El retorn més esperat el protagonitza l'autèntica Chenoa, una artista que ha demostrat estar sempre al capdamunt. Absurda Cenicienta és el títol del disc més pop, més rock de Chenoa, un quart treball molt esperat. I és que la vitalitat i el frescor del disc queda demostrat amb el primer single Todo irá bien. Una artista que ha aconseguit fer, en mig d'una carrera tan exitosa, un punt i apart sense deixar de banda la continuïtat professional musical. Trobarem un disc purament de Chenoa, un disc que en la seva primera setmana de sortida s'ha emplaçat en el número 2 de vendes amb el conseqüent disc d'or.
Todo irá bien és el primer senzill d'aquest quart àlbum, o sisè, si incloem els DVD's. Això és sinònim que tot et va bé?
Doncs sí, jo crec que és una bona senyal i que cada cop que sigui possible, traurem disc, cada any una mica més tranquil·la i més implicada. Cada disc és un sentiment diferent.
Parla'ns d’Absurda Cenicienta, un disc purament Chenoa, ja que tots els temes són teus.
Absurda Cenicienta és la tercera cançó del disc i posa nom a l'àlbum perquè ens cridava l'atenció i ens semblava xocant, no és un títol insípid. La cançó parla d'un amor adolescent d'una noia que es troba amb el shock d'enamorar-se i després desenamorar-se de sobte. En les dotze cançons estic com a compositora i les bases són molt, molt poperes, amb tocs de rock i, en general, totes amb un sentiment alegre, amb molta vida i de molt bon rotllo, amb molt bones vibracions, com acostumo a dir.
Dotze temes pop-rock, com tu dius, alegres. Amb quin d'ells et quedes?
Si et sóc sincera, em quedo amb Dieciséis perquè és un tema molt reivindicatiu. Parla de l'anorexia i la bulímia i és un tema que, quan el vaig escriure, pensava que és quelcom que hem de dir en veu més alta. En aquest món no hem d'estar tots tan maquillats ni hem de ser tan perfectes. De vegades, hi ha una pressió en la societat i en els nois per haver de ser tan perfectes i, si t'ho prens massa seriosament, comporten malalties.
A més, en aquest disc hem vist un canvi radical quant a estil musical, molt més fresc, més pop, més rock… Potser trobem l'autèntica Chenoa amb aquest àlbum?
El llenguatge és molt propi, molt personal i li dono uns matisos que el fan ser més propis encara. Sí, el cert és que és un àlbum molt "Chenoa" i estic contentíssima que sigui així i hagi quedat un treball tan ben fet i amb tanta energia.
Se t'ha comparat amb artistes com Alanis Morissette, Sheryl Crow o Avril Lavigne, però a l'espanyola, per tenir un estil musical diferent, atrevit i un pèl difícil…
Sí, el cert és que és un estil un pèl més difícil, més complicat, però estic en un moment en què m'agrada. Bé, incloent el disc anterior, aquesta és una faceta que vull continuar. Em falta agafar la guitarra, quelcom en el què estic treballant i espero poder incloure-la en la meva música i en els directes.
La composició de les cançons ha estat teva amb la col·laboració d'un dels principals músics de la teva gira, Alfonso Samos, a la mateixa vegada músic amb Luz Casal, Fran Perea o Ella Baila Sola. Com ha estat aquest treball?
T'ho pots imaginar, moltes hores diàries de treball des de fa un any, de 8 a 9 hores diàries tancats a l'estudi. Jo considero que la disciplina i la creativitat van de la mà. De vegades, aquesta és la part més frustrant perquè sovint no surt res… També hi ha mesos molt lúcids i treballes en una mateixa cançó tres mesos, com ens ha passat amb aquest àlbum.
Recordem que Chenoa no només va sortir d'OT, sinó que ha treballat durament sobre els escenaris des de fa molts anys. Després de tant de temps treballant durament, estàs recollint ara els fruits de tanta feinada?
Això sembla. Estic molt feliç, en una etapa molt bonica i espero que cada vegada vagi a més. En cada disc que faig, vaig trobant coses noves i molta tranquil·litat i alegria. Absurda Cenicienta és un disc que no avorreix, que té altres matisos, i descobrir una cantant amb matisos i detalls diferents és també molt bo.
Després d'haver-te consagrat com artista, com veus el món de la música realment?
Diferent a com te'l presenten a la televisió, per descomptat, però m'ho prenc com quelcom natural perquè la música a mi m'ha donat de menjar. Estic en una etapa molt agraïda, sempre em plantejo tot el què em passa d'una manera realista però divertida. Reconec que de vegades es planteja un món molt glamourós i molt fabulós i no és cert, no sigui que et tanquis en una bombolla i vulguis que sigui així. És molta feina i has de respectar tot el què envolta aquest món.
Que li queda a Chenoa per oferir als seus seguidors i al món de la música?
Moltes coses… Tant de bo pogués estar un munt d'anys, i ells amb mi. És un somni per acomplir i espero que arribi aquest moment.
Què podem trobar en un directe de Chenoa?
Sóc molt apassionada, em deixo a l'escenari part del fetge, per no dir el fetge sencer! Però és quelcom que m'agrada moltíssim i no tinc problemes per fer res, fins i tot hi ha cops que faig coses que després no sé ni com les he fet, però estic encantada. De vegades m'he fet mal als genolls de llençar-me pel terra o m'he fet mal a l'esquena, però quan estic dalt de l'escenari ni me n'adono, res no em fa mal.
Per finalitzar, què esperes amb Absurda Cenicienta?
Sincerament, que arribi a tota la gent possible, que els arribi al cor i que intentin somriure un cop al dia, escoltant les cançons que integren el disc, que l'he fet amb tot l'amor del món.
