El dia 8 d'abril es commemora arreu del món el Dia Internacional del Poble Gitano, celebració que es va instituir a l'estat espanyol arrel de la Constitució, el 1979 i després de la celebració d'un congrés a Londres i amb l'aprovació de Nacions Unides. En aquest congrés, es van establir diversos nexes d'unió entre la comunitat gitana al món: es va acceptar el dia 8 d'abril com el Dia Internacional del Poble Gitano, es va proclamar el Gelem Gelem com a l'himne del poble gitano, i es va aprovar una bandera única. Tal com ens explica el president de l'Associació Gitana de Sabadell i Comarca, Manuel Heredia, tots els gitanos parlen romanó, "això és el què ens uneix".

Els actes més simbòlics que protagonitzen la celebració del 8 d'abril consisteixen en què les dones llancen a l'aigua d'un riu pètals de flors, i els homes hi posen espelmes enceses. Aquests actes simbolitzen la sortida de milers de gitanos de la Índia en el segle X i el seu pelegrinatge per Àsia, Europa i la resta del món. Manuel Heredia comenta que, només a Europa, hi ha aproximadament 14 milions de gitanos, sense comptabilitzar els residents als països en procés d'entrada a la UE. Ara bé, Heredia considera que l'administració no està fent prou per la normalització lingüística del romanó. El president de l'associació esmenta que, al llarg de la seva vida, ha tingut l'oportunitat de viatjar i comparar com viuen els gitanos i les gitanes en diversos països: "Sens dubte, en general, aquí és on millor estem, tot i que som els més pobres en matèria lingüística. Però això es deu als règims polítics que hem hagut de viure en aquest país, que van criminalitzar i perseguir els gitanos, tal com van fer amb els catalans". L'habitatge, l'economia i la integració són alguns dels elements de qualitat de la societat gitana espanyola.

La cultura gitana es basa en una sèrie de valors de solidaritat, ajuda, un profund respecte per la gent gran i pels avantpassats, i una arrelada creença en Déu. Però Manuel Heredia troba a faltar altres valors més propis del segle XXI: "Hem d'unir-nos en la política i participar en ella, hem d'unir-nos per fer que els nens vagin a l'escola, hem d'unir-nos perquè la dona tingui els mateixos drets i deures que l'home". En aquest sentit, Heredia confessa que la dona té un paper importantíssim en la família gitana perquè ella transmet els valors culturals i és la responsable de mantenir els pilars de la societat gitana.

A Catalunya viuen prop de 80.000 persones gitanes. La situació social dels gitanos i gitanes a Catalunya és molt diversa i està exposada a un procés de transformació constant.

A les últimes dècades, s'ha produït una sensible millora en les seves condicions de vida, degut a l'accés als sistemes de protecció social, a l'habitatge públic i als sistemes de salut i educació. Malgrat tot, una bona part de la població gitana continua constituint un dels grups més vulnerables i amb major risc d'exclusió social i econòmica de Catalunya, a més de ser víctimes freqüents de pràctiques discriminatòries que impedeixen el seu accés a bens i serveis en igualtat de condicions que la resta de ciutadans catalans. Amb la voluntat de millorar la situació de la comunitat gitana al Vallès Occidental, hi ha diverses associacions que treballen per la integració i la igualtat social.

L'Associació Gitana de Sabadell i Comarca celebra els seus 25 anys d'actuació. L'entitat va néixer el 1983 amb l'objectiu d'afavorir la integració del col·lectiu gitano a la comarca del Vallès Occidental, i en concret a Sabadell. Manuel Heredia ha exercit la presidència i ha ostentat la figura de mediador, de manera que avui dia és tot un referent en temes d'integració gitana. Tal com ell mateix assegura, qualsevol persona, sigui gitana o no, quan té un problema, un dubte o una pregunta, sap on pot trobar-lo i sap que farà tot el possible per ajudar a millorar la situació. Tant és així que el 2005 Manuel Heredia va rebre un homenatge a la seva tasca en l'administració pública i en reconeixement a la seva figura. Amb tots els seus éssers estimats, amics, coneguts i companys, l'acte també comptar amb la presència de Juan de Dios Ramírez Heredia, polític, advocat i periodista espanyol que s'ha destacat durant tota la seva carrera professional per la defensa dels drets de la comunitat gitana des de l'acció política i social. De fet, el passat mes de febrer Ramírez Heredia va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Cádiz.

La Fundació del Secretariat Gitano (FSG) és una entitat social sense ànim de lucre que presta serveis pel desenvolupament de la comunitat gitana en tot l'estat i en l'àmbit europeu. FSG presenta les dades dels gitanos presents a Catalunya i les situa en 80.000 individus. Aquesta fundació està present a 14 comunitats autònomes i té 58 centres de treball a Sabadell. Actualment, la FSG manté un conveni amb l'Ajuntament de la ciutat, a través de Serveis Socials. "La clau de qualsevol integració parteix de què l'exclusió es soluciona amb la inclusió i la inclusió dels gitanos ha de passar per la formació i per l'educació", explica la Paqui Maya, de la Fundació del Secretariat Gitano a Sabadell. L'oficina de la fundació es troba al Vapor Llonch i funciona en aquest emplaçament des de 2001. Des d'aquí treballen des d'una perspectiva intercultural, per la promoció integral dels gitanos i les gitanes, defensant els seus valors culturals i la millora de la seva imatge en la societat. "Estem molt centrats en temes d'educació, formació específica i inserció laboral", afirma Maya.

La FSG, des de l'any 2000, desenvolupa programes i accions que pretenen promoure a la comunitat gitana catalana i recolzar les iniciatives que, des de diferents entitats, es dirigeixen cap a ells. El seu objectiu ha estat impulsar, a través d'accions centrades en l'accés a la formació professional i a l'ocupació, la inclusió social de la població gitana i col·laborar a que assoleixin les condicions mitjanes de vida de les què gaudeix ja la majoria de la ciutadania catalana.

L'Ajuntament de Sabadell té diferent convenis de col·laboració amb entitats i associacions, com són el Secretariat Gitano, l'Associació Gitana de Sabadell i Comarca, la Federació d'Associacions Culturals Cristianes (FACCA) i amb la Fundació Pere Closes. El regidor de Convivència, Ramon Burgués, esmenta quins són els objectius principals que tracten aquests convenis: "La principal voluntat és promocionar el poble gitano i afavorir que la societat gitana s'incorpori amb normalitat al mercat laboral i a tots els àmbits de la societat. Per això treballem en la promoció de la dona gitana, fem cursos de formació adreçats a la incorporació laboral i intentem evitar l'absentisme escolar dels joves gitanos". De fet, la Fundació Pere Closes treballa específicament a recolzar els nens i les nenes des del centre educatiu, oferint una atenció integral que serveixi de reforç pels estudiants gitanos.

Durant molts anys, la voluntat d'aquests organismes ha estat la d'integrar el col·lectiu gitano en tots els aspectes, però la feina encara continua. "Volem mantenir i reforçar les relacions amb les administracions per a què Sabadell també sigui gitana", conclou Manuel Heredia.