Un festival a Iniéstola (Guadalajara) es uneix, i després de tocar per moltes sales, a finals del 2003 els ofereixen enregistrar el primer disc Despistaos. A partir d'aquí, tot ve rodat. 4 discos en cinc anys, escampant el rock per tot el país, però amb melodies més pop. Aquesta mescla de ritmes i la esponaneitat dels seus components, els ha fet guanyar-se un públic fidel. Dani (guitarrista i veu) Isma (baix i cors) More (guitarrista i cors) Krespo (guitarra) i Iñigo (bateria) estan promocionant el seu nou disc Vivir al revés. Un dels guitarristes, More, ens explica com va la gira.
Despistaos va néixer al 2003 però, com va començar tot?
Tot comença amb un festival a Iniéstola (Guadalajara), que organitzàvem Isma i jo (More), de varis grups, i un dels components d'un dels grups, era Dani. Amb el temps ens vam fer amics, anàvem a veure'l tocar sempre que podíem fins que a l'estiu del 2002 i amb unes cançons que tenia composades Dani, vam decidir muntar un grup. Al final de l'any ens va arribar una oferta de contracte discogràfic i… així va arribar el començament de Despistaos… Al voltants de març de 2003 ja estàvem enregistrant el primer disc.
D'on sorgeix el nom de Despistaos, té a veure amb el vostre caràcter? M'han dit que una vegada vau oblidar, fins i tot, la guitarra.
Uy! Alguna vegada? I algunes desenes de vegades. La primera li va passar a Dani, al sortit del local d'assaig, que la va deixar a la paret, es va posar a parlar per telèfon, es va ficar al cotxe, va arrancar i va marxar a casa. Per descomptat, la guitarra continuava a la paret. Als cinc dies, ens la va tornar el propietari del local, que se la va trobar al dia següent, quan va anar a treballar.
En efecte, el nom ve de com som, que ens deixem tot a qualsevol lloc, arribem tard (o un dia abans) a les entrevistes… som una calamitat!
More, com definiries la vostra música?
Rockpop. Tenim so de grups de rock, amb melodies més pops… o com deia Krespo: "Som un grup de pop rockeando o de rock popeando". La veritat és que no hi ha una frontera clara entre els dos estils i cada vegada tendeixen a mesclar-se més… per tant, per nosaltres fem música i ja està . El més important és que t'agradi, sigui el que sigui.
Des que va sortit el disc al setembre, heu visitat moltes ciutats. Com va la gira de presentació de Vivir al revés?
De meravella! La veritat que està funcionant bastant bé fins ara, amb més públic als concerts. A més, a més, no deixen de sortir noves dates, així que estem més feliços que mai. Ara iniciem una gira per Andalusia amb Jack Daniel's i esperem passar-ho molt bé amb ells i amb els grups amb els que compartim escenari.
Vivir al revés, es el vostre quart disc inèdit. Com ho acull el públic?
Doncs, bastant bé. A la gent li està agradant molt i als directes ho veiem, que les cançons noves les coneixen millor que nosaltres mateixos (malgrat que no és gaire complicat, la veritat). Però bé, encara li resta molt rodatge al disc i esperem que arribi a molta més gent.
Heu tocat amb Marea, Fito y los fitipaldis, Sober. Però, quines influències musicals teniu?
Tot el que escoltes t'influeix d'una forma o d'altra. Escoltem molt Platero, Extremoduro, Marea, La fuga… i altres grups com Pereza, Piratas, Calamaro que ja no són tan punk-rock com els anteriors. Igualment, tant escoltem un disc de Green Day i l'escoltem mil vegades, com un de Lagarto amaraillo, que són estils diferents, però que igualment ens agrada i no parem de donar-li escoltar-lo una vegada i altra.
Quin significat té per a vosaltres que hagin col·laborat al disc artistes com Huecco, Kutxi Romero i Rulo?
Ha estat el millor de tot. Poder col·laborar (o millor encara, que vingui a cantar al teu disc) amb grups dels que portes escoltant els seus discs des de fa temps, és una autèntica meravella. I no només això, sinó que hi ha amistat entre els grups i quan es pot, ens ajuntem als concerts dels altres per fer algun tema. Un luxe poder comptar amb ells.
Com s'organitza un grup amb 5 components? Suposo que normalment hi ha bon rotllo, però, hi ha moments de discussió o de diferències?
Des que estan Iñigo i Krespo, hi ha discussions constantment. Bé, sempre hi ha opinions sobre el repertori, per exemple quina cançó ha d'anar aquí i quina allà, o als assaigs. Al final, terminem amb riures i amb bona harmonia. Tot es resol sense violència (riu).
Què destacaries de les vostres actuacions en directe?
És el grup en estat pur. Aquí és on ho donem tot i on millor ens ho passem, i es nota… qualsevol que vingui a un concert de Despistaos, s'assabenta. El disc està bé, per escoltar-ho a casa, estirat, assegut… però en directe fiquem molta més força, distorsió… i és on es gaudeix de veritat. I qui assisteix a un concert, repeteix, eh!
Quin projecte teniu per un futur proper?
De moment tocar -i tocar molt- el nou disc, Vivir al revés. Estem preparant la gira d'estiu i com he dit abans, continuen sortint dates, per tant, tindrem bastant treball fins passat l'estiu. No sabem encara que farem aleshores, doncs s'està mirant la possibilitat d'anar a Amèrica a tocar… però de moment és un possible projecte. No hi ha res segur.
L'últim concert a Barcelona es va celebrar a la sala Razzamataz, al desembre. Quina opinió heu tingut del públic català?
Barcelona sempre ha estat un lloc difícil per nosaltres. Teníem un públic fidel, que no faltava mai als concerts, però no arribàvem a connectar amb massa gent. Aquesta vegada, va ser diferent, va ser una altra història. La Razzmataz amb moltíssima gent, cantant les nostres cançons i recolzant el grup. Un concert per recordar, perquè mai havíem aconseguit això a Barcelona. De la resta de Catalunya, no puc dir massa, doncs fa molt que no anem a Lleida ni a Tarragona. I a Girona mai hem tocat. S'ha de trobar remei a això!
