La tardorenca celebració de la Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants i que prové d'una antiga festa ritual funerària. A banda de les castanyes, com és lògic, la celebració contempla un àpat en què es mengen panellets, moniatos i fruita confitada, tot això regat per un bon moscatell. A raó de la venda de castanyes, s'instal·len llocs de venda al carrer on els més joves intenten vendre el nombre més alt de castanyes per finançar-se el viatge d'estudis. Malgrat tot, és típica la figura de la venedora de castanyes. De fet, la diada de la Castanyada s'acostuma a representar amb una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per vendre-les al carrer.

Des de l'Edat Mitjana
Hi ha diverses històries que parlen sobre l'origen d'aquesta arrelada tradició. A l'Edat Mitjana la nit del 31 d'octubre tocaven les campanes de totes les parròquies i convents per recordar així a tots les veïns la necessitat de resar pels difunts. Degut a aquesta activitat, els campaners necessitaven una gran aportació calòrica i energètica per a poder-se recuperar de l'esforç i amb l'ajuda del moscatell per suportar les baixes temperatures i les hores que havien d'estar fent repicar les campanes.

Més endavant es va afegir la història que deia que els homes es dedicaven a recollir castanyes, moniatos i llenya durant la tardor i els dones cuinaven uns pastissets dolços i petits, els què avui coneixem com panellets. Un cop arribava la nit, tota la família es reunia davant la llar de foc i menjaven els moniatos i les castanyes fetes al foc. Així era com festejaven el final de la collita de castanyes i resaven unes oracions pels difunts.

I també existeixen tradicions pels més petits de la casa. Aquesta consistia en amagar un munt de castanyes en algun lloc de la casa per a què a la nit, les ànimes dels que ja no hi eren, els hi canviessin per panellets.

Moltes castanyes…
La castanya és la fruita més abundant durant la temporada de tardor i és per això que va esdevenir en el producte típic del dia de Tots Sants. En aquest sentit, aquesta celebració indica que l'estiu ha acabat, quan els arbres perden les fulles i el fred fa la seva aparició. Però la festa de Tots Sants com a tal també té un origen. Va ser constituïda el segle VII, quan el Papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó Romà, projectat per l'emperador Adrià i dedicat a unes divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l'Església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts just l'endemà de Tots Sants. D'aquesta manera van aconseguir també cristianitzar un costum pagà, propi de molt pobles antics.

Influències foranies
La paraula Halloween prové d'una contracció de l'expressió anglesa "All Hallow's Eve". Literalment, significa "Revetlla de Tots Sants". Aparentment, doncs, aquesta celebració anglosaxona està vinculada a una festa solemne. Però gràcies a la mundialització de les tradicions, la celebració de Halloween arriba a les terres catalanes i s'està implantant com un costum cada cop amb més presència. Una antiga llegenda explica que les velles bruixes feien una reunió dos cops a l'any: el 30 d'abril i el 31 d'octubre. Aquestes acudien sobre les seves escombres per compartir encanteris i saviesa negra en aquelles festes macabres, anomenades Akelarres.

Avui dia, la nit de Halloween és reconeguda per tots els satanistes, ocultistes i adoradors del diable com la revetlla de l'any nou per la bruixeria. I aquesta creença és tal que a la nit de Halloween se l'anomena també "La nit de les bruixes".

Els celtes van generar una por particular envers els gats i creien que un gat negre era la personificació d'algun poder demoníac. Ara s'acostuma a dir que el cos d'un gat negre no és més que la disfressa que fan servir les bruixes per passejar tranquil·lament per la ciutat i passar desapercebudes. És per aquest motiu que una de les tradicions anglosaxones de Halloween diu que si un gat negre se't creua pel camí, aquella nit la mala sort caurà inevitablement sobre el teu cap.

Orígens del Halloween
Però, d'on sorgeix realment la celebració de Halloween en la tradició anglosaxona? El veritable origen d'aquesta festa és mil·lenari i de procedència bastant difosa. Però se sap que té una arrel celta i una altra romana. Els romans dedicaven la festa denominada Feralia al descans i la pau dels difunts, fent sacrificis i elevant plegaries als seus dotze déus pagans. També dedicaven una festivitat a Pomona, la deessa de les collites i dels fruits, i el seu símbol és la poma, d'on sorgeix també un joc típic, el joc de mossegar la poma. Però amb anterioritat, els pobles celtes d'Irlanda, Gales, Escòcia i el nord de França celebraven una festa anomenada Samhain. Samhain o La Samon era un festival que tenia lloc entre finals d'octubre i principis de novembre, una mena de ritu en què es donava per acabada la temporada de les collites i l'inici de l'hivern. Els druides, autèntics sacerdots o xamans celtes, creien que una determinada nit, la del 31 d'octubre, les bruixes gaudien d'una major vitalitat, als druides se'ls concedia el do d'endevinar el futur, les límits entre el món dels vius i el dels morts desapareixien completament, inclòs els fantasmes venien de l'altre món per emportar-se amb ells els vius. Per això, la nit de Samhain els druides preparaven enormes focs i feien encanteris, intentant allunyar els mals esperits, i la gent deixava dolços o menjar a la porta de casa, amb la superstició que els difunts, a qui les llegendes els atribuïen l'autoria de les més cruels atrocitats, marxarien contents i els deixarien estar. Entre aquelles persones, per les què qualsevol fet de la natura era poc menys que profètic, la nit de Samhain obria el llarg i cru hivern pel què vagaven perduts els fantasmes dels difunts del darrer any en busca de cossos per posseir i poder així transitar a l'altre món, fins l'arribada de la primavera, quan els dies es fan més llargs i les tenebres disminueixen.

Quan el Cristianisme es va estendre pels pobles celtes, la tradició del Samhain no va desaparèixer, malgrat els esforços realitzats per l'Església Catòlica per eliminar supersticions paganes que poguessin confondre's amb el satanisme o el culte al diable. Tot i que no desapareix, sí que pateix algunes transformacions. En el calendari gregorià, l'1 de novembre va passar a ser el dia de Tots Sants; el Samhain, la vigília de Tots Sants, canvià el seu nom pel de All-hallow's Eve.

A mitjans del segle XVIII, els emigrants irlandesos comencen a arribar a Amèrica. Amb ells, porten la seva cultura, el seu folklore, les seves tradicions, el seu Halloween… En un primer moment, Halloween va patir una forta repressió per part de les autoritats de Nova Inglaterra, territori d'arrelada creença luterana. Però a finals del segle XIX, els Estats Units reben una nova onada d'immigrants d'origen celta. La festa de Halloween, a Amèrica, es barreja amb altres creences índies i en la seqüela colonial, Halloween inclou entre els seves tradicions explicar històries de fantasmes i fer entremaliadures i bromes o balls tradicionals. La gent comença a confeccionar disfresses o vestits per Halloween.

Així, als Estats Units, Halloween evoluciona i es desentén de la tradició cristiana. Esdevé en una nit amb un aura de feble misteri, bruixes, fantasmes, follets, esperits, però sense que es perdi l'ànim festiu i el bon humor. Una nit de dolços, bromes, disfresses i pel·lícules de terror, en la què s'han perdut ja les pors dels vells avantpassats irlandesos.