Cada cop és més difícil fer front a tots els deutes: préstecs, hipoteca, crèdits, les despeses de la llar… A això se li suma la crisi econòmica que estem vivint des de fa uns mesos. Els sous no arriben a cobrir les nostres despeses. I el què és una feina gairebé impossible: comprar una vivenda. Les persones joves es troben en una situació molt complicada si volen adquirir un pis, tenint en compte els sous actuals. Només per posar un exemple, per afrontar una hipoteca de 240.000 euros, la parella ha de tenir uns ingressos d'entre 2.700 i 3.000 euros per poder pagar les quotes de 1.100 euros durant 40 anys. Tota una vida pagant per tenir un lloc on viure, una llar.

Abans de contractar un préstec hipotecari, cal considerar molts aspectes prèviament. S’ha de tenir en compte que els requisits bancaris exigeixen ara unes nòmines més altes que fa uns anys perquè també la morositat ha augmentat darrerament.

A més, la situació econòmica actual no és molt encoratjadora. Segons l’assessor financer i Agent de la Propietat Immobiliària, Joan Carles Amate, aquesta situació ha vingut motivada per la banca, perquè fa uns anys no demanaven gaires requisits per aconseguir un préstec. "I el què vertaderament ha fet mal -continua Amate- ha estat la pasmosa facilitat amb la què han donat vises i préstecs personals".

Tornant al tema de les hipoteques, existeixen 4 tipus de préstecs. En primer lloc, està la hipoteca a interès fix, en la què el tipus d'interès s'acorda en el contracte i no varia durant tota la vida de la hipoteca. D'aquesta manera, se sap exactament quant s'està pagant al mes, independentment que els tipus d'interès de mercat baixin o pugin. El termini d'amortització màxim acostuma a ser menor que el de les hipoteques a interès variable i existeix una comissió per amortització anticipada. També existeix la hipoteca a interès variable amb la què s'aplica un tipus d'interès pactat durant un període inicial de sis mesos o un any. Permet beneficiar-se de les rebaixes dels tipus d'interès però també recull les pujades del mercat. Lògicament, el període d'amortització sol ser més llarg que les hipoteques a interès fix i la comissió per amortització anticipada és menor. Les hipoteques de quota fixa o constant són préstecs a interès variable en els què es paga sempre la mateixa quota mensual. Si els tipus pugen, s'allarga el termini d'amortització; si baixen, s'escurça. El seu principal avantatge és que sempre se sap amb exactitud l'import del pagament, encara que no es pot determinar la duració del préstec. No obstant, sí que s'estableix un termini màxim. I per últim estan les hipoteques d'interès mixt, que combinen un període de dos o més anys en què l'interès resta fix i un altre període a tipus d'interès variable.

Caixa de Sabadell va concedir el passat any 10.014 milions d'euros en crèdits per a clients. Segons les dades de l'entitat financera, la ràtio de morositat entre els anys 2006 i el 2007 és d'un 0'49%. Això demostra com cada vegada als sol·licitants d'hipoteques i crèdits els hi resulta més complicat saldar els seus deutes. Els objectius per aquest any canvien. Una empleada de Caixa Sabadell explica: "Si els anys anteriors els nostres objectius eren fer més hipoteques i concedir més préstecs, ara els objectius es tradueixen en agafar més passiu. Si la gent porta diners, els hi oferim bons interessos".

Els requisits a l'hora de acordar una hipoteca també han canviat. Si abans demanaven una nòmina fixa, una estabilitat laboral i no tenir deutes, ara a més de tot això, es demana que el sou del sol·licitant sigui molt més alt, és a dir, que cobri més. I altra condició és la de ser estricte amb la taxació del pis. "Si abans s'atorgava més del 80% de la taxació del pis, en aquests moments això és impensable. En aquest aspecte som molt més exigents. El crèdit no pot superar, en cap cas, el 80% de la taxació de l'immoble".

Per fer-nos una idea, en aquesta oficina del sector sud de Sabadell, durant el 2007 varen concedir aproximadament 60 hipoteques. En el temps que portem del 2008, només s'han concedit 3.

L'assessor financer Joan Carles Amate comenta que ha augmentat el nombre de persones que els demanen informació sobre la reunificació de deutes. Ara bé, tal com comenta Amate, no totes les entitats que ofereixen aquest servei són del tot "serioses" o fiables. Joan Carles Amate és Agent de la Propietat Immobiliària col·legiat i porta molts anys treballant en aquest sector; també compta amb l'experiència familiar de Hipofin Assessoria, el negoci en el què treballa i que ell defineix com un servei de confiança i, sobretot, amb experiència. "Intentem aconsellar de manera molt professional, fent un diagnòstic personalitzat, saber d'on ve el problema, per poder aplicar el millor "tractament" a cada cas. Nosaltres donem servei d'assessorament, en canvi d'altres s'han plantat al mercat per especular. A Hipofin Assessoria portem molts anys treballant amb molts clients i tots han quedat satisfets" explica l'assessor.

Com a assessor financer, en Joan Carles fa un anàlisi encoratjador de la situació econòmica: "La banca espanyola ha estat una de les millors a l'hora d'assignar riscos hipotecaris. El grau de morositat que té Espanya ni de lluny és amenaçador. L'assignació de riscos a Espanya a nivell hipotecari ha estat feta amb molta cura. La banca té previst potenciar que els seus clients puguin arribar a fer front als seus pagaments, al banc no l'interessa quedar-se amb pisos, sinó que vol que els seus clients paguin".Però per aquells que s'ho estiguin preguntant, en què consisteix exactament la reunificació de quotes? La reunificació de crèdits consisteix en ajuntar tots els préstecs en un sol pagament de manera que et permeti pagar menys quota cada mes. "Una persona que té uns préstecs acumulats, una hipoteca, tenint en compte l'augment del tipus d'interès, es veu amb una gran dificultat per arribar a final de mes. Amb la reunificació de deutes es fa que els pagaments mensuals siguin més suportables. S'ajunten tots els préstecs en només un, és una hipoteca", comenta Amate. I això com és possible? De fet, el mateix Joan Carles explica que ningú no dóna "duros a quatre pessetes". En aquest sentit, l'assessor confirma que d'un temps ençà, han anat sorgint persones que es fan anomenar assessors finances però què en realitat "no són professionals i no saben assessorar el client", provocant que els usuaris s'endeutin més i no estiguin ben orientats econòmicament. Però en Joan Carles recomana en tot moment fer una diagnosi dels problemes financers del client per trobar d'on venen les dificultats, i en cada cas aplicar la millor solució després d'haver estudiat totes les opcions possibles, aplicant un "tractament personalitzat i professional".

En qualsevol cas, les polítiques econòmiques haurien de tenir en compte els sous actuals i els preus de les hipoteques. Feta aquesta observació, és necessari que els usuaris reclamem actuacions que ens permetin poder arribar a fi de mes, fer front a les nostres despeses, i tot això fer-ho d’una manera digna.