En la declaració també es demana als actuals governs del País Valencià, les Illes Balears, Aragó i Catalunya la seva oposició al decret i l?obertura immediata de negociacions amb el Ministeri. D?altra banda es demana als partits polítics un pronunciament clar i el seu compromís de dur a terme totes les accions legals i polítiques per canviar la normativa. A més, l?Ajuntament, conscient de la necessitat de fomentar l?ensenyament de la llengua catalana a la ciutat, dóna suport al professorat que ja ha manifestat el seu desacord en l?aplicació d?aquesta normativa i encortatja a la comunitat educativa a dur a terme totes aquelles accions que n?evitin la seva aplicació.

A la declaració aprovada per la Junta de Portaveus s?especifica que la nova normativa que desenvolupa la Ley Orgánica de Calidad de la Educación (LOCE) és un clar atemptat a l?escola i a la societat perquè posa en situació molt compromesa l?actual aprenentatge de la llengua catalana. El Reial Decret 830/2003, que regula els ensenyaments comuns de l?educació primària, de la LOCE, estableix l?obligació d?impartir un mínim de 4 hores de llengua castellana a primer i segon curs d?educació primària. Per a la resta de cicles o etapes educatives, aquest o altre nombre d?hores, tindrien una importància relativa i entraria dins el terreny del debat didacticopedagògic sobre quines han de ser les matèries o àrees que caldria reforçar amb major o menor pes horari, però l?obligatorietat d?impartir 4 hores de castellà precisament a primer i a segon de primària adquireix una clara rellevància social perquè constitueix un veritable atemptat a l?aprenentatge del català.

En un context sociolingüístic com l?actual, on hi ha una llengua fortament dominant i una altra encara minoritzada i en clar desavantatge pel que fa a l?ús mediàtic i social (el català), és precisament en l?educació infantil i en el primer i segon curs d?educació primària (6 i 7 anys) el moment més crític per a l?adquisició del coneixement del català, que pot condicionar els aprenentatges dels cursos posteriors, perquè és on els nens i nenes consoliden l?aprenentatge oral de la llengua i aprenen a llegir i a escriure.

Els portaveus municipals tenen en compte que l?establiment del català com a llengua vehicular a l?ensenyament i l?aplicació de programes d?immersió lingüística en les etapes d?educació infantil i d?educació primària, juntament amb l?ensenyament de la llengua oficial de l?Estat, constitueix l?única garantia metodològica perquè tot l?alumnat escolaritzat adquireixi el ple domini de les dues llengües en finalitzar els ensenyaments obligatoris.

En l?escrit s?explica que Catalunya ha estat històricament una societat acollidora de persones nouvingudes, i ha apostat sempre per la integració i la cohesió social, partint sempre del consens i el respecte a la pluralitat cultural i lingüística de les persones. En aquests moments d?afluència migratòria de ciutadans i ciutadanes d?arreu del món, és més important l?acolliment d?aquestes persones en condicions de dignitat oferint i facilitant-los l?accés als recursos bàsics de benestar, però també i molt especialment, al recurs bàsic del coneixement del català com a llengua pròpia, així com de la llengua castellana. L?escola ha de contribuir en aquest procés assegurant el coneixement de la llengua a tot l?alumnat, en tant que constitueix un dret individual de les persones per a la no discriminació i és una eina fonamental de comunicació, d?integració i de sentiment de pertinença a un país.