Les comèdies romàntiques han inspirat l'escriptora catalana Esther Monleón per treure al mercat Chico busca chica, un manual d'astroajuda que pretén orientar els lectors per aconseguir un amor de pel·lícula. Fa 22 anys que Esther es dedica a l'astrologia i és una profunda coneixedora de com els astres i la seva posició en el moment del naixement poden arribar a determinar les tendències de les persones o alguns dels seus comportaments. I és que aquesta professional tracta l'astrologia des d'una vessant pràctica, útil per la vida i per conèixer-se un mateix i millorar així les seves relacions amb els altres, no només a un nivell sentimental, sinó també pel què fa a qualsevol tipus de relació social.

Com se't va acudir crear l'astroajuda?
El què se'm va acudir va ser la denominació, el tipus d'informació i atenció que  volia donar, no només en aquest primer llibre i en aquest gènere, sinó d'altres gèneres. Denomina una manera de treballar. La meva experiència de 22 anys, les classes que he donat, el què m'han explicat les persones què he atès… m'han demostrat que l'astrologia és una gran desconeguda i té una vessant pràctica que ens pot ajudar en el dia a dia a comprendre'ns millor a nosaltres mateixos i als altres i té beneficis molt clars en les relacions. Existeixen llibres d'autoajuda excel·lents però als què els hi falta aquesta inclinació més cap a l'astrologia. No cal saber més que la data en què un ha nascut per saber més coses i per saber com el planeta Venus ens influeix en les relacions amoroses.

Els astres poden realment determinar el caràcter d'una persona?
Parteixo del plantejament que el determinisme no el comparteixo. No crec que els planetes ens mouen amb un fils invisibles com si fóssim titelles. Per mi el què hi ha és una sincronia entre els planetes que es crea en el moment del naixement d'una persona, com si fos un mapa que ens orienta al llarg de la vida, i l'univers, que queda reflectit en la carta astral. És una orientació, és una descripció general, però nosaltres escollim com i de quina manera fem servir aquests camins que estan descrits en termes generals. Però sempre la última paraula és nostra.

Llavors, al llarg de la vida i tenint compte aquesta orientació que esmentaves, nosaltres podem canviar la nostra vida i marcar el nostre propi camí? Quin és el millor camí per aconseguir-ho?
Rotundament sí. Òbviament, si parlem dels signes, una persona que és Taure, aquest és el seu signe i ha vingut al món a fer de Taure. Si suméssim els dotze signes del zodíac, entre tots formarien una persona completa, una persona ideal que ho tingués tot. Per tant, cada signe fa una aportació que fa falta al món. Per molt que una persona treballi el seu autoconeixement, si ha nascut Taure, seguirà sent Taure, però també li influirà tot el què diu la seva carta astral. Podem trobar una persona que pensi d'una manera i actuï d'una altra i això li creï contradiccions. Doncs, es tractaria de veure com podem encaixar tot això i li serveixi d'una manera constructiva. La informació que ens dóna l'astrologia ens ofereix aquesta llibertat d'elecció i aquesta responsabilitat sobre el què fem amb allò que som i que tenim a dintre. Les coses es veuen més clares a partir d'aquesta perspectiva astrològica.

Per què en el títol d'aquest darrer llibre va abans el noi que la noia?
La resposta és molt i molt simple i és què no hi ha cap intencionalitat. L'elecció del títol va ser tan innocent com que, donat que el fil argumental del llibre és el cinema, es va pensar que les comèdies romàntiques se segueix l'esquema: "noi busca noia, noi troba noia, noi perd noia i després, d'una manera o altra, es retroben i arriba el final feliç". De les primeres coses de les què parlo en el llibre és que les -o i les -a es poden canviar al gust del lector, com si volen posar dues -o finals, o una -a i una -o. El què importa al final és estimar, l'amor. El què es tracta és que es trobin dues persones que volen estimar i enamorar-se. Però en les pel·lícules habitualment l'esquema es concep d'aquesta manera, i això podria donar peu a diverses interpretacions. Fixa't si dóna de sí el títol!

Quin és el secret per tenir una relació de pel·lícula?
Si amb "de pel·lícula" vols dir fantàstica i meravellosa, jo diria que en primer lloc és tenir clar què significa per cadascú tenir una relació de pel·lícula. De vegades moltes relacions són impossibles de portar a la vida real i ens porten directes a la frustració. Una relació d'amor que pot donar moltíssim, en la què nosaltres hem de posar molt per la nostra part, què està immersa en la nostra vida, la vida no dura una hora i tres quarts, contextualitzant molt bé, i sabent que podem lligar la vida amb el somni. Fa poc, en una entrevista de ràdio em van dir que aquest llibre era lúdic i lúcid, i a mi això em va agradar molt perquè jo crec que l'amor pot ser així. Pot ser lúdic, festiu, feliç, però la part real demana que pugui ser prou lúcid com per saber veure que no té perquè fer-nos mal. Quan hi ha relacions que ens fan patir, que no ens porten enlloc hem de saber que no és necessari, no és bo. L'amor òbviament implica estar a les verdes i a les madures, però bàsicament una relació de pel·lícula és aquella que ens fa ser més feliços que abans de tenir-la, simplement.

