anys, i quan fa anys ja vaig gravar les primeres maquetes de les primeres cançons de Lluís Llach, li vaig demanar que vingués a cantar un tema. Ara finalment, passat el temps, quan he fet la producció de debò em va semblar de llei comptar amb ella. A banda, em fa moltíssima il·lusió que Mònica Green participés en un dels temes. I el veritable luxe d'aquest disc és comptar amb Joan Albert Amargós. Va ser increïble el fet que col·laborés en aquest tema, que és dels millors del disc.

La veritat és que el criteri està clar, volem treballar molt seriosament. Exactament no sóc professor, m'encarregaré dels arranjaments vocals de les cançons que es cantin a Operación Triunfo. Àngel Llàcer és el nou director de l'Acadèmia d'Operación Triunfo, és un gran amic meu de tota la vida i amb aquest canvi de rumb adoptarem una nova línia a l'Acadèmia. Per la nostra part oblidarem que estem en un programa de televisió i intentarem no potenciar la part reality i concentrar-nos en el treball. Qui no arribi a l'hora serà expulsat i la línia serà aquesta.

Estic en el moment amb més treball de la meva vida, que això ja és bo. A més se suma amb el meu casament a l'octubre, i estic en un moment molt actiu i això m'ajuda a sentir-me bé!