Malgrat la incorporació de noves places d'aparcament per a bicicletes i la creació de nous carrils bici, desplaçar-se amb aquest mitjà de transport per la ciutat encara és complicat, quasi una missió impossible. Els usuaris de la bicicleta es queixen de la falta de manteniment d'alguns trams dels carrils i demanen un major respecte de conductors i vianants. El problema de fons és la falta de conscienciació, tant de la ciutadania com de les administracions, sobre els avantatges d'aquest mitjà de transport. Per comprovar-ho, només cal sortir a pedalejar una estona pels carrers de la ciutat.

El tríptic informatiu sobre carril bici que distribueix l'Oficina d'Atenció Ciutadana de Sabadell diu que la bicicleta és el mitjà de transport en ciutat més ràpid, més barat, més sa, menys contaminant i menys sorollós. Tot avantatges.
Però desplaçar-se en bicicleta per Sabadell és tota una aventura, malgrat els 22 quilòmetres de carril bici urbans amb què compta la ciutat.

És precisament en alguns trams d'aquests carrils que utilitzar la bicicleta es converteix en tota una cursa d'obstacles. En alguns punts, com a l'Eix Macià, el ciclista no només ha de vigilar de no atropellar els vianants que passegen pel mig del carril i s'hi aturen a parlar, sinó que també ha d'esquivar fanals, semàfors, senyals de trànsit o parquímetres que, incomprensiblement, estan instal·lats sobre el vial per a bicicletes.

En altres trams, com a la Ronda Ponent, les protagonistes són les esquerdes i les voreres sense rebaixar “que fan saltar la bicicleta", com explica Josep Fuertes, ciclista aficionat que ha viscut 28 anys a Suïssa, un país on “es pot anar d'un poble a un altre en bicicleta". Segons Fuertes “Sabadell ha millorat molt en carril bici però encara estem molt endarrera de les ciutats europees".

Augment d’usuaris
Paco Bustos, tinent d'alcalde de l'Àrea de Territori i Medi ambient de l'ajuntament, reconeix que “Sabadell no és Àmsterdam”, però assegura que el seu departament està notant un augment “tímid” d'usuaris de la bicicleta. Segons Bustos, l'ajuntament vol “potenciar el transport sostenible” i la bicicleta és “una de les principals unitats d'acció” que està treballant. Per aquest motiu, l'any 2002 es va crear la Taula per la Mobilitat Sostenible de Sabadell, un òrgan de participació amb caràcter consultiu que assessora l'ajuntament a l'hora de dissenyar les polítiques de mobilitat i fomenta el debat en aquest àmbit. Des de llavors, s’han creat trams nous de carril bici, com el que comunica el barri de Can Deu amb Sant Julià d’Altura o el que uneix l’estació de Renfe Sud amb la ronda Santa Maria.

Un espai per a les bicis
Les bicicletes, però, encara no han trobat el seu lloc a la ciutat. Luis, que descansa en un banc davant del Parc Catalunya equipat amb mallot, casc i una bicicleta d'última generació, està indignat: “això és una vorera perquè hi passin les persones i no un carril bici, no pares de trobar-te gent pel mig que t'obliga a anar parant. Però si vas per la calçada, hi ha  poc espai per a les bicicletes i et poden atropellar”. Per a Josep Baró, un altre dels usuaris del carril, el problema és pitjor al centre de la ciutat: “si l'ajuntament vol que la gent utilitzi la bicicleta perquè no contamina, hauria de posar carrils bici al centre perquè et trobes amb cotxes, autobusos i vianants, no hi ha lloc reservat per a nosaltres”. Actualment, el centre de la ciutat compta amb zones d’ús per a ciclistes. Es tracta dels carrers peatonals, que malgrat que no estan senyalitzats, apareixen al mapa de la xarxa de carrils bici de l’ajuntament.

Manca de recursos
Kim Gili, membre del Bicicleta Club de Catalunya (BACC) i integrant de la Comissió de la Bicicleta de la Taula per la Mobilitat, té clar que per  fomentar l’ús de la bicicleta a Sabadell “cal posar més diners i més persones treballant per recollir dades, treure conclusions i actuar d'una forma certa sobre el que es fa malament”. Actualment, l'ajuntament destina un pressupost anual de 60.000 euros a la construcció de carril bici, una aportació que la Comissió per la Bicicleta considera insuficient. Gili explica que ajuntaments com el de Donostia o Gijón destinen 250.000 euros anuals a aplicar el Pla de la Bicicleta, “aquesta seria una quantitat adient per crear una estructura que realment ajudés a promoure la bicicleta i fer actuacions urbanístiques clares i amb continuïtat que donin seguretat als ciclistes”.

Un altre punt pendent, segons Gili, és la creació d'una ordenança municipal que determini els drets i els deures dels usuaris de les bicicletes i les sancions que han de penalitzar qui no respecti la normativa.  “Amb una ordenança, la policia estaria legitimada per sancionar i s'evitaria el que passa ara, que posar o no una multa depèn del criteri del policia”.
L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, però, considera que el codi de circulació, l’única normativa que fins ara regula l’ús de la bicicleta, és suficient perquè, segons explica Paco Bustos, “ja existeixen ordenances que sancionen aquells qui aparquen a la vorera o els qui hi depositen sacs de runa”, alguns dels obstacles amb què es topen els usuaris de les bicis.

Canvi de valors
Tant l’ajuntament com la Comissió de la Bicicleta, però, comparteixen que la veritable forma de potenciar l’ús de la bici és a través de la pedagogia. En aquest sentit, l’ajuntament  organitza activitats a les escoles, “fem un sobreesforç en el tema de la conscienciació perquè creiem que és necessari”. Per Gili, això és insuficient, “es tracta de canviar els valors tant a les persones individuals com als ens que ens governen”, diu, “l’ajuntament no es planteja actualment fer aquest canvi. Per exemple, no es fomenta l’ús de la bici entre el personal de l’ajuntament, no hi ha bici-poli”.

Projecte de futur
Malgrat tot, el transport sostenible es va implantant de mica en mica a Sabadell. Des de l’Àrea de Medi Ambient, Paco Bustos ha anunciat que té previst connectar tots els carrils bici que existeixen a la ciutat: “quan acabem les  rondes i transformem la Gran Via, podrem posar un carril bici que vagi del sud al nord. Sabent que això es farà, hem d’anar treballant les línies d’actuació perquè, un cop acabades les obres, en tres, deu o cinquanta anys tinguem una ciutat ben adaptada”.
És qüestió de paciència, doncs.