A la Serra de Galliners s’hi pot anar a passejar, fer rutes amb bicicleta, visitar les ermites, masies o jaciments arqueològics que encara s’hi conserven o, senzillament, desconnectar de l’estrés habitual de la ciutat i contemplar la seva rica diversitat en flora i fauna, característica de la Plana del Vallès.
La falta d’un pla especial que la reconegui com a espai d’interès natural i que la protegeixi de la creixent urbanització de la zona, amenaça la supervivència d’aquest petit pulmó verd del Vallès Occidental.
Més d’una vintena d’entitats s’han unit per reivindicar el valor de la Serra de Galliners i evitar que acabi desapareixent.

El Vallès Occidental és una de les comarques catalanes declarada per la Generalitat com a "zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric". Segons un decret oficial del 23 de maig de 2006, els índexs de contaminació del Vallès "són superiors als nivells admissibles que fixa la normativa vigent". Els experts asseguren que, un sol arbre, filtra cada any 7.000kl de pol·lucionant atmosfèric. Segons aquestes dades, els espais verds representen un aliat indispensable per a combatre l'excés de contaminants i evitar, així, conseqüències negatives en la salut de la població.

Un dels punts verds més propers a les àrees urbanes del Vallès Occidental és la Serra de Galliners, un espai d'unes 1.000 hectàrees que s'estén des del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt fins a Collserola, actuant com a connector biològic entre aquestes dues àrees naturals.

Més d'una vintena d'entitats, però, s'han unit per denunciar l'actual estat de degradació que pateix la serra. "Cada vegada s'està urbanitzant més, la connectivitat s'està perdent, s'està convertint en una illa", explica Montserrat Pérez, presidenta de Sant Quirze del Vallès Natura. "En el moment que parteixes un espai natural i queden illes, la preservació d'aquests espais deixa de ser viable", assegura.

El geògraf Maties Serracant, membre de l'Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), creu que s’ha de protegir Galliners, no només pel seu paper connector entre Sant Llorenç i Collserola, sinó, sobretot, pel seu elevat valor biològic, històric i social. Segons el Pla d'acció per a la conservació de la biodiversitat i connectivitat de la plana del vallès, elaborat per l’ADENC, els espais naturals de la plana presenten una biodiversitat botànica i faunística "comparable i complementària" amb la de les àrees protegides com a Espais d’Interès Natural, com el parc de Sant Llorenç i Collserola.

Pérez destaca també el valor educatiu de la serra: "les escoles porten els alumnes als Pirineus o al Montseny per posar en pràctica allò que estudien a classe quan tenen la serra, una aula viva, allà mateix".

Propostes de protecció

Actualment, la Serra de Galliners està qualificada com a sòl no urbanitzable. "Això vol dir que es pot requalificar i urbanitzar en qualsevol moment", explica Pérez.

Els Plans d’Ordenació Urbanística (POUM) de Rubí i Sant Quirze -dos dels municipis que comparteixen la serra, juntament amb Terrassa, Sabadell, Cerdanyola i Sant Cugat- es troben actualment en procés de revisió. Segons el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient de Sant Quirze, Josep Coll, la intenció de l’ajuntament és "continuar declarant sòl no urbanitzable la Serra". Coll, però, considera que la veritable solució per a Galliners passa per "crear un pla de gestió amb la col·laboració de tots els municipis implicats" que permeti "recuperar i socialitzar aquest espai".

Les entitats denuncien que la manca de protecció legal afavoreix les conductes incíviques: "els quads campen per qualsevol racó, moltes empreses hi llencen les runes", explica Pérez. Per això, demanen que la Generalitat inclogui Galliners en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Però aquesta mesura, adverteixen, s’ha d’acompanyar també de la inclusió de la serra al Pla Territorial Metropolità de Barcelona, una norma superior al PEIN jurídicament que actualment es troba en procés d’elaboració.

RIQUESA BIOLÒGICA, HISTÒRICA I SOCIAL FLORA I FAUNA A la Serra de Galliners s’hi troben més de 100 espècies d’ocells -com la mallerenga, el bruel, l’oriol o el cucut-, a més d’aus rapinyaires, tant diürnes com nocturnes. S’hi han detectat més de 50 tipus de papallones i una gran varietat d’amfibis i rèptils, com la salamandra o el llangardaix ocel·lat. Pel que fa a les espècies vegetals, s’hi poden observar plantes d’alt interès -com l’aspró o la bufalaga- i espècies  considerades rares, com el Lygos Sphaerocarpa. PATRIMONI SOCIAL Masies com la de can Vinyals o can Poncic conserven el llegat cultural de la pagesia al Vallès. Miradors com el de Penjallops o el de Pujol Blanc, permeten contemplar el paisatge de la serra. Destaca també un gran nombre de fonts, punt de trobada tradicional d’aplecs i d’excursions. PATRIMONI HISTÒRIC Jaciments paleontològics de fa 11 milions d’anys, restes arqueològiques del  4.500 a.C., camins històrics com la via Augusta o el camí dels Monjos i  diverses ermites preromàniques, converteixen Galliners en tota una font d’història.