Els infants i els adolescents que es troben en risc d'exclusió o desemparament social necessiten l'ajuda de l'administració pública. És per això que la Generalitat, a través de diverses seccions del Departament d'Acció Social i Ciutadania, té tota una sèrie de programes i projectes destinats a l'ajuda en la integració d'aquesta població. Uns organismes que treballen des de tots els àmbits de desenvolupament social. La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), emmarcat en la Secretaria d'Infància i Adolescència del Departament d'Acció Social i Ciutadania, promou el benestar dels menors amb alt risc de marginació social, amb l'objectiu de contribuir al seu desenvolupament social.

La DGAIA és un organisme articulat en set funcions bàsiques. La primera és la de promoure i coordinar polítiques proactives i de foment de la convivència, de la tolerància i de la integració sociolaboral, així com del respecte als drets de la infància, per tal que els infants i els adolescents assoleixin el millor grau de benestar i desenvolupament possibles en el seu procés d'autonomia personal. En segon lloc, planifica, dirigeix i executa les competències atribuïdes a la Direcció General en matèria de menors en risc d'exclusió social. També protegeix i tutela els menors desemparats, assumint la seva guàrdia en els supòsits establerts per la llei, i executen les mesures d'atenció proposades per a cada un d'ells. La DGAIA promou programes d'orientació i integració social dels menors tutelats i extutelats per la majoria d'edat i d'inserció sociolaboral a partir dels setze anys, així com també organitza actuacions encaminades a millorar la capacitat del jove en relació a l'adquisició i desenvolupament de competències socials i laborals. La cinquena de les funcions d'aquest organisme és la d'implementar les recomanacions de l'Observatori dels Drets de la Infància, òrgan consultiu adscrit al Departament d'Acció Social i Ciutadania, i donar-ne la informació i la difusió adients. Una altra de les funcions és la de fomentar sistemes de gestió i de comunicació adequats per garantir que l'actuació de la Direcció General resulti el més eficient possible per als ciutadans. I finalment, la DGAIA exerceix les altres facultats que li atribueixen les lleis i les disposicions vigents.

La Secretaria d'Infància i Adolescència engloba tots els recursos i serveis adreçats a aquest sector de la població. En aquest moment, el repte és dissenyar les polítiques públiques dirigides a tota la infància i l'adolescència, no només a aquella que es troba en situació de risc. "Ara estem intentant treballar per la infància de tot el país. La Llei de Protecció a la Infància que està en tràmits ara va en aquesta línia de canvi de paradigma des d'aquesta legislatura en la què estem ara", explica la Imma Pérez, secretària d'Infància i Adolescència.

La Secretaria confecciona un Pla Director d'Infància i Adolescència que abasta tot aquest sector de població i on s'emmarquen les actuacions a desenvolupar. És des d'aquest organisme que s'apliquen les polítiques globals adreçades a totes les persones infants i adolescents, no només a aquells que es trobin en situació de desprotecció. Entre d'altres aspectes, la Secretaria d'Infància i Adolescència potencia l'acolliment i l'adopció dels infants, els acolliments professionals, l'adopció internacional i acull també un servei d'atenció postadoptiva.

En el moment en què es detecta un cas en el què un menor pugui trobar-se en una situació de risc de desemparament o en risc d'exclusió social, s'activa tot un protocol d'actuació que passa per diverses fases, sempre adaptades a cada cas. La DGAIA treballa per la infància i rep totes les situacions de desatencions que es detecten des de l'escola, des dels serveis socials, des de la Fiscalia de Menors o des de qualsevol ciutadà que detecta una situació de desatenció. Qui detecta aquestes situacions, s'adreça a Serveis Socials del municipi. Es realitza una entrevista amb els pares del menor per avaluar quina és la situació. Si es confirmen els supòsits i és un cas de risc amb veritables problemes, o és un cas molt especialitzat en temes d'infància, es passa als servies especialitzats d'atenció a la infància, els EAIA. La secretària d'Infància comenta quina és la composició d'aquests equips i la seva tasca: "Hi ha 45 equips a tota Catalunya, i estan formats nuclearment per un psicòleg, un pedagog i un educador social, com a mínim. És una manera de tractar el nen des d'una vessant pluridisciplinar el seu diagnòstic i el tractament. S'avalua si és un nen o una nena susceptible d'estar en una situació de desemparament, si s'ha d'actuar ràpidament perquè la cosa va malament, o es fa un treball amb la família amb unes pautes i una formació si és què no cal prendre mesures més enllà, més dràstiques". Si el cas en concret deriva en situacions més greus i el diagnòstic dels professionals determina que el nen o la nena no pot continuar en aquesta casa, la DGAIA fa una proposta per assumir la tutela. Això vol dir que l'administració pública pren la tutela del menor i l'aplica una mesura de protecció, es dicta una resolució administrativa en la què hi ha un procés jurídic. Des d'aquest punt, al menor se li poden aplicar diferents mesures de protecció, com per exemple, estar en règim d'acollida amb familiars, s'ingressa en un centre residencial o es fa un acolliment preadoptiu en el cas que no pugui tornar mai més a casa seva.

