"Catalunya és la segona regió europea amb més quantitat de cultius trangènics" afirma Som lo que sembrem, una plataforma que es crea amb la voluntat de promoure una Iniciativa Legislativa Popular per aturar els cultius i aliments trangènics a Catalunya. La proposta sorgeix des de l'Assemblea Pagesa de Catalunya, però ja formen part moltes organitzacions o persones d'àmbit nacional preocupades per aquest problema i disposades a col·laborar en la campanya. La passada setmana, Som lo que sembrem va presentar la seva iniciativa a Sabadell, recolzada per entitats de la nostra ciutat com l'ADENC, l’ONG Romaní i La Ruda - Amics de Can Deu per a l'agricultura ecològica.

Una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) és un eina de participació política emparada en l'Estatut d'Autonomia i regulada en la Llei 1/2006. Permet que un grup de persones puguin proposar una llei al Parlament i que aquesta sigui sotmesa a votació en el Ple d'aquest organisme. Per aconseguir-ho, cal abans recollir i validar un mínim de 50.000 signatures mitjançant els procediments estipulats. Segons explica Som lo que sembrem, emprenen aquesta crida perquè durant més de 5 anys, la societat catalana ha expressat un crit gairebé unànime de desacord amb l'extensió dels aliments transgènics (organitzacions i persones de l'àmbit del consum, la producció, l'ecologisme o la cooperació internacional). "Les úniques respostes de les administracions -es queixa la plataforma- han estat la política de fets consumats i la criminalització del moviment d'oposició. En altres paraules, s'han protegit els interessos del lobby biotecnològic per davant de la voluntat dels ciutadans en favor de la seguretat alimentària, el medi i l'agricultura pròpia del país".

Iolanda Vergugo, de l'oficina tècnica de l'ADENC, va explicar a la presentació de la iniciativa a Sabadell, alguns dels objectius que es pretenen aconseguir. "En primer lloc que hi hagi investigació dels efectes en la salut, els ecosistemes, la biodiversitat i les conseqüències a nivell socio-econòmic. D'altra banda que hi hagi un etiquetatge correcte del producte, no només dels aliments adulterats genèticament, sinó també dels produïts amb primeres matèries, com els làctics, la carn o els ous, ja que com a consumidors tenim el dret de tenir aquesta informació. En tercer lloc que es prohibeixin aquest tipus de cultius a Catalunya, sobretot com a principi de preocupació, perquè no sabem els riscos i finalment per aconseguir un territori lliure de trangènics".

Malgrat que hi ha moltes associacions i comunitats que lluiten contra aquest tipus de productes, en moltes ocasions no sabem exactament què vol dir trangènics, on són i quins efectes poden tenir tant en l'ésser humà com a la terra.

Segons explica un document penjat a la web de l'ADENC http://www.adenc.cat/actualitat_ambiental/somloquesembrem/transgenics.htm, un transgènic (o organisme modificat genèticament) és un organisme viu que ha estat creat artificialment, mitjançant la manipulació els seus gens al laboratori. Els gens són els que donen a cada organisme certes característiques sobre la seva aparença i les seves respostes vers el medi. Aquesta informació genètica és única per a cada espècie i per a cada individu.

Les tècniques d'enginyeria genètica consisteixen en aïllar segments de l'ADN d'un ésser viu ( que pot ser un bacteri, vegetal o animal) introduir-lo en l'ADN d'un altre organisme viu i originant-se així, un organisme transgènic amb la finalitat de que presenti característiques que per naturalesa no li són pròpies.

Els gens no són independents, és a dir, que interaccionen entre ells i amb el medi que els envolta, pel que fa a la introducció d'un gen estrany en un organisme pot afectar tant les característiques que es volen donar, com a altres pròpies de l'organisme i, inclòs, adquirir funcions inesperades. "Les tècniques d'enginyeria genètica no són ni precises ni els seus efectes són previsibles. El risc cero no existeix, sempre hi haurà un espai pel dubte. Per tant, es tracta d'un experiment a gran escala, jugant amb la biodiversitat del Planeta", assegures les entitats.