Per què tothom diu que no llegeix els horòscops i després obren la revista o el diari en aquella pàgina per veure què li recomanen pel dia d'avui. Pot ser per què manca credibilitat en aquests horòscops?
Fins i tot hi ha qui se'ls miren d'amagat i no ho reconeixerien mai! En l'astrologia no hi ha unes credencials respectades, no són uns estudis reconeguts oficialment, no tenim aquest suport dels coneixements que hem adquirit. Però l'horòscop té una base correcta si està ben fet. Ara bé, extrapolar-ho a totes les persones del món que són d'aquell signe i arribar fins al final és bastant difícil. Per què tanta gent se'ls llegeix i sap que no funcionen? Perquè tots tenim aquest punt de curiositat, de saber més sobre nosaltres mateixos. Vivim en una societat que ens fa ser bastant vulnerables, amb moltes incerteses, moltes pors i moltes pressions. Al matí, quan un obre el diari, es prepara el cafè, s'està preparant per afrontar el dia, és com una mena de copet a l'espatlla el què busquem en aquests horòscops, que sabem que no encertaran gaire però, i si un dia ens encerten? És una generalitat i no se li pot demanar més.

Com explicaries que una persona tingui mala sort en totes les seves relacions amoroses?
El concepte "mala sort" ja fa temps que procuro no fer-lo servir. L'havia fet servir molt en primera persona i un bon dia em vaig adonar que no podia ser mala sort. Hi ha quelcom que, sense adonar-te, et sentis atret per un cert tipus de persona o que d'alguna estranya manera et pots sentir còmoda en relacions que tothom veu que t'estan fent mal. Sí que poden haver-hi crisis en les relacions però no s'ha de passar malament per necessitat. Si una persona se sent repetidament desgraciada és què hi ha algun problema, i d'això parlo també en un capítol del llibre que es diu "El protagonista". Realment, el protagonista de la nostra pel·lícula sentimental som nosaltres mateixos i totes les relacions que podem tenir comencen per nosaltres, per allò que creiem de l'amor, per com ens permetem rebre, donar, com ens valorem… Hi ha una sèrie de pautes emocionals que ens poden fer mantenir relacions que no són bones per nosaltres. Un cop ens anem coneixent, com comprenem l'amor, com vivim l'amor, com el demostrem, anem sabent la millor manera de vincular-nos amb l'altra persona. Quan hi ha pautes repetides que fan patir molt cal veure si realment aquella persona s'estima a sí mateixa. Aquesta és la primera premissa, la primera condició, estar predisposats a viure l'amor com una experiència enriquidora i a partir d'aquí podem desatendre aquelles tendències que ens han fet creure que l'amor ens ha de fer patir. Existeixen moltes versions tristes, però també busquem com s'ha escrit el guió d'aquestes pel·lícules que s'han anat repetint i de quina manera es pot canviar, sempre a partir de nosaltres mateixos que som els directors de la nostra pel·lícula.

En la teva opinió i tornant de nou al cinema, quina és la pel·lícula que millor retrata la "parella perfecta astrològicament"?
N'hi ha tantes, de comèdies romàntiques precioses i tendres, les pel·lícules antigues en blanc i negre. Partim de la base que les grans comèdies romàntiques tenen molt bons guionistes que s'encarreguen de triar els protagonistes que encaixin molt bé, ja sigui per antagònics o per similars. I com que us haig de dir una, se m'ha acudit que un film bastant conegut és una que protagonitzen la Meg Ryan i el Tom Hanks, "Tienes un e-mail", un remake d'una deliciosa pel·lícula antiga en la què intervenia el James Stewart anomenada "El bazar de las sorpresas". Aquesta parella podia reflectir les característiques, ella del signe de Cranc i ell de Capricorn, amb matisos, que encaixen, que es complementen perfectament. Aquesta podria ser una pel·lícula en la què els protagonistes tenen un caràcter molt marcat: ella és una dona amb sensibilitat, ell és un home molt pràctic, un home de negocis amb arrels familiars molt profundes. Aquest seria un bon exemple perquè poc a poc es van coneixent fins a arribar al final feliç.
                                                                                                                       >> Cristina García