La DGAIA té l'atenció descentralitzada i territorialitzada, amb serveis i subgrups dedicats sectorialment. Per això es van crear les Unitats de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil, funcionant 24 hores, on s’informa, assessora i es detecten les situacions que arriben via telefònica, a Infància Respon (900 300 777). Si es dóna un cas en què no hi havia detecció prèvia, d'urgència, s'informa a aquestes unitats, que envien uns equips especialitzats de valoració del maltractament infantil. Aquests fan una avaluació per derivar després cada cas per la seva via corresponent i necessària, vetllant pel compliment del protocol adient i les mesures necessàries de cara a la protecció del nen o la nena.

La Imma Pérez comenta el cas del Vallès Occidental, comarca de la què s'han lloat les actuacions en matèria d'atenció a la infància: "Des del 2006, el Vallès Occidental té una Taula Territorial de Coordinació i Intervenció en situacions de maltractament infantil. Aquest organisme elabora un protocol comarcal d'atenció a la infància en situació de risc. El procés es troba en fase d'elaboració. Ara hi ha un document que defineix tot un circuit de responsabilitats de tots els agents, professionals i administració, que participen en els processos de protecció i d'atenció. És important perquè és un treball en xarxa, que segueix una línia marcada pel departament, en la què es relacionen tots els agents sobre temes d'infància i es posen d'acord per coordinar un tema alhora. Des de 2006 està funcionant i ho està fent molt bé". Seguint aquesta línia d'actuacions, la Generalitat preveu la creació de taules territorials com a òrgans de participació real i de coordinació de la pròpia DGAIA. Serien organismes col·legiats on no només es treballin maltractaments o situacions de risc d'exclusió o desemparament social, sinó que es pretén treballar en xarxa els temes relatius a la infància i l'adolescència.

Des de l'Àrea d'Atenció al Jove, una unitat de la Secretaria d'Infància i Adolescència, s'està pensant de portar a terme un programa destinat a joves tutelats i extutelats que, quan arriben a la majoria d'edat, no tenen massa recolzament familiar. "Fins ara -esmenta la Imma Pérez- hem treballat molt amb programes d'inserció laboral, temes d'habitatge, assessorament jurídic, acompanyament psicològic i educatiu, etc. Però bàsicament es feien accions per donar-los la possibilitat de treballar". En canvi, es treballa en nous programes destinats als joves tutelats i extutelats que estan estudiant i volen continuar els seus estudis. Aproximadament un 7% d'aquests joves estudien, i gairebé tots es veuen obligats a deixar els seus estudis en assolir la majoria d'edat. "Ara s'ha pensat en fer una residència de joves estudiants, amb beques i subvencions, perquè aquests joves puguin seguir estudiant". Això permetria que poguessin acabar els seus estudis sense impediment de la manca de recolzament familiar o econòmic.

La Llar d'Autonomia Itinere, a Sabadell, és un espai residencial per a joves d'entre 16 i 18 anys, gestionat per la Fundació Eveho, que combina l'activitat educativa amb la inserció sociolaboral. L'objectiu d'aquest centre és garantir a l'adolescent que prové d'un centre residencial d'acció educativa completar el seu procés maduratiu i d'emancipació amb el suport i el recolzament necessari. La residència disposa de vuit places i d'un equip de sis professionals. El centre està dividit en quatre plantes i disposa d'una aula polivalent, bugaderia, menjador i cuina. Ja fa un any que aquesta llar funciona i actualment acull 5 joves d'entre 16 i 17 anys. La secretària Imma Pérez va qualificar de referent i model a seguir la Llar Itinere per la tasca que està fent en el desenvolupament social dels joves que hi acull.