Els transgènics més utilitzats són: la soja (farina, oli, lecitina, mono i diglicèrids, àcids grassos, etc.) i el panís (farina, midó, oli, glucosa, xarop de glucosa, fructosa, caramel, sorbitol, etc.). Som lo que sembrem assegura que a Catalunya es cultiva el panís transgènic tipus MON810 prohibit a França. Al 2005, el blat de moro tipus BT176 va haver de retirar-se del mercat per problemes de resistència als antibiòtics en humans i resistència a les mateixes plagues que suposadament combatia. A la zona de Lleida també es cultiva soja modificada genèticament. Catalunya és la segona regió europea amb més quantitat de cultius transgènics. A Europa, a mitjan del passat any, hi havia 175 regions i més de 4.500 municipis declarats zones lliures de transgènics. I països com França, Suïssa, Àustria o Grècia ja han aturat aquesta modalitat de cultiu. Segons dades extretes de la pàgina web de l'ONG Greenpeace http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicos A Espanya, arriben uns 6 milions de tones de soja, de la qual un 66% és transgènica, i un milió i mig de tones de panís transgènic que ha estat cultivat en països que han optat per l'ús massiu de transgènics.

La comissió Europea va anunciar que "la modificació genètica pot induir canvis dràstics no intencionats en la composició dels aliments". Per la seva banda, Greenpeace alerta que alguns dels perills d'aquests cultius per al medi ambient i l'agricultura són l'increment de l'ús de tòxics en l'agricultura, la contaminació genètica, la contaminació de la terra, la pèrdua de la biodiversitat, el desenvolupament de resistències en insectes i males herbes i els efectes no desitjats en altres organismes.

Respecte a les conseqüències que poden tenir sobre la salut, Som lo que sembrem informa que els productes modificats genèticament poden induir a l'augment de les al·lèrgies, generar resistència als antibiòtics, com e trangènic BT176, o provocar efectes directes sobre els pagesos.

Diverses entitats i botigues de la nostra ciutat s'han adherit a aquesta campanya i tindran als seus establiments fulles per recollir signatures. A part de poder signar a les diferents FAV's, al SEDECU i a la seu de l'ADENC, els que vulguin participar en aquesta iniciativa també poden dirigir-se a la Cooperativa Teixit de la Terra, Santiveri, a la CGT, Recicla'm, Biosfera, Naturcenter i Zea Mays.

La Ruda - Amics de Can Deu es preocupa per a l'agricultura ecològica. Té dues parcel·les al Parc Fluvial del riu Ripoll i gestiona l'hort escolar de Sol i Padrís. Josep Segalés vice-president de l'entitat, va afirmar que s'ha de fomentar l'agricultura ecològica, és a dir, la de tota la vida. "A nivell de petit agricultor no volem tirar cap a aquest món de trangènics. Això s'ha de parar des de ja, que no passi com amb el canvi climàtic, que el volem arreglar ara, quan la problemàtica està massa avançada ".

Txus Zubéldia, president de la ONG Romaní, també va assistir a la presentació que es va fer al Casal Pere Quart: "No podem demanar a la terra més del que pot donar. Som molta gent al planeta i hem d'intentar, per llei, deixar de contaminar. A Catalunya ja anem per la tercera generació de catalans químics, hi ha moltes enfermetats, però les farmacèutiques i les empreses que posen additius als aliments i modifiquen la genètica dels productes queden impunes".

Zubéldia que coneix bé els aliments de Sabadell, ja que els utilitza a la seva escola de cuina mediterrània, va explicar que a aquí no es cultivem transgènics. "Al parc agrari es cultiven productes ecològics, però igualment, la gent que vol cultivar, ha de marxar fora perquè a Sabadell i als seus voltants no hi ha terreny per fer-ho".