Mentre que ES, ICV-EUiA, ERC i CiU han presentat un recurs contenciós pel conveni de cessió de l’edifici, el govern municipal presentarà en el Ple de febrer una moció sobre aquest recurs. Els representants de la Fundació Parc Taulí demanen que es retiri el contenciós per l’amenaça que suposa pel projecte Parc de Salut. Alguns regidors dels grups ICV-EUiA i CiU s’han desmarcat de la posició dels portaveus i recolzen la gestió de l’equip de govern quant a la cessió de la caserna de la Guàrdia Civil.
El partit Entesa per Sabadell va emprendre el recurs judicial per la signatura d’un conveni subscrit el passat mes d’octubre per l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, mitjançant el qual s’establia que la restitució de la caserna es faria previ pagament de tres milions d’euros per part de l’Ajuntament de Sabadell i la cessió d’un terreny de 5.000 metres quadrats a Sant Pau de Riusec. Isidre Soler, d’Entesa, Carme García, d’ICV-EUiA, Magí Rovira, d’ERC, i Carles Rossinyol, de CiU consideren que aquest acord "perjudica greument la ciutat" ja que al registre de la propietat hi consta que l’Ajuntament n’és el propietari. Es demana, doncs, l’atur cautelar del conveni, tot i que les obres del Parc de Salut no s’han de veure afectades per la interposició del recurs i critiquen que l’equip de govern hagi aprovat el conveni per Decret "per evitar així la seva discussió al Ple Municipal i el vot dels altres partits".
Orígens del conflicte
El que fou director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivielso, va signar uns convenis amb Antoni Farrés el 1998 i amb Manuel Bustos l’any 2000. Aquests textos constataven que la restitució de l’edifici a l’Ajuntament de Sabadell sense cap cost. Però un comunicat remès per Julio Ángel Martínez Meroño, director de la Gerència d’Infrastructures i Equipament de Seguretat de l’Estat (GIESE), el juny de 2006 constata que López Valdivielso "no tenia ni té competències per signar aquests convenis" i, per tant, estableix que s’esborri l’actual registre de la propietat de l’immoble. Després d’això i segons assegura el govern municipal, es va optar en Junta de Govern per negociar amb l’Estat.
Resposta del consistori
Joan Carles Sánchez, tinent d’alcalde d’Urbanisme, va confirmar que des de juliol totes les formacions polítiques van acordar que s’obrís la via de la negociació amb el Ministeri. En aquell moment tothom va estar d’acord en debatre negociacions sobre preus a pagar perquè "la via contenciosa amb l’Estat abocava l’Ajuntament a un procés molt llarg i costós". De fet, a l’acta de Junta de Govern de juliol passat hi consten diverses aportacions dels portaveus polítics de tots els partits de la ciutat. Segons Sánchez, "no tot val per fer campanya" si es veuen afectats els interessos de Sabadell i els ciutadans. El tinent d’alcalde va afegir: "Amb aquest recurs, l’oposició pot perjudicar d’una manera molt important la ciutat, cosa que feia molts anys que no passava i poden haver conseqüències molt greus". La resposta immediata per part de l’alcalde, Manuel Bustos, ha estat la paralització de la primera fase d’obres de la caserna per "poder parlar amb l’oposició i demostrar que tot el procés es va fer responsablement".
El tercer afectat
La Fundació Parc Taulí també s’ha vist directament afectada per la interposició del contenciós ja que la seva aprovació suposaria un retard en l’execució de les obres de la primera fase del Parc de Salut. Ramon Pascual, president de la Fundació Parc Taulí, va demanar la "retirada immediata del recurs per evitar el retard o, inclòs, la mort del projecte del Parc de Salut". En la reunió dels representants de la Fundació Parc Taulí, també hi estaven presents regidors d’ICV-EUiA i de CiU. Paco Fernández, d’ICV-EUiA, i Francesc Xavier González, de CiU, es van desmarcar completament de la posició dels seus respectius partits i van assegurar que tots els grups polítics de Sabadell coneixien des del primer moment els termes de la restitució per la cessió de la caserna. La resposta d’ambdós partits ha estat la desautorització de Fernández i de González, argumentant que, en el cas del primer regidor, "es troba desubicat de la coalició des de fa temps i no està prou informat de les decisions que es prenen dins la seva formació".